ACN Barcelona.-El 93% dels assistents personals es veuen molt o bastant capacitats per exercir. Així ho apunta un estudi d’ECOM, que revela que aquesta autopercepció no va lligada als nivells de formació, ja que el 59% de persones que no han rebut formació d’assistent personal es veuen bastant preparats. En canvi, sí que hi ha una correlació amb l’experiència al sector. D’altra banda, el treball també destaca l’alta feminització de la professió, amb un 72,1% de dones. En el marc de la presentació dels resultats el conseller d’Afers Socials, Chakir El Homrani, ha defensat la col·laboració entre administracions i entitats com a “model d’èxit” i ha reivindicat una formació específica dels professionals focalitzada en “l’ètica”.
Segons l’estudi d’ECOM, el 41,8% dels enquestats creuen que estan molt capacitats i el 51% creuen que ho estan bastant. Només el 7,1% es veuen poc capacitats. El treball revela una relació entre l’autopercepció i l’experiència al sector, ja que el 66,7% de persones que han treballat més de 7 anys al sector es veuen molt capacitades, mentre que les úniques persones que van respondre que estaven poc capacitades havien estat entre zero i tres anys al sector.Els usuaris també veuen els assistents com a molt o bastant capacitats, encara que en menor mesura, amb un 76,9%. El 16,9% els veuen poc capacitats i el 6,2% com a molt pocs.Formació per part dels usuarisD’altra banda, vuit de cada deu assistents personals consideren que el seu formador principal és l’usuari, mentre que només el 6,1% creuen que el formador principal és la formació prèvia. En ser preguntats per quina és la formació considerada més útil, el 74,5% dels enquestats creuen que pot ser tant la formació externa com la persona usuària. De fet, fins al 91,8% consideren que l’usuari els forma en el dia a dia.Des de la perspectiva dels usuaris, quatre de cada deu creuen que formen l’assistent diàriament, mentre que gairebé cinc de cada deu creuen que només ho fan a l’inici o quan els sorgeixen noves necessitats. Nomes un 6,2% no considera estar-lo formant.Pel que fa a les qualitats que tant usuaris com assistents més es valoren en l’assistència personal, les que més es valoren són la puntualitat, la disponibilitat, la predisposició, el fet de ser resolutiu i la confidencialitat. El 30% d’assistents creuen que es necessitaria formació vinculada al concepte de ‘vida independent’, un 26% a l’àmbit dels primers auxilis i un 25% a aspectes relacionats amb els drets humans de les persones amb discapacitat.Perfil dels assistents personalsSegons els resultats de l’estudi, l’assistència personal és una feina altament feminitzada, amb un 72,4% de dones. Gairebé la meitat dels treballadors tenen entre 46 i 60 anys, mentre que el 33,7% tenen entre 46 i 60 anys. Pel que fa a la nacionalitat, el 40,8% són espanyols i el 57,1% són de fora de la Unió Europea. En relació al seu lloc de naixement, set de cada deu han nascut a l’estranger, i el 22,4% han nascut a Catalunya.Un 46,9% dels enquestats ha acabat l’educació secundària post-obligatòria i un 27,6% tenen títols d’educació superior. En aquests casos, el 60% dels preguntats ha fet estudis en àmbits sanitari, educatiu i social.D’altra banda, també destaca el fet que el 38,8% dels assistents compaginen aquesta feina amb altres a temps parcial. A més, el 77,6% dels assistents ha treballat més d’un any amb la mateixa persona usuària, fet que demostra poca rotació.L’estudi s’ha fet amb les respostes de 98 assistents personals de serveis finançats per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya i de 65 usuaris d’aquests programes. En el cas dels assistents, l’índex de resposta de l’estudi se situa en el 53,2% dels assistents de Catalunya, i en el 49,6% del total d’usuaris de serveis a Catalunya.Un model “d’èxit”El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha volgut posar en valor el “model d’èxit” de l’assistència personal a Catalunya. Segons el conseller, la clau està en la col·laboració entre entitats i administracions i en la capacitat per “teixir complicitats i mirades” amb la ciutadania organitzada.D’altra banda, el conseller ha recordat que s’està treballant per tirar endavant el decret per regular la figura de l’assistent personal a Catalunya, ja que, entre altres qüestions, la llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència no ha desplegat mai una formació específica per a aquest perfil professional. En aquest sentit, El Homrani ha explicat que aquesta ordre servirà per “culminar” la feina feta fins al moment.El Homrani ha explicat que en el model d’atenció a les persones cal posar al centre l’equitat i la igualtat d’oportunitats i ha remarcat que per aconseguir-ho cal tenir en compte tant l’autonomia personal com l’acció comunitària. Segons ha assegurat, això és un consens de país que va més enllà de les administracions.D’altra banda, El Homrani també ha situat com a assignatura pendent la inserció laboral de les persones amb discapacitat, més enllà del mercat protegit dedicat al col·lectiu, i ha criticat que la LISMI (Llei d’Integració Social dels Minusvàlids) “mai s’ha complert al 100%” en aquest punt.Per la seva banda, el regidor de l’Ajuntament de Barcelona Joan Ramon Riera ha defensat una universalització del servei d’assistència personal i ha avisat que tot i que és un bon model “no pot morir d’èxit”. El regidor també ha posat en valor que es posa el focus en l’usuari, que rep el servei i participa de la seva construcció.
