Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

El Born CCM repassa l’evolució de l’educació a Barcelona al segle XX

|

- Publicitat -

ACN Barcelona.-El Born CCM repassa en una exposició l’evolució de l’educació a la ciutat de Barcelona al segle XX i la seva relació amb les opcions polítiques predominants. ‘Per una educació en llibertat. Barcelona i l’escola. 1908-1979’, recorre la història mateixa de la ciutat i del país, sempre en relació a l’educació, des de principis de segle i fins a la recuperació de la democràcia. Documenta moments clau com el Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908, la transformació pedagògica durant la República, el retrocés durant el franquisme o la renovació pedagògica a les darreries del franquisme. Comissariada per Antoni Nicolau, la mostra endinsa el visitant en els diferents moments històrics, amb una escenografia dissenyada per Lluís Danés.

El 1908, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pressupost Extraordinari de Cultura. Es tractava d’un pla per a la reforma integral de l’educació a la ciutat que posava l’èmfasi en un ensenyament de qualitat, públic, gratuït, en català, amb nens i nenes compartint les aules i laic. Tot i fracassar, el projecte va esdevenir “referent” per als moviments que han lluitat per una educació en llibertat a Catalunya. “Ens vam adonar que 1908 era el punt d’inflexió d’un moviment, encara viu avui, per modificar les bases del sistema educatiu i fonamentar-lo en una educació per una societat lliure”, exposa Antoni Nicolau.Partint d’aquest moment històric, l’exposició del Born CCM avança fins a la recuperació de la democràcia aturant-se en els moments clau de la història de l’educació: la voluntat reformadora del Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908, la seva fi traumàtica amb la Setmana Tràgica, la recuperació de la iniciativa en el context de la Mancomunitat de Catalunya, la renovació pedagògica durant la República, la nova pedagogia revolucionària durant la Guerra Civil, el retrocés i la repressió durant el franquisme i la renovació pedagògica durant el tardofranquisme i la primera democràcia. L’exposició es podrà visitar durant gairebé un any, del 9 d’abril al 27 de març de 2022. L’entrada serà gratuïta -amb reserva prèvia- fins al 23 de juny. La mostra endinsa el visitant en els diferents moments històrics amb una escenografia concebuda per Lluís Danés que permet reviure tot allò que s’hi narra. Antoni Nicolau remarca que han volgut fer una exposició molt “experiencial i que ofereix una immersió en els ambients de cadascun dels moments que tracta”.Així, el primer àmbit emula un carrer del Raval de finals del segle XIX, estret i ple de llençols i cartells, que fa comprendre de seguida la situació socioeconòmica de la ciutat al tombant de segle. De la foscor i l’estretor, el visitant passa a un espai ampli que recrea la Sala de Plens de l’Ajuntament, on pot seguir el debat del Pressupost de 1908 gràcies a la projecció d’un vídeo mapping. Passant per les sales dedicades a la Mancomunitat i la República, al final s’arriba a una aula franquista engabiada que fa sentir la tensió, la por i l’opressió viscuda en aquells moments. El llegat de Ferrer i Guàrdia, de l’Escola del Bosc, de l’Escola del Mar o del Grup Escolar Lluís Vives, que s’inspiraven en els principis renovadors del Pressupost de Cultura de 1908, “encara nodreix bona part de l’ ideari col·lectiu sobre el model escolar desitjat”, sosté el relat de l’exposició. La mostra s’acompanya de la publicació d‘un llibre monogràfic homònim, amb la documentació i la reflexió d’un conjunt d’autors que comparteixen “una manera d’entendre el paper de l’educació en la conformació històrica de la Catalunya contemporània”. També s’ha dissenyat un programa d’activitats pròpies i en col·laboració amb diferents agents, com l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB) o la Fundació Ferrer i Guàrdia, que inclou debats, xerrades, col·loquis, l’acollida d’un simposi internacional, intervencions artístiques, col·laboracions amb escoles i mostres de projectes educatius, entre d’altres.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió