ACN Barcelona – Javier Cercas publica dimecres el llibre ‘No callar’ (Tusquets), un recull de més d’un centenar d’articles i assaigs publicats entre els anys 2000 i 2022. La selecció, a mitges entre l’editorial i el mateix escriptor, està ordenada en blocs que condensen els principals temes dels quals s’ha preocupat Cercas, des de la qüestió catalana fins al futur d’Europa, passant per la Guerra Civil, la Transició, la literatura i la seva pròpia biografia. L’autor ha compartit aquest dimarts que fer cròniques i assaig va canviar per sempre la seva manera d’escriure. Cercas també ha dit que el llibre no és un “magatzem d’articles”, i que s’ha ocupat personalment que la seva lectura tingués una “coherència”, per bé que es poden llegir de forma independent.
En realitat, més que un recull d’articles solts, la selecció està acompanyada amb reflexions escrites per l’autor per aquesta edició (i també un pròleg) sobre el valor del periodisme, la vida literària espanyola i internacional, així com alguns retrats de personatges del món cultural i esportiu.
Cercas ha reconegut avui que li feia un cert pudor tornar a fer un llibre-recull d’articles, com el llunyà ‘Relatos reales’ (Acantilado, 2000) i un altre l’any 2005. Articles quinzenals al diari ‘El País’, sobretot, i també altres menys coneguts publicats a la premsa internacional, conferències impartides o intervencions com la de la inauguració de la Fira del Llibre de Torí, conformen aquest volum de més de 600 pàgines, amb un centenar llarg de peces agrupades en cinc àmbits: Catalunya, Europa, Guerra Civil i Transició, Política i Literatura.
<strong>20 anys de pensament</strong>
Es recullen així vint anys de pensament d’un dels autors espanyols més internacionals en l’actualitat. “Un llibre així ha de ser, sobretot, un llibre; ha de tenir coherència, un ordre, s’ha de constituir com a llibre, i això porta una feina enorme”, ha manifestat l’autor aquest dimarts en una presentació del volum a Barcelona on ha destacat que el que no volia de cap manera era “publicar un magatzem d’articles”.
Ara que el llibre està publicat, Cercas constata les “obsessions” recurrents de la seva faceta com a articulista. “Hi ha temes que es repeteixen perquè són els teus temes d’interès: he intentat veure’ls, ordenar-los i donar-los una coherència”, diu.
Només en dos dels apartats els articles respecten la cronologia temporal amb que van ser publicats, el de Catalunya i els dedicats a la seva persona. Sobre el primer, ha dit que ho ha fet perquè l’interessava que s’entengués la seqüència dels fets, que hi hagués “tot el que ha passat i el que en penso”. Que es veiés “l’experiència del que ha viscut un català” com ell tots aquests anys. Al principi, s’hi detecta una certa “perplexitat”, reconeix l’autor. “Mai vaig pensar que viuríem el que vam viure la tardor del 2017”, admet.
Cercas ha aprofitat per expressar que no se sent en cap cas periodista, i que sempre s’ha vist una mica com un “impostor” escrivint per als diaris. “Soc un escriptor que escriu als diaris”, s’ha descrit, abans de lloar la feina dels seus col·legues: “és una cosa massa seriosa perquè me’n consideri”. També ha exposat que se sent molt còmode amb la periodicitat quinzenal amb què entrega i publica els seus articles a ‘El País’, i que quan en comptades ocasions li han encarregat peces d’urgència, l’experiència i el resultat li han desagradat profundament.
<strong>Influència en l’escriptura de ficció</strong>
En canvi, l’escriptor ha reconegut que la seva incursió en aquest univers va ser decisiva en la seva trajectòria com a escriptor. De fet, Cercas ha dit que començar a escriure cròniques i articles d’opinió van canviar la manera com escrivia de forma determinant. Abans, era un escriptor de “gabinet”, ha exposat, “aquelles cròniques em van obligar a fer coses (sortir al carrer, parlar amb la gent) que no havia fet mai van transformar la meva manera d’escriure”.
Una altra confessió de Cercas: que els seus articles sempre tenen exactament la mateixa extensió. Entre 4.200 i 4.2010 caràcters, en tres paràgrafs. “Tinc aquesta mania”, ha dit. A més l’escriptor ha explicat que la majoria dels seus articles li neixen i els desenvolupa mentre corre, al matí.
Cercas, que no defuig ja l’etiqueta d’intel·lectual (tan denostada, diu, entre els catalans i espanyols), ha dit que bona culpa de la seva prolífica trajectòria com a articulista la te la crisi econòmica mundial del 2008 i tot el que ha vingut darrere. “Abans no escrivia sobre política”, però després no ha pogut fer una altra cosa, ha vingut a dir, com a persona atenta a la realitat que l’envolta.
