ACN Estrasburg.-Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea negocien aquest dimarts a la tarda una proposta pel lideratge de les institucions que situaria una alemanya de la CDU, l’actual ministra de Defensa Ursula von der Leyen, com a presidenta de la Comissió Europea. A més, el primer ministre belga, Charles Michel, seria el president del Consell, i el búlgar Sergei Stanishev el president de l’Eurocambra. La proposta també podria incloure el nom de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea, segons fonts espanyoles. Però cap dels noms plantejats és un dels ‘spitzenkandidaten’ avalats pel Parlament Europeu, i això podria enfrontar el Consell, l’òrgan on seuen els estats, amb la cambra, que fa mesos que batalla perquè els qui optin al lideratge de la Comissió siguin els candidats que prèviament han fet campanya a les europees.
El president del Consell, Donald Tusk, ha assegurat en una piulada que l’acord està “cada vegada més a prop”, tot i que per ara encara no hi ha res tancat. De fet, el nom d’Ursula von der Leyen ja ha generat recels a l’Eurocambra, amb alguns membres advertint que té una investigació oberta al seu país per irregularitats. Fi del model ‘spitzenkandidaten’?En tot cas, l’última proposta plantejada, després de jornades maratonianes de negociacions, deixaria fora de la cursa al popular Manfred Weber i el socialdemòcrata Frans Timmermans, els ‘spitzenkandidaten’ dels dos principals partits.Aquesta opció, però, amenaça d’obrir una crisi inter-institucional entre el Consell i el Parlament. De fet, el portaveu de la cambra, Jaume Duch, ja va advertir recentment que pel Parlament seria com disparar-se “un tret al peu” avalar com a president de la Comissió Europea algú que no formés part del sistema dels ‘spitzenkandidaten’, és a dir, que no es presentés als comicis en representació d’algun dels partits europeus i amb la voluntat expressa d’assumir aquest càrrec. En un esmorzar al CIDOB, Duch va dir que els grups parlamentaris europeus tenen “aquesta línia vermella” i són conscients que si avalen un nom que no formi part de la llista inicial estaran “perdent tots”. “Seria un mal començament de la legislatura, una manera d’autoafeblir-se”, va dir llavors el portaveu de la institució. L’eurodiputat del PSC Javi López insisteix que la voluntat dels socialistes era aconseguir un acord per Timmermans, però que els països del Visegrad i una part del partit popular europeu han bloquejat un pacte i han fet “esclatar pels aires” les opcions. “El nostre compromís era aquest, veurem quines són les possibilitats, si és possible vestir majories i desencaixar la situació”, ha dit el socialista en declaracions a l’ACN. La presidència de l’EurocambraPer Javi López, però, encara que els líders no es posin d’acord, l’Eurocambra ha d’escollir dimecres el seu president. La votació està prevista per dimecres, però algunes fonts han plantejat la possibilitat que s’ajorni si no hi ha acord entre els 28 sobre qui hauria d’ocupar el càrrec. “Demà votarem la presidència del Parlament Europeu, el que no sabem és si formarà part d’una proposta en paquet del Consell, amb la resta d’alts càrrecs que s’estan discutint, o no”, ha assegurat López, remarcant però que la cambra “decidirà de forma autònoma sobre la seva presidència”. L’eurodiputat dels comuns Ernest Urtasun també defensa l’autonomia del Parlament Europeu respecte als estats, i rebutja ajornar la votació de la presidència de la cambra si els líders són incapaços d’avalar un candidat concret abans de dimecres. “El Parlament ha de fer valdre els seus drets”, ha dit Urtasun a l’ACN, remarcant que seria un “mal començament” si els tres principals grups al Parlament –populars, socialistes i liberals- ajornen la votació per manca d’acord entre els estats. “Si ens plantegen que demà no escollim president perquè el consell no s’ha posat d’acord, ens hi oposarem radicalment”, ha afirmat. Amb tot, els tres grups podrien, si així ho volen, posposar aquesta votació. Els candidats a la presidència de l’Eurocambra poden presentar la seva candidatura fins aquest vespre a les 10. Per ara, es desconeixen els noms que plantegen els tres principals grups, però sí que se sap que els Verds/ALE proposen a l’alemanya Ska Keller i l’Esquerra Unitària a l’espanyola, Sira Rego.
