Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

El Centre Delàs denuncia que la despesa espanyola en R+D militar triplica la mateixa despesa en l’àmbit sanitari

ACN Barcelona.-El Centre Delàs d’Estudis per la Pau denuncia que la despesa espanyola en Recerca i Desenvolupament (R+D) en l’àmbit militar triplica la mateixa despesa en l’àmbit sanitari. Així, es […]

Avatar
Agències 26/04/2021

ACN Barcelona.-El Centre Delàs d’Estudis per la Pau denuncia que la despesa espanyola en Recerca i Desenvolupament (R+D) en l’àmbit militar triplica la mateixa despesa en l’àmbit sanitari. Així, es destinen 861 milions d’euros (MEUR) en el primer dels casos, envers els 287 MEUR del segon. La despesa militar total de l’estat espanyol per al 2021 s’enfila fins als 21.623 MEUR si a més del pressupost per al Ministeri de Defensa, es tenen en compte “les partides repartides o amagades” en altres ministeris. Una xifra que s’incrementa en un 10% respecte l’any anterior. El coordinador del centre, Jordi Calvo, ha demanat al govern espanyol que “rectifiqui” i doni resposta a les necessitats de la ciutadania en plena situació de crisi causada per la covid-19.

L’entitat ha aprofitat la presentació de les dades de l’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) referents a la despesa militar mundial de l’any 2020. En aquest sentit, Calvo ha admès que Espanya no és dels països que més gasta a Europa, exemplificant que al Regne Unit, França o Itàlia, la despesa és superior. Tot i això, el coordinador del centre ha subratllat que l’augment respecte al 2020 no deixar de ser “extraordinàriament alt”. “És veritat que els pressupostos són expansius pel que fa a la despesa social, però també ho són en la militar”, ha subratllat.De fet, Calvo ha lamentat l’existència d’una tendència global cap a una “militarització extrema” en les relacions internacionals, una realitat que sembla “no tenir final”. De fet, en el cas dels pressupostos generals de l’estat espanyol, ha posat recordat que gran part de l’armament equival econòmicament a partides de la despesa en seguretat humana. Per exemple, el submarí S-80 (300 MEUR), equival a l’ingrés mínim vital de més de 54.000 persones durant un any, o bé els helicòpters Chinook, NH-90 i Tigre (514 MEUR), que pràcticament arriben al pressupost total de l’Hospital Clínic de Barcelona durant dotze mesos.”Hi ha diners per allò que es vol”, ha recordat Calvo, “simplement es tracta d’una decisió política”. Així, ha recordat, que tal com recull un dels estudis publicats pel centre, les inversions per a l’adquisició de material militar, infraestructures, instal·lacions i armes, augmentaran el 2021 un 30,2% respecte al 2020, sumant un total de 3.266 MEUR.En la mateixa línia, s’ha pronunciat la portaveu de Marea Blanca Catalunya, Esperanza Fernández, que també ha qüestionat la despesa militar en detriment a altres sectors. És el cas del sanitari, que el 2012 va patir les retallades i que des de llavors s’ha vist abocat a una caiguda del pressupost públic. Un fet, que ha recordat que porta diverses “conseqüències”. “Qualsevol govern ha de tenir en compte aquesta situació”, ha assenyalat.També ha intervingut Andrés Amayuelas, de la coordinadora espanyola d’ONGD, que ha assegurat que es va calcular que si es destinés el pressupost de la despesa militar internacional d’un sol dia a erradicar la fam mundial, es podria ajudar a més de 34 milions de persones. En el cas d’Espanya, Amayuelas, ha recordat que una de les peces clau són els pressupostos generals, i que si no es reflecteix en aquests, no serveixen “per res”. En aquest sentit, ha insistit en la importància de la “coherència” dels governs a l’hora de dissenyar una política d’acció exterior.