ACN Madrid – El ple del Congrés dels Diputats inicia aquest dijous a les 9 del matí el debat sobre la convalidació del pla anticrisi –que entre altres inclou la rebaixa de 20 cèntims per litre de carburant- sense que el text disposi encara de prou suports. El PSOE ha multiplicat els contactes d’última hora, però els números encara no surten. De moment té garantit el ‘sí’ de 169 diputats, a set de la majoria absoluta. Un possible ‘no’ d’ERC i del PP deixaria en una situació molt precària l’aritmètica dels socialistes. Per aquest motiu, fonts de Moncloa han anunciat que l’executiu està disposat a tramitar el decret com a projecte de llei, una via per seduir els grups, i especialment el PP, perquè pugui introduir modificacions al text durant la tramitació.
Els socialistes contemplen tots els escenaris, fins i tot un hipotètic ‘no’ d’ERC i el PP, i per això es preparen per a una votació que pot decantar la balança per molt pocs vots, com ja va passar amb la reforma laboral, que va prosperar gràcies a un suposat error del diputat del PP Alberto Casero.
Per ara disposen del suport dels seus 120 diputats, els 33 de Podem, 6 del PNB, 4 del PDeCAT, 2 de Més País, i els de Compromís, Nueva Canaria i Coalición Canaria, a més de la diputada escindida de Podem María Pita. En total sumen 169 vots, set per sota la majoria absoluta. Necessiten el suport extra d’alguna de les altres forces.
Malgrat els contactes d’última hora del ministre Bolaños amb els grups parlamentaris, a priori l’executiu espanyol toparà amb el ‘no’ dels 9 diputats de Cs, els 52 de Vox i els 2 de la CUP. Falta per aclarir el vot del PP (88), ERC (13), Bildu (5), Junts (4), Teruel Existe (1), PRC (1), BNG (1), i els exdiputats de Na+ Sayas i Adanero i el diputat escindit de Cs Cambronero. Si tots voten ‘no’ sumen 179 vots, tres per sobre la majoria absoluta.
L’aritmètica pot deixar el decret en mans d’una eventual abstenció o vot afirmatiu del PP. Els populars han enviat una carta a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, on li reclamen una “negociació urgent” per incloure al decret el pla de rebaixa fiscal que impulsa Alberto Núñez Feijóo.
Segons els populars, si hi ha un acord previ les mesures es poden concretar després durant la tramitació del decret com a projecte de llei.
L’escenari límit ha forçat que el president espanyol, Pedro Sánchez, hagi posposat el viatge que tenia previst per aquest dijous i divendres a Polònia i Moldàvia. Segons fonts de Moncloa, Sánchez serà present a l’hemicicle durant la votació, que en el pitjor dels casos –com va passar a la reforma laboral- es pot decidir per molt pocs vots.
Tot plegat després que aquest dimecres la ministra de Defensa hagi encès encara més el malestar de les formacions independentistes durant la sessió de control al govern espanyol, quan -a pregunta de la CUP- ha acabat justificant l’espionatge del CNI als líders independentistes.
La ministra va assegurar durant la sessió de control del Congrés que a les formacions independentistes els va molt bé aparèixer com a “víctimes”, i ha preguntat “què ha de fer un Estat quan algú vulnera la Constitució, declara la independència, talla les vies públiques o està tenint relacions amb dirigents polítics d’un país que està envaint Ucraïna?”
ERC, Junts, la CUP i també Podem han demanat ràpidament la dimissió de la ministra, que també és la màxima responsable del CNI. Al punt de mira també la directora dels serveis secrets espanyols, Paz Esteban, malgrat que va prendre possessió del càrrec el 10 de febrer del 2020 –quan l’operatiu Pegasus ja feia anys que funcionava- en relleu de Félix Sanz Roldán.
Paral·lelament, la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, ha convocat per aquest dijous un ple per designar els membres de la comissió de secrets oficials. La rebaixa dels suports necessaris permetrà que hi tinguin representació tots els grups, també Bildu, malgrat el veto del PP. Amb tot, la mesura sembla insuficient als partits independentistes, perquè la comissió té caràcter secret i els diputats tenen prohibit explicar el que s’hi coneix.
