ACN Lleida.-El Bisbat de Lleida s’ha defensat a través d’un comunicat de les crítiques que el Bisbe de Barbastre-Montsó, Ángel Pérez Pueyo, va fer aquest dimecres amb la publicació d’una carta titulada ‘L’Església. Una institució lliure i oberta’. En ella es mostrava “sorprès” pel recurs presentat pel Bisbat de Lleida contra la sentència de l’art de la Franja però el Bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, recorda que va ser la diòcesi aragonesa qui va el va denunciar als tribunals. Coincideix amb el seu homònim que l’església és “lliure i oberta” i que de la mateixa manera que el Bisbat de Barbastre va anar als tribunals civils per resoldre el litigi per l’art, el de Lleida gaudeix de la mateixa llibertat per recórrer i exposar els seus arguments.
Part de les crítiques de Pérez Pueyo es basen en què, segons ell, el Bisbat de Lleida havia reconegut en diverses ocasions la propietat aragonesa dels béns i que per aquest motiu havia rebut amb “sorpresa i pena” les al·legacions del Bisbat de Lleida contra la decisió del jutjat de Barbastre que va ordenar el 10 de desembre de 2019 la devolució de les 111 obres d’art a 43 parròquies de la Franja.El Bisbat de Lleida, però recorda que el litigi té dues parts, una d’eclesiàstica que va acabar sense que fos possible “satisfer-ne els requeriments” i una altra de judicial. I afegeix que, de la mateixa manera que Giménez Valls no va manifestar mai cap reticència sobre el fet que el seu homònim aragonès el denunciés als tribunals, confia que Pérez Pueyo entendrà i respectarà el seu dret de defensa a través dels recursos que permet la llei a qualsevol ciutadà. En aquest sentitSalvador Giménez Valls també destaca, a través del comunicat, que no es tracta d’entrar en valoracions sobre persones o intencions, com fa el seu homònim aragonès, en un cas que implica diòcesis “veïnes” que comparteixen persones i finalitats comuns.El Bisbe de Lleida també deixa constància que mai ha rebut “coaccions ni pressions de cap autoritat” i assegura que “s’ha respectat la seva llibertat”. Finalment, acaba la carta posant de manifest que “els desacords causen patiment en ambdues parts” i que la diòcesi de Lleida “no pretén causar més mal a ningú, sinó presentar els seus arguments i defensar les seves raons”.
