ACN Blanes – El Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) (Selva) ha impulsat un mapa interactiu que informa gairebé a temps real sobre la presència i l’activitat de mosquits d’interès epidemiològics (com és el cas del tigre) arreu de l’Estat. Actualment, inclou més de 69.500 informes de mosquits i 30.000 de picades, que poden consultar-se a través de l’app Mosquito Alert. Això permet als usuaris saber quines espècies hi ha a la seva zona i també conèixer-ne la morfologia. El nou mapa ha estat elaborat en el marc del Big Mosquito Bytes, un projecte pioner que uneix ciència ciutadana i big data amb l’objectiu de predir on hi ha una probabilitat més gran que es produeixi un brot de malalties infeccioses transmeses per mosquits per prevenir-les.
La incidència de malalties com el dengue i el chikungunya, que contagien mosquits com el tigre, han augmentat de manera dràstica en les últimes dècades, amb més de 4 milions de casos notificats de dengue al món el 2022. L’absència actual de vacunes eficaces contra aquestes malalties fa de la prevenció i el control dels mosquits les millors eines per combatre-les.
“Les fotografies fetes pels ciutadans ajuden a vigilar l’expansió del mosquit tigre, i alhora permeten detectar la possible introducció de noves espècies, com va passar amb el mosquit del Japó a Astúries el 2018”, explica Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert i investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), institució que lidera el projecte Big Mosquito Bytes, en el qual també participen investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centre Nacional d’Epidemiologia de l’Institut de Salut Carlos III, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i l’Institut Max Planck d’Investigació Demogràfica, a Alemanya.
<strong>Participació ciutadana per detectar mosquits</strong>
A més de visualitzar la presència de les diferents espècies de mosquits, també es pot consultar on s’han documentat picades d’aquests insectes, una informació de la qual els experts no podrien disposar sense la participació ciutadana. El mapa inclou una estimació mensual de patrons d’activitat (picades) i de probabilitat de trobar cadascuna de les espècies d’estudi: el mosquit tigre, el mosquit de la febre groga, el mosquit del Japó, el mosquit de Corea i el mosquit comú.
“Es tracta d’un sistema innovador que recull i recalcula les dades obtingudes per la ciutadania en temps real i les combina amb dades climàtiques i d’ús del sòl, entre altres variables”, apunta John Palmer, codirector de Mosquito Alert i professor de la UPF, que afegeix que “la informació obtinguda per aquests models permet avaluar millor el risc de brots de malalties transmeses per mosquits i possibilita una millor gestió del risc”.
Amb el nou mapa es vol conscienciar, informar i empoderar les persones en la lluita contra els mosquits que poden transmetre malalties. Les dades ofertes de manera pública es poden utilitzar per facilitar la presa de decisions i les polítiques públiques: “Volem retornar a la ciutadania la informació que comparteixen amb nosaltres de manera individual; volem que la
gent i també les entitats de gestió puguin saber quins mosquits hi ha al seu poble o ciutat i quan estan actius”. A més, també s’ofereixen eines perquè qualsevol persona pugui aprendre a identificar les diferents espècies i prendre mesures, sigui protegint-se per evitar-ne les picades o bé eliminant dels patis i balcons els llocs on podrien criar els mosquits. “Els ciutadans podem tenir un paper clau en la prevenció i el control dels mosquits que poden transmetre malalties”, es mostra convençut Frederic Bartumeus, de Mosquito Alert.
<strong>Presentació el 21 de juny</strong>
El nou mapa, que ja està disponible, es presentarà a la ciutadania durant el pròxim debat CaixaResearch organitzat per la Fundació “la Caixa”, que es farà el 21 de juny a les set de la tarda. A l’esdeveniment en línia, hi participaran dos investigadors del CSIC: Frederic Bartumeus, codirector de Mosquito Alert, i Jordi Figuerola Borrás, professor d’Investigació a l’Estació Biològica de Doñana, Consell Superior d’Investigacions Científiques (EBD-CSIC).
D’una banda, Bartumeus explicarà a l’audiència els resultats principals del projecte que ja estan disponibles, i també els resultats que es faran públics d’aquí a finals d’any, que és quan finalitza projecte Big Mosquito Bytes. D’altra banda, l’equip de Jordi Figuerola se centra a prevenir possibles brots del virus del Nil occidental a Espanya, malaltia que el 2020 va provocar 77 casos greus i 8 morts a Espanya, la majoria, a Andalusia. Figuerola i el seu equip cada setmana agafen mostres de mosquits per comprovar si tenen el virus. Determinen a quina espècie pertanyen i relacionen la circulació del patogen amb paràmetres meteorològics com la temperatura mitjana i la pluviositat, i també amb la infectivitat en humans. Amb això esperen poder pronosticar el risc de transmissió en funció de les condicions ambientals i l’abundància de mosquits.
