ACN Madrid – El BBVA ha rebaixat les previsions de creixement per a l’economia espanyola arran de l’esclat de la guerra d’Ucraïna. Segons l’entitat, el PIB espanyol creixerà un 4,1% aquest 2022, gairebé un punt i mig per sota l’estimació que es va fer el trimestre anterior (+5,5%). Pel que fa al 2023, el banc situa el creixement de l’economia en el 3,3%, per sota el 4,9% previst en l’última revisió, segons indica l’informa ‘Situació Espanya’ presentat aquest dijous. L’estudi apunta que bona part de la rebaixa PIB respon a l’encariment del gas i el petroli, que pot restar fins a dos punts al creixement de l’economia el 2022. Per altra banda, el BBVA situa la inflació mitjana per aquest exercici en el 7% i del 2,5% el 2023.
Tot i que l’entitat ha recordat que la relació directa entre l’estat espanyol amb Rússia i Ucraïna “és limitat”, l’encariment de les matèries primeres on Rússia i Ucraïna tenen una important quota de mercat tindrà efectes rellevants. “El pes de Rússia en la provisió mundial de combustibles, juntament amb les sancions, provocaran una escassetat relativa que quedarà reflectida en els preus de la gasolina i el gas”, indica l’informe.
Per altra banda, el banc preveu que es mantinguin les interrupcions en les cadenes de producció, no tan sols per l’impacte de la guerra, sinó també per la política de “tolerància zero” que ha adoptat la Xina per evitar nous rebrots de covid-19.
A més, l’informa apunta que la inflació està reduint el poder adquisitiu de les famílies, un fet que tindrà efectes negatius sobre el consum i la inversió. Precisament el BBVA assenyala la inflació com “la principal amenaça” per consolidar la recuperació de l’economia espanyola, tot alertant que es podria situar en el 7% de mitjana aquest 2022. “Tot dependrà de si la Comissió Europea aprova la proposta dels governs d’Espanya i Portugal per limitar el preu de l’electricitat”, apunta.
En relació amb la inflació, l’entitat defensa un “pacte de rendes” per evitar que la situació actual repercuteixi negativament en el creixement econòmic i elevi les xifres de dèficit. Tot i que el banc considera que s’haurien de tenir en compte els col·lectius més vulnerables com a excepcions, també defensa que el millor seria incloure el màxim nombre de persones dins aquest acord.
