Dimarts, 4 d'octubre de 2022 - Edició 1531
La República

El CCCB aborda en una exposició la complexitat del cervell i les incògnites que genera

ACN Barcelona – El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat aquest dimarts l’exposició ‘Cervell(s)’ que es podrà veure des d’aquest dimecres fins a l’11 de desembre. La […]

Agències 26/07/2022

ACN Barcelona – El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat aquest dimarts l’exposició ‘Cervell(s)’ que es podrà veure des d’aquest dimecres fins a l’11 de desembre. La mostra planteja un viatge al món del cervell on neix el llenguatge, la memòria, el pensament simbòlic, la consciència o la creativitat. Es tracta de l’òrgan més complex que existeix i més incògnites genera tant a nivell científic com filosòfic. Per això, l’exposició s’interessa per com l’art, la ciència i la filosofia han representat el cervell al llarg de la història. ‘Cervell(s)’ compta amb 300 peces, 17 instal·lacions immersives d’art contemporani, audiovisuals, peces de col·leccions històriques i resultats de projectes de recerca científica sobre el cervell.

La iniciativa és una coproducció amb la Wellcome Collection de Londres i la Fundació Telefònica de Madrid que ha estat comissariada pel físic i biòleg Ricard Solé i Emily Sargent. De fet, l’exposició del CCCB parteix de dues mostres independents ‘Brains: The Mind as Matter’ (2012) i ‘States of Mind: Tracing the Edges of Consciousness’ (2016).

Les peces exposades proposen al visitant un viatge tant en l’anatomia del cervell com en tot allò que aquest genera: la consciència, el pensament abstracte, el llenguatge, la imaginació, els somnis i la memòria. La mostra també indaga en altres ments més enllà de la humana: les intel·ligències artificials, animals i col·lectives, i les d’organismes sense cervell.

“Per què hi ha cervells? D’on surt la consciència? I la creativitat? Què passa quan la ment emmalalteix? Es poden crear màquines intel·ligents? Què podem aprendre de la intel·ligència col·lectiva de les formigues?”, es pregunta la mostra.

A través d’un recorregut que combina material històric, científic i artístic, i que planteja preguntes obertes al visitant, l’exposició qüestiona la nostra comprensió de l’experiència conscient i explora el que pot passar quan aquesta experiència s’interromp o es malmet.

Hi ha un recull d’obres amb mirades d’artistes actuals com Tomàs Saraceno, Patrick Tresset, Ivana Franke, Daniel Alexander, Andrew Carnie, Christian Fogarolli, Greg Dunn, Laramascoto, Louise K Wilson, William Utermohlen, Shona Illingworth, Imogen Stidworthy, Joaquim Jordà, Aya Ben Ron, Roc Parés, Joan Foncuberta, Stefan Kaegi i Xavi Bou.

L’exposició es completa amb propostes de còmic i cinema i material històric com dibuixos originals de Santiago Ramon y Cajal, edicions d’època de Vesalius i René Descartes, invents i maquinaris de científics visionaris com Leonardo Torres Quevedo i Lady Ada Lovelace, així com projectes científics d’instituts de recerca de referència.

La mostra arriba en un context del coneixement més ampli sobre les ments no humanes i en el marc d’uns “avenços científics i tecnològics accelerats que generen tanta admiració com inquietud”.

“Les investigacions en robòtica, neurociència o biotecnologia ja aporten beneficis socials i per a la salut. Al mateix temps, la difuminació dels límits físics, biològics i digitals porta a pensar que ens trobem davant un moment clau de l’evolució humana”, han subratllat.