ACN Barcelona.-La remuneració dels directius de la banca ha generat grans preocupacions entre el govern espanyol i els sindicats durant les últimes setmanes. Amb l’anunci dels ERO a CaixaBank, tant l’executiu com els treballadors han qualificat d'”inacceptables” els salaris dels alts càrrecs al sector, sent la vicepresidenta i ministra d’Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, una de les veus més crítiques. Malgrat les queixes, la capacitat que tenen organismes com el Banc d’Espanya o el Banc Central Europeu per fixar sous és molt limitada, ja que el seu poder es redueix a poder emetre recomanacions. Per altra banda, i segons els experts, els banquers espanyols es troben entre els més ben pagats de tot Europa, tenint en compte el volum d’actius que gestionen.
La primera normativa europea per regular el sou dels banquers data de 2013, després de l’esclat de la crisi financera. Si bé la regulació va començar a aplicar-se a l’Estat aquell mateix any, el govern espanyol va aprovar uns mesos més tard la llei 10/2014 de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit. El marc regulador s’ha anat modificant, però les bases del text continuen sent les mateixes, amb l’objectiu d’evitar que les remuneracions dels alts directius incideixin en el perfil de risc de les entitats.En aquest sentit, la llei obliga els bancs a facilitar una informació “clara, comprensible i comparable” sobre quins criteris s’han tingut en compte per definir el sou dels directius, tant per la part fixa com la part variable. Aquesta documentació ha d’estar disponible a la pàgina web del banc, que també ha de publicar l’acceptació que ha tingut la política de remuneracions entre els accionistes.No obstant això, ni el Banc Central Europeu ni el Banc d’Espanya tenen la capacitat per limitar el sou fix dels directius, mentre que el marge per retocar el variable és estret. En el cas del variable, la directiva europea assenyala que els supervisors poden establir límits a la remuneració variable “quan aquesta resulti incompatible amb el manteniment d’una base sòlida de capital”. A més, la part variable representa una quantitat molt més baixa en comparació a la part fixa. El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ho va deixar clar en una compareixença al Congrés dels Diputats aquest mes de maig. “Nosaltres no som reguladors del sector bancari, som supervisors”, va dir.L’excepció de BankiaL’única excepció dels últims anys ha estat Bankia, participada majoritàriament per l’Estat després de ser rescatada a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Tal com fixava el Reial Decret-Llei 2/2012, de 3 de febrer sobre el sanejament del sector bancari, la retribució fixa dels alts directius de les entitats participades majoritàriament pel FROB quedava fixada en 300.000 euros anuals. La mateixa normativa establia un sou màxim de 600.000 euros per aquells càrrecs executius que, sense estar participats majoritàriament per l’Estat, haguessin rebut el seu suport financer.És per això que directius com el llavors president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va percebre vora 500.000 euros l’any passat, una tercera part del que cobrarà a partir d’ara a CaixaBank.El comitè de remuneracionsQui fixa el sou dels banquers a l’Estat és la comissió de retribucions, un òrgan format per consellers de les mateixes entitats i que ha de vetllar perquè es compleixi la normativa fixada en matèria salarial. En el cas de CaixaBank, per exemple, la comissió de retribució l’any 2020 estava formada per tres membres. La presidenta era Amparo Moraleda, mentre que els dos vocals eres Alejandro García-Bragado i Cristina Garmendia. Durant l’exercici 2020, els tres formaven part del mateix consell d’administració de CaixaBank, llavors encapçalat pel president de l’entitat, Jordi Gual, i també l’actual conseller delegat, Gonzalo Gortázar, de qui havien de decidir el sou.L’informe que emeten –especificant si els directius han complert amb els objectius fixats i justificant les quantitats salarials- ha de ser aprovat per la junta general d’accionistes, que és qui finalment dóna llum verda al sou dels alts càrrecs. Durant els últims cinc anys, la remuneració de la direcció dels bancs a l’Estat ha estat aprovada per almenys el 88% dels seus accionistes.No obstant això, des dels sindicats critiquen el fet que els membres de la comissió de retribucions formin part del mateix consell d’administració. Alhora, asseguren que els informes que s’elaboren periòdicament “s’ajusten a la regulació”, però lamenten que tenen “prou vaguetat” per qüestionar-ne la transparència.En relació amb aquest aspecte, plantegen la introducció de nous mecanismes per evitar situacions com l’actual, on els sous dels directius del sector es mantenen mentre s’estan retallant les condicions de la resta de la plantilla. “Podríem establir que no es poden plantejar ERO si el sou dels directius tampoc varia”, comenta el secretari general de la Federació d’Estalvi de Catalunya (FEC), Joan Maria Terribas. Aquests canvis s’haurien de dur a terme des del govern espanyol, però Terribas té els seus dubtes. “No sabem si hi haurà algun polític capaç d’afrontar un repte que, per altra banda, s’alinearia amb la justícia social”, comenta.Els banquers espanyols, entre els més ben pagats d’EuropaA les queixes de les últimes setmanes també es suma el fet que, els banquers espanyols, són uns dels més ben pagats d’Europa. Així ho assenyala el doctor en Management i professor d’EAE Busines School, Pol Santandreu. “En la majoria dels casos, els banquers espanyols cobren més pel volum d’actius que gestionen en comparació a altres bancs europeus”, comenta.De nou es poden agafar CaixaBank i el Sabadell com a exemples. L’any 2020, el conseller delegat de l’entitat de l’estrella, Gonzalo Gortázar, va percebre 2,83 MEUR, mentre que el seu homòleg al Sabadell, Jaume Guardiola, va meritar 1,46 MEUR. Aquell exercici, el volum d’actius de CaixaBank era d’uns 450.000 MEUR, mentre que el del Sabadell rondava al voltant dels 236.000 MEUR. També va tenir un sou similar el conseller general de Crédit Agricole, Philippe Brassac, amb 1,7 MEUR. La diferència és que la seva entitat va gestionar actius per 1.884 MEUR, és a dir, quatre vegades més que CaixaBank i vuit vegades més que el Sabadell.Per altra banda, cal destacar la diferència entre el sou d’un alt directiu de la banca i un treballador d’oficina de la mateixa empresa. Segons l’informe ‘Evolució d’indicadors de bon govern de les empreses de l’Ibex-35 durant l’exercici 2019’, publicat aquest abril per Comissions Obreres (CCOO), el sou dels primers executius del sector bancari espanyol era 85 vegades més alt respecte al sou mitjà dels treballadors del sector. “Avui dia, els bancs són empreses gestionades per equips grans; no pot ser que la diferència sigui tan alta, per això considero que els sous dels alts directius són excessius”, conclou Santandreu.
