ACN Barcelona.-El CaixaForum dedica a partir d’aquest dijous una retrospectiva a l’obra del francès Jean Prouvé, considerat un dels innovadors de mitjans del segle XX. Sota el títol ‘L’univers de Jean Prouvé. Arquitectura / Indústria / Mobiliari’, l’exposició inclou més de 200 peces entre maquetes, plànols, fotografies, dibuixos, mobiliari i documents procedents de les col·leccions del Centre Pompidou de París. Tot plegat fa un recorregut cronològic de la feina de Prouvé, des del primer taller fins a l’enginyeria. “Des d’un principi té la idea de fer la seva feina i els seus elements accessibles per a tothom”, ha destacat una de les comissàries de la mostra, Marjorie Occelli.
La mostra repassa tota la trajectòria de Prouvé enfocada a la industrialització de la construcció i a la producció en sèrie de mobles. Així, els comissaris de l’exposició han remarcat que el francès va ser un “creador versàtil”, capaç de projectar des d’un edifici d’un aeroclub fins a una taula de parvulari, una casa desmuntable o una cadena d’estacions de servei. “Treballa el ferro, és un artista, i esdevé un industrial del metall”, ha dit el co-comissari i cap de la col·lecció d’arquitectura del Centre Pompidou, Olivier Cinqualbre, en declaracions a l’ACN. En aquesta línia, la comissària i investigadora del mateix Centre Pompidou, Marjorie Occelli, ha explicat que Prouvé va treballar amb alguns dels grans arquitectes de la modernitat, com Robert Mallet-Stevens i Le Corbusier, i en els seus projectes l’industrials hi va deixar “marca personal”. Així, Prouvé concebia l’arquitectura com un element que havia de beneficiar la col·lectivitat. És per aquest motiu que la retrospectiva del CaixaForum també posa èmfasi en la visió social, innovadora i experimentada dels edificis prefrabicats que va fer Prouvé. “Sempre tenia la voluntat de construir per tanta fent com fos possible”, ha explicat Occelli. Amb tot, la retrospectiva també serveix per explicar com evoluciona Prouvé, des que va començar a treballar al taller del seu pare, Víctor Prouvé; més tard en l’adolescència, on va aprendre l’ofici de la forja; la industrialització en sèrie; i l’últim període, on va continuar dissenyant amb un equip d’enginyers. De les 235 peces de la mostra, 146 són originals. Abunden les cadires, els pupitres escolars i les estructures totalment metàl·liques. Abans d’arribar a Barcelona, les peces es conservaven al Centre Pompidou gràcies a una donació dels fills de l’industrial francès. Fins al juny passat la mostra es va exposar al CaixaForum de Madrid.
