ACN Barcelona – Còmic Barcelona torna a la presencialitat per celebrar la 40a edició del 6 al 8 de maig als pavellons de Fira Montjuïc. L’any passat es van complir els 40 anys del Saló del Còmic, però degut a la pandèmia l’efemèride es commemora aquest 2022, amb una versió prepandèmica per la qual passaran convidats com John Allison (‘Giant Days), Nora Krug (‘Sobre la tirania) i ‘Peter Bagge (‘Odio’) i que ja ha anunciat dues de les seves exposicions principals. Una, dedicada precisament a repassar 40 anys del saló, i l’altra, a la memòria de l’il·lustrador Miguel Gallardo, desaparegut recentment. Aquest dimecres s’ha presentat també el cartell de l’edició, una proposta d’aire clàssic de Carla Berrocal amb protagonisme per les dones lectores de còmic.
El Còmic Barcelona tornarà a tenir una edició “normalitzada” i presencial després de dos anys d’absència, si l’evolució de la pandèmia no ho impedeix. El 40è aniversari, endarrerit un any, arriba als pavellons 2 i 5 i a la Plaça de l’Univers de Fira Montjuïc i manté així la seva seu històrica (a diferència del que passarà amb Manga Barcelona i el seu imminent trasllat a Fira Gran Via).
Serà una edició “especial”, ha dit aquest dimecres la seva directora Meritxell Puig, en la qual no només tornarà el públic si no també els convidats locals i internacionals. Tres dels participants més destacats s’han avançat avui mateix, i són John Allison (autor de ‘Giant Days), Nora Krug (autora de ‘Sobre la tirania) i ‘Peter Bagge (autor del còmic ‘Odio’).
Miguel Gallardo, autor del primer cartell de l’històric Saló Internacional del Còmic, i mort darrerament, serà un dels noms propis de l’edició. El Còmic Barcelona ha decidit dedicar-li una gran exposició retrospectiva (comissariada per Roser Mesa), i a més rebatejarà el Premi Revelació amb el nom del dibuixant.
D’altra banda, la gran exposició d’aquesta edició estarà dedicada, precisament, als 40 anys d’història del Saló. La mostra oferirà un repàs d’alguns dels moments i personatges més recordats de la seva història, alhora que farà una panoràmica de les últimes quatre dècades de la història de la vinyeta, estigui relacionada o no amb el Còmic Barcelona.
Així mateix, el Saló estrena ara sí les noves seccions Comic Vision i Comic Fantasy, projectades per a l’edició del 2020 que mai es va arribar a celebrar per culpa de la pandèmia. La primera és una secció coordinada pel guionista i cineasta Borja Crespo que vol aprofundir en la relació entre el cinema i les sèries amb el món del còmic. Quant a la segona, explora les obres de referència de la fantasia i la ciència ficció a través dels jocs de rol, de taula, miniatures i cartes, en confluència amb el món del còmic. Més enllà d’aquestes seccions, es consolida Alter Comic Barcelona, un altre espai dedicat a editorials petites, independents i alternatives, així com ComicPro, un espai de treball en xarxa, pensament i oportunitats per al sector.
<strong>Noves bases dels premis</strong>
En un altre ordre de coses, la direcció de l’esdeveniment ha explicat avui que està redefinint les bases dels guardons que concedeix, el nou criteri i funcionament dels quals donarà a conèixer “properament”. La renovació arriba després de la polèmica que va despertar la concessió del seu premi principal l’any passat a l’editor i divulgador del gènere Antonio Martín entre dibuixants i guionistes. En tot cas, Meritxell Puig, ha parlat de “reflexions” al respecte i ha emfasitzat la novetat “més important” que representa el canvi de nom del Premi Revelació a Premi Miguel Gallardo.
<strong>Cartell nostàlgic i feminista</strong>
Carla Berrocal (1983) ha creat el cartell del 40è Còmic Barcelona. La il·lustradora madrilenya ha volgut transmetre “l’amor per la historieta” amb una proposta un punt nostàlgica i de tall clàssic, que reivindica la història del còmic a l’estat espanyol.
Al cartell, una dona i una nena es passen un còmic. Berrocal ho ha explicat així: “He volgut fer molta genealogia feminista, perquè en el món del còmic aquest tema segueix sent l’assignatura pendent; per sort al Còmic Barcelona sembla que la cosa està canviant, i jo havia de fer-ho visible d’alguna manera”.
