Dijous, 13 de maig de 2021 - Edició 1022
La República

El canal d’Urgell ampliarà els sistemes de protecció per evitar que s’hi ofeguin animals salvatges

ACN Mollerussa.-La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell ampliarà i reforçarà els sistemes de protecció per evitar l’ofegament de fauna salvatge durant tot el recorregut de la infraestructura hidràulica. En […]

Avatar
Agències 04/05/2021

ACN Mollerussa.-La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell ampliarà i reforçarà els sistemes de protecció per evitar l’ofegament de fauna salvatge durant tot el recorregut de la infraestructura hidràulica. En coordinació amb els Agents Rurals, la comunitat ha anat implantant amb els anys diferents mesures amb aquest objectiu, amb el vistiplau de la subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat. La temporada 2020-2021 preveu destinar un pressupost de 35.000 euros per construir rampes i corxeres i instal·lar reflectors, entre altres actuacions destinades a protegir i salvar la fauna afectada. Entitats ecologistes porten denunciant des de fa temps l’ofegament d’animals com ara senglars i cabirols després de caure al canal.

Des de la comunitat de regants, assenyalen que les restriccions a la caça pel confinament que es va decretar per la covid-19 van comportar un increment de les poblacions de fauna salvatge i un desplaçament d’aquestes a la zona regable per la falta d’interacció amb les persones. Cal tenir en compte que el revestiment de formigó en molts trams del canal d’Urgell augmenta el risc d’ofegament d’animals i persones que hi puguin caure. Per això, la comunitat de regants ha anat adoptant diferents mesures per facilitar la sortida del canal, tant destinats a persones com animals. A més, el projecte de modernització de la infraestructura també n’incorpora, remarca el president de la Comunitat dels Canals d’Urgell, Amadeu Ros. La setmana passada, l’entitat ecologista Ipcena va denunciar l’aparició d’una vintena d’animals morts com ara cabirols i algun senglar en un contenidor situat al costat del canal d’Urgell a les Borges Blanques. Els ecologistes asseguren que es tracta de fauna salvatge que ha mort ofegada en caure al canal i no poder-ne sortir. Denuncien que aquesta situació es dona en tot el recorregut del canal i, per això, reclamen a la comunitat de regants actuacions i mesures per evitar-ho. Mesures per evitar l’ofegament Les mesures que ha anat implantant amb els anys la comunitat de regants, d’acord amb les directrius de l’Administració, consisteixen en la construcció de rampes o sortides per a vehicles, persones i animals. En tot el recorregut del canal n’hi ha 44, cosa que representa una en cada quatre quilòmetres del canal, aproximadament. Així mateix, s’han instal·lat elements flotants tipus corxeres per indicar les i dirigir els animals o persones cap a la sortida on hi ha elements que també permeten agafar-se. A la vegada, s’han construït cinc rampes d’evacuació de fauna, al costat de les parets de formigó del canal, amb rampa de fusta i escales per tal de facilitar la sortida dels animals. La previsió és construir-ne entre cinc i deu més durant el 2021. Alhora es complementaran totes les rampes de fusta amb la col·locació de corxeres creuant el canal millorar la visibilitat de la sortida i encarar-hi els animals que puguin caure. L comunitat de regants també preveu col·locar rampes als murs de les retencions i elements de comportes.D’altra banda, s’han anat instal·lant deflectors o desviadors de fauna. En els darrers cinc anys, s’han col·locat dos elements com a pla pilot, consistent en uns taulons flotants al mig del canal i davant de les rampes per desviar els animals. El resultat no va satisfer i per aquest motiu no se n’ha posat més, tenint en compte que les corxeres són tant o més efectives i més fàcils d’instal·lar i mantenir.Al llarg del canal s’han posat escales per a l’accés i la sortida de persones. Així mateix, les basses de reg de la comunitat, de Juneda i Artesa, a part de tenir un tancament metàl·lic perimetral, tenen amplies rampes d’accés per les quals es pot sortir fàcilment. També hi ha diferents salvavides repartits per la seva superfície.Altrament, durant l’any i en els períodes de buidatge dels canals, la comunitatde regants porta a terme el Pla de Salvament de les espècies de fauna aqüícola, amb un rescat de peixos autoritzat pel Departament d’Agricultura. Aquestes actuacions es fan de manera periòdica als canals en coordinació amb els Agents Rurals.Modernització cap a un model més sostenible de l’aigua El canal d’Urgell afrontarà en els pròxims anys la seva modernització, 160 anys després de l’inici de la seva construcció, per avançar cap a un model més sostenible de l’aigua. L’actuació, que també inclou el reg en parcel·la, preveu una inversió de 1.420 milions d’euros. Tot i que el calendari definitiu no està tancat, Agricultura té en marxa els primers quatre projectes, la redacció dels quals acabarà a finals d’aquest any per començar les obres en 10.000 hectàrees durant el 2022, amb una inversió de 110 milions d’euros.Amb el projecte es modernitzarà el sistema hidràulic amb la construcció d’una nova xarxa de reg a pressió més eficient i sostenible. El regadiu es faria per aspersió i goteig, fet que permetrà ampliar el ventall de cultius del territori. El sistema tindrà un mínim cost energètic i, per aconseguir la pressió de l’aigua, s’usarà energia fotovoltaica. Això afavorirà la reducció de costos en energia elèctrica a 8 euros hectàrea i any, ja que actualment són de 300 euros. El projecte de la modernització del regadiu està lligat però a un ambiciós projecte mediambiental que preveu enllaçar els 325 quilòmetres de camins que circulen al voltant dels canals d’Urgell per convertir-los en una de les vies verdes més llargues d’Europa. Es respectarà l’arbrat existent i, a la vegada, es recuperaran les antigues casetes dels canalers. Es tracta d’un projecte transformador dels usos de l’aigua, del paisatge però també ho vol ser de l’economia de la zona, ja que permetrà fomentar el turisme sostenible així com models de negoci basats en l’economia verda. El projecte de modernització, que promou la Comunitat General de Regants dels Canals d’Urgell, s’inclou dins el pla de 3.000 milions d’euros per impulsar la bioeconomia i transformar en els pròxims anys el sector agroalimentari, forestal i marítim del Govern. És un dels deu projectes transformadors inclosos per Agricultura per optar als fons europeus Next Generation EU. La comunitat de regants ja l’ha tramès a la Comissió Europea perquè sigui considerat Projecte Estratègic (PERTE) per al creixement econòmic, l’ocupació i la competitivitat de l’economia i que, per tant, compti amb un alt component de col·laboració públic privada i transversal a les diferents administracions. El canals d’Urgell són una infraestructura hidràulica amb la superfície més gran de Catalunya regada artificialment. Es tracta d’una xarxa de 325 quilòmetres de canals, de 75.000 hectàrees de regadiu i abastiment de municipis, granges i indústries d’un territori de 90.000 hectàrees. Abasteix una població de 120.000 habitants repartits les comarques del Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, les Garrigues i el Segrià. El canal comença al riu Segre aigües avall de la localitat de Ponts (Noguera) i després de recórrer uns 144 quilòmetres finalitza el recorregut a Montoliu de Lleida (Segrià).