ACN Barcelona.-El CCCB presenta, en el marc de l’exposició ‘Ciència fricció. Vida entre espècies companyes’, la peça artística de Jaime Serra, ‘Time-Life-Time’. A la instal·lació, l’autor fa un recorregut històric per les fites que han marcat l’evolució dels drets de la natura des de mitjan segle XX i les fa dialogar, de manera irònica, amb elements presents a la pròpia exposició i amb d’altres provinents de la cultura popular i els mitjans de masses. ‘Time-Life-Time’, instal·lada al vestíbul de la planta 2 del CCCB, tanca el darrer capítol de l’exposició dedicat al moviment pels drets de la natura.
D’acord amb aquests drets de la natura, com assenyala el CCCB, les espècies animals i vegetals, així com rius, muntanyes, valls o ecosistemes, han de ser protegits pel seu valor intrínsec, al marge de la seva utilitat per als humans.Amb aquesta instal·lació, alhora epíleg i peça autònoma de la mostra, l’autor fa una revisió molt personal d’aquest corrent actual de l’ecologisme a través d’una trentena de peces en diversos suports i registres gràfics (collages, fotografies i objectes diversos).’Time-Life-Time’ presenta dos nivells de lectura, apunta el CCCB. D’una banda, és un recorregut històric per les fites que han marcat l’evolució dels drets de la natura des de mitjan segle XX: llibres, esdeveniments, organitzacions o personalitats rellevants apareixen associats amb les seves dates de referència en les últimes dècades. D’altra banda, Serra posa aquestes referències en diàleg amb altres elements que les amplien, distorsionen o re-signifiquen, jugant amb els límits entre realitat i ficció. Aquests elements, provinents de la cultura popular i els mitjans de masses així com de la pròpia exposició, són passats pel filtre irònic i suggeridor de l’autor, dibuixant un recorregut fet de paradoxes i trobades inesperades. El tancament de ciència fricció obre així el camí a altres friccions que son principis possibles. ‘Ciència fricció’El CCCB planteja en la seva nova exposició un canvi de mentalitat i de sensibilitat que qüestiona la supremacia de l’espècie humana en relació amb la resta d’espècies del planeta. ‘Ciència fricció. Vida entre espècies companyes’ parteix de l’evidència científica de la interrelació i ofereix una aproximació artística a exemples, tan reals com hipotètics, de la simbiosi que poden establir els humans i els altres organismes. Per relatar aquest canvi de perspectiva, l’exposició s’ha inspirat en l’obra de dues figures clau en la cultura científica contemporània: Donna Haraway i Lynn Margulis. La seva comissària, Maria Ptqk diu que l’ha concebuda com “un lloc entre l’espai d’art i un museu de ciències contemporani”.
