ACN Barcelona.-El 41% de les entitats socials de l’àrea metropolitana han fet la seva atenció únicament de manera telemàtica a causa de la pandèmia. Així ho revela el Baròmetre del Tercer Sector fet per la Taula del Tercer Sector i l’AMB, que apunta que només el 8% ha pogut mantenir l’atenció íntegrament de manera presencial, mentre que l’altra meitat de les entitats ha combinat les dues modalitats. D’altra banda, l’estudi apunta que en el global de les entitats l’increment de l’atenció ha estat “molt reduït”. L’afectació ha estat diferent en funció de la mida dels municipis, amb un augment en les ciutats de més de 20.000 habitants i una tendència a la baixa en ciutats més petites.
Durant la presentació de l’estudi la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, ha remarcat la feminització de la pobresa que evidencien els resultats de l’informe. Segons l’anàlisi, el 61,8% de les persones que han rebut atenció han estat dones. Això, segons apunta, demostra que la pobresa “s’acarnissa amb les dones” i ha apostat per incorporar sempre al perspectiva de gènere en totes les polítiques.Alsina també ha fixat com a repte la promoció del dinamisme associatiu a l’àrea metropolitana, especialment després de la pandèmia, i ha insistit en la necessitat d’una llei del tercer sector per posar de relleu la importància de les entitats i reconèixer-les com a interlocutors.Per la seva banda, Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, ha celebrat la col·laboració entre l’AMB i les entitats per tirar endavant el Baròmetre i diverses polítiques socials i ha confiat que es pugui continuar amb la feina conjunta.Afectació de la pandèmiaPer primera vegada el Baròmetre ha inclòs un apartat sobre l’afectació que la pandèmia ha tingut en les entitats. Les enquestes e van fer entre març i juny, de manera que només inclouen els efectes de la primera onada. Segons l’estudi, l’afectació ha estat diversa en funció de la mida del municipi on té incidència l’entitat.En aquest sentit, als municipis petits hi ha hagut una tendència majoritària a reduir-se el nombre d’usuaris atesos (la freqüència d’atenció en un 29,3% ha augmentat i en un 65,7% ha disminuït), mentre que en els mitjans i grans ha augmentat. En el 50,2% de ciutats d’entre 20.000 i 50.000 habitants la freqüència ha augmentat i en el 35% ha disminuït, mentre que en municipis de més de 50.000 habitants ha pujat en un 44% i ha baixat en un 43,1%.L’estudi també apunta que, en els casos on l’atenció ha augmentat, el març del 2020 la diferència de mitjana ha estat un 49,2% més alta respecte al març de 2019. Així, prenent com a referència el mes de març d’un any sense pandèmia i comparant-lo amb el 2020, quan ja va començar al crisi sanitària, l’atenció ha augmentat gairebé el doble en els casos on ha augmentat. El Baròmetre no ha inclòs dades globals de l’augment o la disminució sobre el total de l’atenció durant la pandèmia.Durant la presentació dels resultats, la gerent de la Taula del Tercer Sector, Anna Albareda, ha dit que “evidentment” la pandèmia ha fet desaparèixer algunes de les entitats, però l’estudi no ha recollit dades en aquest sentit.Pel que fa als àmbits d’intervenció, els que més han augmentat són els de necessitats bàsiques, xarxes i suport a entitats, mentre que els col·lectius on ha pujat més l’atenció és a les persones amb discapacitat (90,4%), a les persones en situació de pobresa i exclusió (56,9%) i gent gran (42,1%).D’altra banda, les entitats consideren que les mesures prioritàries per fer front a la crisi són el reconeixement ciutadà de la feina que fan, la interlocució i el treball en xarxa amb administracions per donar resposta a necessitats socials, i la incidència política davant les administracions locals.L’estudi s’ha centrat en l’àrea metropolitana catalana i ha exclòs la ciutat de Barcelona. Així, l’anàlisi és sobre 35 dels 36 municipis que conformen la zona, on es concentra més del 40% de la població de Catalunya.Paper dels ens locals i relació amb la ciutadaniaSegons les entitats enquestades, la principal acció d’acompanyament dels ens locals són les reunions amb la regidoria corresponent al seu àmbit d’actuació (un 57,2%), la participació en xarxes associatives (50%) i l’assistència a òrgans de participació locals (44%). Els resultats també mostren que les entitats de municipis grans tenen més incidència en la presa de decisions de les administracions públiques.D’altra banda, les entitats de l’àrea metropolitana compten amb una alta participació. El 24,9% tenen entre 21 i 130 persones associades i el 25,5% entre 131 i 930. El 23,7% en tenen més de 930. Finalment, el 16,3% tenen només fins a 20 persones associades. Les entitats que tenen més socis són les que treballen en la cobertura de necessitats bàsiques, i el 70% d’aquestes compten amb més de 900 persones associades.Pel que fa a la relació entre entitats, pràcticament el 90% treballen en xarxa amb altres organitzacions per aconseguir objectius comuns. També tenen relació amb altres agents locals, com centres educatius (62%), equipaments públics (58%) o centres sanitaris (56%).FinançamentLa majoria del finançament d’aquestes entitats prové de les administracions públiques, amb gairebé la meitat dels ingressos (46,2%), mentre que el 43,2% és per part de fons propis. El finançament privat no és gaire significatiu (10,6%). La Generalitat és la0dminsitració que més finançament aporta, amb un 70%, i ho fa especialment a través de contractes, encara que també és l’administració que genera deute en més casos.Pel que fa als destinataris dels fons, destaquen sobretot l’atenció a persones en situació de pobresa i exclusió socials (39,9%), els infants (25,1%), els joves (11,4%) i les persones en atur (9,5%).Perfil de les entitatsSegons l’estudi, el 7% de les entitats socials catalanes són a l’àrea metropolitana de Barcelona, excloent la capital catalana, i atenen 224.000 persones. La forma jurídica més habitual és l’associació, amb un 58%. L’informe apunta que les entitats d’aquesta zona tenen més trajectòria que les del conjunt de Catalunya però, en canvi, aquests últims anys se n’ha creat poques de noves. Els principals àmbits d’intervenció d’aquestes organitzacions són l’educació en el lleure i els serveis educatius (28%) i l’atenció psicosocial (24%), i els principals col·lectius atesos són la infància (28%), les persones amb discapacitat (17%) i la gent gran (14%).D’altra banda, se subratlla la feminització de l’atenció a persones vulnerables, ja que el 61,8% de persones ateses i que reben suports són dones.La mitjana de persones voluntàries a les entitats socials de l’àrea metropolitana és de 17. Gairebé la meitat d’entitats tenen entre 7 i 50 voluntaris i prop del 30% en tenen més de 50. Un 24,8% no tenen persones contractades i un 24,4% en tenen més de 20.Reptes de futurSegons l’estudi, els reptes de futur que es fixen les entitats són augmentar la transversalitat i l’efectivitat de les relacions, avançar en la coproducció de polítiques públiques i reconèixer el tercer sector com a un servei públic “imprescindible”. A més, reivindiquen la necessitat d’un bon lideratge i coordinació de treball davant l’emergència, un tercer sector més transparent i una llei del tercer sector.
