Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El Castell de la Trinitat de Roses incorpora tres escultures i passa a ser en un “referent museogràfic” a Catalunya

|

- Publicitat -

ACN Roses.-El castell de la Trinitat de Roses (Alt Empordà) ha incorporat tres noves escultures i es converteix d’aquesta manera en un dels “referents museogràfics” de Catalunya. Es tracta de tres peces dissenyades per l’escultora Mar Pongiluppi que escenifiquen la vida a la fortalesa durant els segles XVI i XVII. Representen la figura del governador del castell, d’un soldat en una zona casernària i d’una fornera treballant el pa en una estança de la fortalesa. El catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, Xavier Hernández, posa en valor el coneixement de Pongiluppi en escenografies de conflictes i remarca que les obres suposen una “gran aportació històrica” al castell.

Hernández explica que el referent en l’elaboració d’aquestes peces han estat les escultures del castell escocès d’Stirling, “una de les més espectaculars d’Europa”. El catedràtic, però, assenyala que el resultat que Pongiluppi ha aconseguit “no té res a envejar” a les representacions de la fortalesa britànica. Els tres conjunts escenogràfics se situen en un horitzó cronològic de finals segle XVI i principis del XVII. El primer està ubicat en el que havia estat zona casernària i representa un soldat. La peça mostra un artiller menjant en un moment de descans. Està assegut damunt un jaç en el qual hi ha part del seu equip militar amb les seves pertinences guardades en un bagul. El segon està ubicat en el que Hernández creu que havia estat cambra del governador de la fortalesa. L’escenografia presenta un llit i una figura esvelta i austera d’un noble que encara no ha adoptat la moda francesa. La darrera escenografia està ubicada al pis inferior i mostra una dona amassant farina per fer el pa de munició, en el forn de la fortalesa. Va vestida segons els usos del moment amb faldilla llarga, davantal, gipó amb nius d’oreneta, caputxa i valona al coll. Col·laboració amb l’AjuntamentHernández explica que durant el 2017 i 2018 el grup de Recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona va elaborar el projecte museogràfic a petició de l’Ajuntament de Roses. Finalment, la proposta es va acabar executant el 2019. Les primeres obres s’han complementat ara amb les tres actuals que fan del de Roses un dels castells militars de mitjans del segle XVI “més importants de la Mediterrània occidental”. Es tracta d’una fortalesa que va ser dissenyada fa cinc segles per defensar el port de Roses i resistir els impactes d’artilleria. Hernández ha destacat la carrera i el treball de Pongiluppi. “Estem parlant d’una escultora de referència i amb molta experiència en memòria històrica i a temes de conflicte com guerres i similars”, ha assenyalat. Per tot plegat, el catedràtic de la UB creu que aquestes noves peces són una “gran aportació” que permetran “conèixer molt més bé la nostra història i la de l’Europa occidental”.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió