Diumenge, 19 de setembre de 2021 - Edició 1151
La República

El 6% de la població universitària són estudiants sèniors, amb majoria de dones (67%)

ACN Barcelona.-El 5,8% de la població universitària són estudiants sèniors, és a dir, participants en programes adreçats a persones majors de 50 anys. Ho recull un informe de la Xarxa […]

Avatar
Agències 14/09/2021

ACN Barcelona.-El 5,8% de la població universitària són estudiants sèniors, és a dir, participants en programes adreçats a persones majors de 50 anys. Ho recull un informe de la Xarxa Vives d’Universitats i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull), que s’ha presentat aquest dimarts. El 67% dels alumnes sèniors de les universitats de la Xarxa Vives -de parla catalana- són dones i els 52,6% són estudiants d’entre 60 i 69 anys. La recerca mostra que tot i que la pandèmia ha afectat els alumnes sènior, per la pèrdua de relacions i perquè el sistema de formació en línia va resultar en un primer moment estressant, entre altres, la situació també ha portat alguns beneficis, com aprofundir en les noves tecnologies.

Uns 18.000 estudiants cursen programes sèniors als 17 centres de la Xarxa Vives que ofereixen aquest tipus de formació i representen el 6% de la població universitària, segons dades del curs 2019-2020 recollides a ‘Formació universitària sènior. Informe sobre l’impacte social en l’estudiantat’. Els programes sèniors de les universitats són estudis no reglats que van dirigits a persones majors de 50 o 55 anys i tenen com a principals objectius oferir eines de coneixement i participació activa a la gent gran, facilitar les relacions intergeneracionals i potenciar l’ús de les noves tecnologies. Cap universitat de la Xarxa Vives demana una prova per accedir-hi. L’informe mostra que l’edat mitjana dels alumnes sèniors se situa en els 68 anys. La majoria (53%) tenen entre 60 i 69 anys; el 7% entre 50 i 59 anys; el 36% entre 70 a 79 anys; el 4% entre 80 i 89 anys i el 0,1% més de 90. Vuit de cada deu estudiants sènior tenen estudis previs: el 62% ha cursat estudis universitaris, mentre que el 25%, secundaris. Una de les principals conclusions de la recerca -que ha enquestat 943 alumnes i n’ha entrevistat 32 entre les 17 universitats- és que la formació sènior impacta positivament en la salut física i psíquica i en el benestar general dels estudiants. Els beneficis augmenten a mesura que els estudiants sumen anys a la universitat. L’espai de socialització i el contacte amb alumnes més joves són alguns dels principals beneficis que indiquen els estudiants i, d’altra banda, la participació de la gent gran en la vida universitària n’augmenta l’heterogeneïtat i l’enriqueix. Els alumnes sèniors manifesten que superen temors i complexos; milloren la capacita intel·lectual i les relacions amb l’entorn més proper, com família i amics; són més receptius a aprendre i a fer servir les TIC. També expliquen que els estudis els han ajudat a superar situacions vitals traumàtiques, com la viduïtat o la malaltia o pèrdua d’algun familiar o amic. Els estudiants amb parella reconeixen que l’assistència a la universitat facilita espais d’aprenentatge propi, que té beneficis en la relació. L’estudi també recull que, com que les generacions dels alumnes sèniors tenen, en general, un nivell formatiu inferior, viuen l’inici d’uns estudis universitaris amb il·lusió i com una oportunitat de creixement i superació personal. Segons l’informe, els alumnes amb menys formació prèvia, i especialment les dones, estan més satisfets amb els beneficis que els aporta anar a la universitat. Les dones entrevistades ressalten que assistir a la universitat els permet “gaudir d’un espai propi, alliberades dels mandats de gènere respecte de la cura de fills i el treball domèstic”. En la presentació de l’estudi, Montserrat Garcia-Oliva, investigadora principal de la recerca, ha explicat que les dones troben en la formació beneficis en l’àmbit relacional, cognitiu i cultural. “Aquesta generació de dones ha estat històricament circumscrita en l’àmbit reproductiu i moltes no van tenir l’oportunitat d’anar a la universitat”, ha assenyalat. La pandèmia de la covid-19 ha afectat els programes sèniors i molts es van haver d’interrompre i això va comportar pèrdua de contacte i el trencament de les rutines. L’informe recull que la formació online va resultar en un primer moment estressant i que alguns alumnes reconeixen dèficit d’atenció quan les sessions han estat virtuals. Ara bé, tot i la bretxa digital, els alumnes han trobat en internet i les eines informàtiques oportunitats d’aprenentatge. “Vaig buscar com podia estimular el cervell i el cos”Mercè Armiñana, té 65 anys i és participant del Programa Universitari de Gent Gran (PUGG) a la Universitat Ramon Llull, al voltant de les humanitats. “Quan em vaig jubilar, vaig notar que parava en sec després d’una vida laboral molt activa. Sembla que la societat t’aparti. Vaig buscar com podia estimular el cervell i el cos”, explica a l’ACN Armiñana, que havia treballat en una multinacional. Aquesta alumna destaca que els estudis li permeten adonar-se que el “cervell li funciona bé” i que l’estimulen “molt a aprendre i a socialitzar”. “Això anima molt”, ressalta. Tot i que la universitat estava preparada per seguir la formació durant la pandèmia, la majoria d’alumnes preferien la presencialitat i per això els estudis es van aturar, explica. De cara al curs que ara comença, la majoria del seu grup s’ha tornat a inscriure i esperen la rentrée, diu, “amb motíssimes ganes”.