ACN Barcelona.-El 90,9% dels matrimonis de Catalunya van cer civils el 2018, segons es desprèn de l’Informe Ferrer i Guàrdia presentat aquest dimarts. Catalunya lidera la classificació a Espanya, on de mitjana el 80% dels matrimonis són civils, seguida per el País Basc amb un 87,4% i les Illes Balears amb un 86,8%. Entre 1992 i 2017 la tendència s’ha revertit, ja que el 1992 hi havia el 20,6% de matrimonis civils i un 79,4% de religiosos. L’informe també destaca que el nombre de persones a Espanya que es declaren no religioses representen el 27% i els creients practicants són un 26,6%. És la vuitena edició d’aquest informe elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia que vol mostrar una radiografia de la laïcitat i la religiositat a Catalunya i a Espanya.
L’informe assenyala el 2018 s’ha assolit el màxim d’adscripcions de consciència no-religioses amb un 27% de persones que es declaren atees, agnòstiques o no creients. S’acaba d’aquesta manera amb tres anys d’estabilitat on el percentatge de persones no religioses es situava al voltant del 25%. Els joves es mantenen com el grup d’edat menys religiós. En les persones d’entre 18 i 24 anys, una majoria del 48,9% es declara no creient i supera al percentatge dels que sí es consideren religiosos. La religiositat augmenta amb l’edat i arriba al seu màxim entre els majors de 65 anys, on un 88,6% es declara creient. Entre les persones creients, la pràctica religiosa també baixa, els creients sobre el total de la població arriben al 69,5%. D’aquests, els no practicants són un 42,9%, mentre que en el cas dels creients que es declaren practicants, s’arriba a un mínim històric el 2018 amb un 26,6 sobre el total de la població.Una altra dada que destaca l’informe és que els infants nascuts fora del matrimoni són el 46,8% dels naixements, una xifra que el 1990 representava el 9,6%. El tècnic Josep Mañé ha considerat “rellevant” aquesta dada perquè considera que “trenca amb els esquemes del model familiar tradicional de l’Església Catòlica i les religions monoteistes”.Dos de cada tres alumnes de primària no fan religió a l’escolaCatalunya és la comunitat autònoma on més alumnes fan activitats alternatives a l’assignatura de religió amb un 66,8% a primària un 68,2% a secundària. Són 33 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola en primària i 13 en l’ESO. A l’extrem oposat hi ha Ceuta on només el 9,3% dels estudiants de primària fan activitats alternatives a la religió i Extremadura, on són un 26,5% dels alumnes de secundària. A Espanya, durant el curs 2015-2016 un 33% de l’alumnat de primària van realitzar activitats alternatives a la religió, una proporció del 46% en el cas dels estudiants de l’ESO. La tendència és que cada vegada hi ha més alumnes de primària que no cursen l’assignatura de religió a l’escola i es passa d’un 16% del curs 1999-2000 al 33% durant el curs 2015-2016.L’assignació tributària a l’Església es manté estableEs manté estable l’assignació tributària a l’Església catòlica en 227 milions d’euros, segons les últimes dades de la memòria de l’Adminsitració Tributària de la declaració de la renda del 2015. La principal tendència és la reducció progressiva del nombre de persones que marquen només la casella de l’Església Catòlica. El 2015 ho van fer només un 14,2%. Les persones que van marcar tant la casella de l’església com la d’altres va augmentar fins un 21% .La directora de la fundació, Sílvia Luque, ha explicat que la Casella es manté estable perquè la Conferència Episcopal “cada any inverteix prop de tres milions d’euros en campanyes” per a fomentar que es marqui la casella de l’Església Catòlica. Mañé ha afegit que el 1998 hi havia un 36,6% de persones que marcaven la casella i el 2015 aquest percentatge era del 14,2% però “les persones que assenyalen la casella de la renda tenen un 16% més d’ingressos que les que no ho fan, per tant són menys persones però aporten més diners”.Comença una campanya contra el ConcordatEn l’informe hi ha diversos articles com el de Santi Castellà, professor de la URV, que critica la validesa del Concordat entre l’Estat espanyol i la Santa Seu aprofitant el 40 aniversari de la seva entrada en vigor. L’autor demana posar fi a aquests tractats internacionals que “deixen poc marge a la legislació interna per revertir el contingut dels acords”. Amb l’objectiu d’acabar amb el Concordat la fundació ha anunciat l’inici de la campanya de denúncia “Aturem el Concordat” coincidint amb l’aniversari d’aquest acord entre la Santa Seu i l’estat espanyol. En concret, reclamen “acabar amb els privilegis econòmics” de l’Església catòlica, demanen “eliminar la religió de l’àmbit escolar” i “un estat laic” sense un Concordat que consideren que “vulnera el principi d’igualtat i la neutralitat de l’Estat”.La Fundació Ferrer i Guàrdia és una entitat sense afany de lucre que des del 1987 treballa com un ‘think tank’ generador de coneixement des de la investigació social aplicada en base a la laïcitat, el lliure pensament i l’esperit crític.
