ACN Barcelona – El Cercle d’Economia reclama “una gestió competent”, “coratge polític” i “consens” als polítics a les portes del 28-M. En una Nota d’Opinió abans de la celebració de la seva reunió anual, l’organisme presidit per Jaume Guardiola demana a Barcelona un “entorn estable i de confiança mútua” amb un sector privat que veu “sota sospita”. El Cercle adverteix que Catalunya corre el risc de perdre grans projectes per “falta d’ambició i visió estratègica”. En concret, avisa del “cost d’oportunitat astronòmic” de perdre l’ampliació de l’aeroport, reclama un “augment substancial de la inversió efectiva” de l’Estat a Catalunya –en especial a Rodalies- i més “consens” sobre les súper illes. “Deixin de banda els recels i l’afany de protagonisme”, diu.
El president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola, ha afirmat posteriorment en roda de premsa que els anys de procés a Catalunya han provocat “forats de gestió”. “Notem que les institucions amb ganes de cobrir amb aquest dèficit de gestió. Reclamem tornar a la gestió competent”, ha insistit.
La nota, que té 17 pàgines d’extensió, qualifica l’evolució de l’economia catalana de “preocupant” i avisa que el nivell de renda per càpita del 2021 en termes reals era molt semblant al del 2000. A més, ho considera encara “més preocupant” si es té en compte que Catalunya, diu, ha perdut posicions respecte a Espanya i a Europa. Així, si a l’any 2000 la renda per càpita a Catalunya era un 24% superior a l’Espanya i un 20% superior a la mitjana europea, el 2021 aquests percentatges s’han reduït al 17% i a l’1%, respectivament.
Pel que fa a l’Estat, l’entitat constata que “mentre que abans de la crisi financera, la renda per càpita d’Espanya era un 9% inferior a l’europea, l’any 2022 la distància havia augmentat fins a situar-se en el 17%”, xifra que situa el país en un context similar al dels anys 90 i l’expectativa de cara al futur “no és optimista”, apunta.
“El govern haurà de redoblar els esforços per continuar donant suport a la transformació de l’economia i per fer-la més flexible, resilient i productiva. El cicle electoral no hauria de ser una distracció”, continua la nota, que lamenta el clima de “polarització i una falta de consens notable” a l’Estat.
El president del Cercle d’Economia també ha apuntat que el deteriorament de l’economia catalana i espanyola s’ha traslladat als serveis bàsics, entre ells Rodalies. “Això genera un malestar entre la població que inclús pot amenaçar la cohesió social”, ha dit Guardiola, que ha lamentat que la manca d’inversió en infraestructures no és fruit d’un “moment puntual sinó d’una acumulació de dèficits”. “Una part de la solució passa per la millora del sistema de finançament de la Generalitat i un augment de l’Administració General de l’Estat a Catalunya”, ha dit.
Guardiola ha admès que actualment el ritme d’inversió és “alt” però que hi ha tant dèficit acumulat que es tradueix en una “falta de credibilitat” i que “la societat no s’ho empassa”. De Rodalies, ha assenyalat que es troba “molt al seu límit”, igual de que FGC.
<strong>Crida a la Generalitat a crear les condicions per al retorn de les empreses</strong>
D’altra banda, el Cercle d’Economia també subratlla la dificultat per generar llocs de treball de qualitat a Catalunya mentre disposa de molts treballadors joves i de mitjana edat altament qualificats i que els empeny a sortir del país. En aquest punt, considera que el procés i el trasllat d’empreses que no han tornat a altres comunitats “ha agreujat aquest problema”. Segons argumenta, a més de l’impacte directe d’aquests trasllats s’hi suma “l’efecte reputacional” el fet que Catalunya ja no sigui seu de la centres de decisions empresarials.
“La tornada d’aquestes empreses seria així doblement positiu per a Catalunya, però és a la Generalitat que correspon crear les condicions perquè sigui finalment possible”, exposa el Cercle.
D’altra banda, el president del Cercle d’Economia també ha posat sobre la taula el “poc debat i consens” sobre pensions i ha vaticinat un problema de sostenibilitat d’un sistema que “fa augmentar les despeses més que els ingressos”. El risc, ha afegit, és generar més deute que hauran d’assumir les futures generacions. A més, ha qüestionat que la reforma sigui “asimètrica” i que els col·lectius més protegits siguin els pensionistes estan més protegits que els treballadors, que són els qui “carreguen amb l’ajust”.
<strong>Els “problemes estructurals” de Barcelona</strong>
Sobre Barcelona, la Nota d’Economia destaca la capacitat de demostrar una “resiliència notable” a l’hora d’afrontar les crisi dels darrers anys i d’atraure grans esdeveniments, com la Copa Amèrica i la consolidació com a seu del Mobile World Congress, si bé apunta a “problemes estructurals” com és l’accés a l’habitatge i les superilles. En relació a aquest darrer, adverteix que els joves estan sent expulsats de les ciutats i això causa un “afebliment intergeneracional a la ciutat”, en paraules del director general del Cercle d’Economia, Miquel Nadal.
Pel que fa les superilles, l’entitat veu el projecte com un “replantejament a fons del Pla Cerdà” i sosté que requereix “més reflexió, més diàleg i més entesa”. Per Nadal, els objectius que hi ha darrera les superilles, com la reducció del vehicle privat i de la contaminació, són “molt compartits per la ciutadania” però alhora, puntualitza, s’està implantant d’una manera que genera desigualtats, amb carrers més beneficiats i d’altres que pateixen més soroll i contaminació que abans, ha comentat Nadal.
En la Nota d’Opinió, també hi ha un apartat dedicat a l’aeroport, tot i que els dirigents de l’entitat han evitat entrar en valoracions tècniques. El director general del Cercle ha demanat però que el futur no es plantegi entre una “dicotomia” entre creixement i medi ambient. “Estem parlant d’un volum. d0inversions tan important que ha de servir per millorar la connectivitat però alhora ha de servir per millorar l’ecosistema del Delta del Llobregat, que està molt deteriorat”, segons ha apuntat Nadal.
Per l’entitat, l’increment de capacitat ha d’anar encaminat a focalitzar-se en un augment de les rutes de llarg radi i “en cap cas” de curt radi. Amb tot, reclama “actuar amb determinació i rapidesa” i avisa que “no fer res té i tindrà un cost d’oportunitat astronòmic per a l’economia catalana”. També, el Cercle reitera la necessitat de reforçar la governança de l’àrea metropolitana de Barcelona, una demanda, recorda, que ja es va fer fa 50 anys.
