Diumenge, 25 d'octubre de 2020 - Edició 822
La República

El 15% dels casos greus de covid -19 tenen factors genètics i immunològics que podrien explicar-ne la gravetat

ACN Barcelona.-El 15% de casos greus de covid-19 tenen factors genètics i immunològics que podrien explicar la gravetat de la infecció. Així ho apunten dos estudis internacionals en què ha […]

Avatar
Agències 24/09/2020

ACN Barcelona.-El 15% de casos greus de covid-19 tenen factors genètics i immunològics que podrien explicar la gravetat de la infecció. Així ho apunten dos estudis internacionals en què ha participat l’Hospital Vall d’Hebrón i que han estat publicats a la revista ‘Science’. Segons els articles, els pacients identificats tenen en comú un defecte en l’activitat dels interferons tipus I, unes molècules clau en la lluita contra les infeccions per virus. un 10% dels casos greus tenen una resposta autoimmunitària front els interferons I, de manera que el sistema immunitari impedeix una resposta adequada contra el virus, mentre que més del 3% dels pacients amb pneumònia greu tenen mutacions en gens que impedeixen l’activitat dels interferons.

Així, aquestes proteïnes poden ser bloquejades per anticossos propis o, si existeixen determinades mutacions, poden no produir-se en quantitats adequades. Això pot provocar una resposta immunitària inadequada contra el virus i, per tant, una major gravetat de la malaltia.Mutacions genètiquesEn el primer estudi, els investigadors van analitzar variacions genètiques a partir de mostres de sang de més de 650 pacients que havien estat hospitalitzats per pneumònia greu per covid-19, un 14% dels quals van morir. Es van incloure també mostres d’un altre grup de més de 530 pacients asimptomàtics o amb infecció lleu, i es van buscar diferències entre els dos grups.Més del 3% tenien mutacions que impedien una resposta adequada contra el coronavirus per falta d’activitat dels interferons de tipus I. “El que ens ha sorprès en aquest estudi és l’elevada freqüència amb què hem trobat aquestes alteracions en pacients amb covid-19 greu”, diu el Dr. Roger Colobran, investigador del Grup de Recerca en Immunologia Diagnòstica del VHIR.Resposta autoimmunitàriaPer altra banda, el segon article descriu una resposta autoimmunitària contra els interferons I. En aquest cas, els investigadors van examinar 987 pacients amb pneumònia greu per covid-19 i van trobar que més del 10% tenien anticossos propis contra els interferons a l’inici de la infecció.Dels 101 pacients amb aquests anticossos contra els interferons I, 95 eren homes. “Aquest biaix de gènere suggereix la presència d’algun factor genètic que afavoreixi l’aparició d’aquest fenomen autoimmunitari de forma més prevalent en homes”, apunta el Dr. Colobran. A més, gairebé la meitat dels pacients que tenien aquests anticossos tenien més de 65 anys.La presència d’autoanticossos es va analitzar també en la població general sana. En aquests casos, només 4 de les 1.227 persones analitzades tenien aquest tipus d’anticossos. “Aquestes troballes reforcen la idea que aquests autoanticossos tenen un paper com a causa d’aquestes formes greus i que no en són una conseqüència”, afirma la Dra. Andrea Martín, investigadora del Grup de Recerca d’Infecció en el Pacient Pediàtric Immunodeprimit.Millor atenció dels pacients en riscLa identificació de mutacions genètiques i anticossos contra els interferons tipus I és important a l’hora de posar en marxa intervencions mèdiques que permetin detectar les persones en risc de desenvolupar una forma greu de COVID-19 i tractar d’una forma més adequada aquest grup de pacients. Per exemple, si es detecta una persona sense interferons de tipus I, es podria administrar aquesta molècula a l’inici de la infecció per intentar evitar desenvolupar formes greus de la malaltia.La iniciativa COVID Human Genetic Effort (COVIDHGE) és un consorci internacional liderat per la Universitat Rockefeller de Nova York i l’Hospital Necker per a Infants Malalts de París que inclou centenars d’hospitals arreu del món i participants de varies nacionalitats d’Àsia, Europa, Amèrica Llatina i Orient Mitjà. Vall d’Hebron forma part junt amb l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) d’un dels dos hubs de seqüenciació de l’Estat. L’altre està ubicat a les Illes Canàries liderat pel Servicio Canario de la Salud.

Relacionats