Dijous, 2 de febrer de 2023 - Edició 1652
La República

El Centre d’Art Tecla Sala explora en la trajectòria “radical” i “transgressora” de Ferran Garcia Sevilla

ACN L’Hospitalet de Llobregat – El Centre d’Art Tecla Sala i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han presentat aquest dilluns l’exposició retrospectiva ‘Cosmos-Caos’ de l’artista Ferran Garcia Sevilla […]

Agències 12/12/2022

ACN L’Hospitalet de Llobregat – El Centre d’Art Tecla Sala i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han presentat aquest dilluns l’exposició retrospectiva ‘Cosmos-Caos’ de l’artista Ferran Garcia Sevilla (Ciutat de Mallorca, 1949) que es podrà veure des d’aquest dimecres fins al 28 de maig de 2023. La mostra ofereix tota la trajectòria de l’artista, especialment la pintura, arribant fins a la seva producció més recent. Presenta obres d’èpoques ben diferents, com del període conceptual o la pintura salvatge dels primers anys, amb treballs “radicals” amb una potència “transgressora”. D’altra banda, l’artista ha donat al MNAC 54 obres dels anys 1966 i 1974, realitzades durant el final del franquisme. Les peces del període conceptual es mostraran a les ales 81 BIS i 52.

L’exposició del Centre d’Art Tecla Santa de l’Hospitalet de Llobregat presenta les preocupacions claus de Garcia Sevilla: la denúncia dels sistemes de poder i opressió, la violència, la dinàmica de l’art, la fascinació pel misteri còsmic – inspirat per les aportacions de la física moderna- i, sempre en rerefons la constant posada en qüestió del llenguatge artístic.

Els treballs de diferents períodes i llenguatges es combinen amb una seqüència que permet introduir problemes existencials i morals de plena actualitat com la preocupació pel present polític i els seus conflictes.

En el recorregut per l’exposició s’hi poden veure les darreres pintures de Garcia Sevilla convivint amb obres primerenques, obres amb rajoles realitzades en aquest mateix recinte fabril de Tecla Santa, quan l’artista hi va tenir un taller l’any 1988. També fotografies que registren actes performatius en la impossible captació del món. Són treballs que reflexionen sobre la violència i que manifesten la revolta contra la sordidesa de l’autoritarisme i de l’herència franquista. “Pintures que semblen abstractes, però no ho són. Traços i rastres del cos, d ela sang”, han explicat.

La retrospectiva ofereix els registres d’un esforç “desesperat” i “sense concessions” per aproximar el sentit a una resposta que potser no existeix i que no es pot dir amb paraules.

Segons han explicat, l’exposició s’ha plantejat des del contrast per no trair l’energia i la lògica evolutiva del treball de Ferran Garcia Sevilla. Així hi ha treballs amb formes i mitjans diferents però coherents amb l’esperit i els objectius.

També han recordat que des de finals dels anys seixanta del segle passat, Ferran Garcia Sevilla va ser un dels pioners destacats de l’art conceptual, amb propostes molt diverses i radicals, utilitzant l’objecte, els materials pobres i la fotografia, sovint com a registre performatiu. Posteriorment, a principis dels vuitanta, se submergeix de ple en la pintura, coincidint amb la moda neoexpressionista. L’empenta que impulsa a pintar a l’artista es diferencia de l’època perquè busca clamar la carnalitat de l’existència o l’escàndol de la guerra, per destruir el mite o l’engany de la veritat sacralitzada.

“El caos, la maldat, l’estupidesa i la violència el repugnen i el mobilitzen. L’ordre dels homes és sovint un desordre, una excrescència malaltissa, enfront de la qual la revolta és imprescindible”, han destacat.

En declaracions als mitjans, l’artista Ferran Garcia Sevilla ha explicat que tant les obres que ha donat al MNAC com les que es poden veure al Tecla Santa són un conjunt de treballs que plantegen “diferents idees” d’aspectes polítics, de la natura i altres qüestions. Ha indicat que alguna de les peces han estat amagades fins i ara i d’altres que van ser molt rebutjades.

Garcia Sevilla ha reconegut que al llarg de la seva carrera artística ha estat “independent” i ha treballat al marge dels corrents. “Sempre he tingut un enfrontament amb el poder polític o artístic”, ha comentat. L’artista s’ha mostrat content de veure les obres exposades i algunes que formin part de la Col·lecció Nacional.

<strong>La donació, ‘Tensions i revoltes’</strong>

El conjunt que ingressa al MNAC és una denúncia del final del franquisme amb “virulència i subtilesa”. A banda de les 54 obres, s’inclou una sèrie d’obres relacionades amb el paisatge mallorquí que es presenten al Museu Nacional amb un diàleg amb la pintura de Joaquim Mir.

També s’ha dipositat una sèrie de 45 fotografies intervingudes el 1974 a partir d’imatges retallades de la premsa i associades a la violència, la mort, les tortures i la guerra. El MNAC ha constatat que la donació és de “gran importància històrica” per la història de l’art català contemporani. “Suposa una aportació fonamental per a la constitució de la col·lecció nacional d’art de postguerra i segona avantguarda”, han destacat des del MNAC.

En les obres que s’han donat s’hi pot veure la constant preocupació de l’artista per la contemplació de la natura i la interrogació sobre les lleis físiques del cosmos. Es tracta d’un treball força desconegut que permet problemes com els avenços de la física quàntica, la definició de l’art i el seu lloc a la societat, la psico-sociologia de la imatge o la denúncia dels abusos de poder i l’autoritat.

Un nombre importat de les obres que formaran part de la Col·lecció Nacional són testimoni de la situació política i social de la fi del franquisme, amb una denúncia dels símbols i de les estructures de poder del nacionalcatolicisme franquista.