ACN Barcelona.-L’exposició prenatal a nivells baixos de metilmercuri no afecta la cognició en la infància, però certes variants genètiques poden augmentar la susceptibilitat. El 30% dels nens porten aquestes variants, i això els fa ser més vulnerables a l’exposició a aquesta substància durant l’embaràs. Aquestes són les principals conclusions d’un estudi liderat per ISGlobal en col·laboració amb la Harvard T.H. Chan School of Public Health i la Universitat de Bristol. Quan el mercuri entra als oceans, llacs o rius es converteix en metilmercuri per acció bacteriana i s’acumula en peixos i mariscs.
Estudis previs ja havien trobat que l’efecte de l’exposició a aquest compost depèn en part de la predisposició genètica. De fet, un treball anterior realitzat amb 1.127 nens anglesos va identificar quatre variants (o polimorfismes) associats amb un major efecte de metilmercuri sobre el desenvolupament cognitiu.En aquest nou estudi, els investigadores van incloure dades de 1.045 nens i nenes addicionals, i van explorar més de 240 polimorfismes en gens que intervenen en vies metabòliques relacionades amb el neurodesenvolupament i la neurotoxicitat. Van mesurar concentracions de mercuri en mostres de cordó umbilical, i van avaluar el quocient intel·lectual (CI) als vuit anys d’edat per als 2.172 menors. L’anàlisi també va prendre en compte la ingesta de peix i marisc (la principal font de metilmercuri, però també font d’àcids grassos benèfics) i la posició socioeconòmica de la mare.Els resultats mostren que, de mitjana, la concentració de metilmercuri en sang de cordó umbilical va ser baixa, el que reflecteix el baix consum de peix en la població anglesa. De manera general, no es va trobar una associació negativa entre concentracions del metall i puntuació de Coeficient Intel·lectual als 8 anys. Tot i això, les anàlisis sí que van mostrar que els nens que presentaven polimorfismes en certs gens obtenien resultats més baixos en els tests d’intel·ligència.Tres d’aquests polimorfismes es van identificar per primera vegada, mentre que altres dos s’havien detectat en l’estudi previ realitzat pel mateix equip. Un dels polimorfismes validats per aquesta recerca es troba en el gen del receptor per la progesterona, una hormona sexual que sembla exercir un efecte neuroprotector. La variant genètica identificada podria funcionar malament, disminuint així l’efecte protector de la progesterona.
