Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El centre de primera acollida de Sant Gervasi tindrà 100 places per evitar que dones sense casa acabin al carrer

|

- Publicitat -

ACN Barcelona – El centre residencial de primera acollida (CPA) Sant Gervasi doblarà la capacitat d’allotjament i passarà de tenir 41 places a 100, en habitacions més petites i amb més intimitat. Aquest és un centre reservat per a dones des de la pandèmia de la covid-19 per prevenir el sensellarisme femení. “Dormir al carrer és molt traumàtic. Ja no és només dormir-hi, és estar-hi tot el dia”, explica la Montse, que viu al centre des de fa uns mesos després d’haver estat uns dies dormint al carrer i en un hostal en ser desnonada. L’equipament, que quadruplicarà l’espai fins gairebé 3.000 m2, oferirà nous serveis diürns de dutxes i menjador, també per a dones. Està previst que les obres acabin el juliol, amb un pressupost de prop de 7,5 MEUR.

L’ampliació del CPA Sant Gervasi permetrà implementar un model d’atenció més centrat en la persona i de major autonomia, amb espais amb més intimitat. Així, les habitacions seran individuals i de fins a quatre persones, mentre que ara n’hi ha de 16. Les dones que visquin al centre podran tenir un animal de companyia i es faran activitats comunitàries i d’hort terapèutic i jardí.

Publicitat

“Passarem d’unes habitacions col·lectives, amb manca d’intimitat, a un model que prioritzarà posar la persona al centre”, ha destacat la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laura Pérez, durant la visita d’obres, aquest divendres. “Entenem que quan un persona en situació de sensellarisme s’adreça a l’ajuntament ha de trobar-se equipaments dignificats i no massius”, ha continuat.

L’equipament incorporarà nous serveis d’atenció diürna, com un centre de dia, un espai d’higiene personal amb capacitat per a 70 persones al dia i un espai de menjador per al migdia amb capacitat per oferir 100 àpats diaris. Aquestes dos nous serveis funcionaran tots els dies de l’any. El pressupost de funcionament passarà dels actuals 1,37 milions d’euros (MEUR) als 3,19.

<strong>Sensellarisme femení: trajectòries més llargues abans d’arribar al carrer </strong>

Pérez ha destacat que el treball al centre vol tenir una “mirada de gènere” per “intervenir en les violències que han impactat en les dones que han arribat a una situació de sensellarisme”, així com abordar també els drets sexuals i reproductius.

La dones representen menys d’un 10% de les persones que viuen al carrer, amb un periple vital que sol ser diferent al dels homes. “Les dones que no tenen llar acostumen a buscar altres vincles, de tipus familiar o comunitari. Tenen trajectòries més llargues abans d’arribar al carrer”, explica Pérez.

La tinenta d’alcaldia adverteix que “la violència masclista impacta gairebé en el 100% de les dones que arriben a una situació de carrer”. “Ja sigui perquè és el motiu pel qual han perdut la llar o, un cop al carrer, la violència masclista els està impactant”, ha afirmat Pérez, que ha incidit en la importància de pensar itineraris específics perquè aquestes dones tinguin expectatives de futur.

<strong>De la indefensió del carrer a l’anhel per reconstruir una vida independent</strong>

La Montse va arribar al centre residencial Sant Gervasi fa set mesos. L’havien desnonat de casa seva, a Gràcia, després de la mort del marit. Amb problemes cardíacs i dificultats d’oïda, no pot treballar, tal com li han prescrit els metges, explica en una entrevista a l’ACN.

Va estar-se set dies al carrer, protegida per un grup de nois de la zona que tampoc tenien casa i que la coneixien. “La nit és molt dolenta i una dona sola…”, diu la Montse. Durant aquests dies, la van intentar robar. 

“Et trobes indefensa. Dormir al carrer és molt traumàtic. Ja no és dormir-hi, és estar-hi tot el dia. Si has d’anar al lavabo, has d’anar a un bar. Si no pots anar a un menjador, no pots menjar calent, només entrepans. I això si tens diners. Perquè els que tenia se’m van acabar, ja que al principi vaig estar allotjant-me en pensions”, recorda. 

La Montse va anar a un hostal, derivada pels serveis socials, i tres dies després, va arribar al CPA Sant Gervasi. “Et trobes una mica estranya primer, és com anar a l’escola. Tot dones, amb unes normes i un horari. Però després t’hi acostumes. Un s’ha d’adaptar al que té. Estic molt agraïda d’estar aquí, perquè si no estaria al carrer. És una bona ajuda”, sospesa.

Ara està pendent de saber si pot accedir a un altre recurs residencial, un pis individual en zona comunitària. Espera poder tenir un espai propi, un bany, més autonomia: “M’agrada molt cuinar. Havia treballat de cuinera. Aquí t’ho fan [el menjar]. M’agradaria tenir la meva independència. Aquí pots sortir, però és millor estar a casa teva”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió