ACN Barcelona.-Nou avís del Banc d’Espanya per a la sostenibilitat de les pensions. El director general d’Economia i Estadística de l’entitat, Oscar Arce, ha assegurat aquest dimecres que vincular les pensions a l’IPC augmentarà la despesa en un 2% del PIB el 2030 i en més d’un 3% el 2050. A més, també adverteix de l’augment de despesa relacionada amb l’envelliment de la població, especialment per la jubilació dels del ‘baby boom’. Així, el Banc d’Espanya diu que l’augment de cost per l’evolució demogràfica seria d’entre el 5% i el 7,2% del PIB el 2035 i d’entre el 7,6% i el 13,6% el 2050. Segons l’entitat, encara que hi hagi un augment de la taxa d’ocupació, no serà suficient per compensar la pujada per l’envelliment de la gent i per això calen reformes profundes.
La despesa en pensions va augmentar del 7,4% del PIB l’any 2007 al 10,6% el 2018, després de la crisi, principalment perquè hi ha hagut menys gent treballant i perquè ha crescut la taxa de dependència i de pensions mitjanes. Segons el Banc d’Espanya, la futura reforma de les pensions hauria de basar-se en una “sostenibilitat financera i social” i comptar amb “mecanismes automàtics que garanteixin l’equilibri financer del sistema”. El supervisor defensa la reforma de les pensions del 2013, que va suposar, diu, un “avenç molt important” a l’introduir el factor de sostenibilitat, que vinculava l’import inicial de les pensions de jubilació a l’evolució de l’esperança de vida. A més, també s’introduïa l’índex de revalorització del sistema de pensions, que establia que l’increment anual no podia ser inferior al 0,25% ni superior a la variació de l’IPC més un 0,5%. L’any 2018, però, es va suspendre l’aplicació de l’IRP i les pensions mínimes i no contributives es van revaloritzar un 3% i la resta un 1,7% el 2018 i un 1,6% aquest any. En aquest sentit, el Banc d’Espanya planteja fer “ajustos” a l’edat efectiva de jubilació, que situa en els 64 anys, i recorda que hi ha països europeus que ja la vinculen a l’esperança de vida. En canvi, no es mostra massa partidari de suprimir el tipus màxim de cotització, perquè tot i que creu que ajudaria a recaptar més, pronostica que “podria afectar negativament la demanda de feina” i generaria despesa a posterior, quan aquests qui més han contribuït amb nous tipus també es jubilessin. Això només es podria solucionar mantenint el límit a la pensió màxima, però el Banc d’Espanya creu que perjudicaria al caràcter contributiu del sistema.
