ACN València – Edicions Tres i Quatre publica les cartes que Joan Fuster i Raimon es van enviar al llarg de gairebé 30 anys, dels anys seixanta als noranta. De les línies, es desprèn al naixement del fenomen del cantautor i la Nova Cançó, hi descobrim l’esperança que tenia Fuster en el cantant de Xàtiva i en els cantants que s’hi sumarien. A banda de la relació epistolar amb Raimon i la seva dona Annalisa Corti, el volum també reuneix les cartes que Fuster va intercanviar amb d’altres noms del món de la Nova Cançó com Maria del Carme Girau, Josep M. Espinàs, Ermengol Passola, Ovidi Montllor, Vicent Torrent, Quico Pi de la Serra o Pep Laguarda.
El volum -a cura de Rafael Xambó, professor de Sociologia de la Universitat de València i cantautor- inclou també una selecció de texts de Fuster sobre la Nova Cançó de Xavier Hernàndez, de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i estudiós de la relació de Fuster amb la música. Es tracta de textos que l’assagista valencià va publicar a la premsa periòdica o acompanyant els àlbums que els cantautors publicaven, ja fos a la contracoberta, en una carpeta o en un quadern. Així mateix, també s’hi inclou un fragment de la biografia que dedicà a Raimon el 1964.
El projecte de la Correspondència Joan Fuster, una obra de país
Fuster va escriure moltes cartes, , algunes de les quals d’un gran valor tant pel seu contingut com per la seua alta qualitat literària, i moltes altres, la majoria, circumstancials, marcades per la contingència del dia a dia i les exigències del seu ofici d’escriptor i de la seva condició d’intel·lectual compromès amb la llengua i el país. Ell mateix era conscient de l’interès del seu vast epistolari per a futurs lectors i estudiosos, i no només conservava ordenadament tot el que rebia —cartes, targetes, telegrames, notes manuscrites lliurades per sota la porta, circulars, impresos, factures, avisos, insults, amenaces—, sinó que treia còpia de les cartes que enviava, i d’aquí que la majoria estiguin escrites a màquina i no a mà. Tot aquest material ajuda a entendre també la seva projecció pública, literària, cultural, cívica i política.
Tenint en compte aquest valor documental, històric i literari, Edicions Tres i Quatre va començar a publicar el 1997 la Correspondència Joan Fuster amb Antoni Furió –catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València- com a director del projecte i, des de la seva creació, amb la col·laboració de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Cada volum està dedicat a aplegar l’epistolari amb un corresponsal o un conjunt de corresponsals relligats per un eix temàtic. En total, se n’ha publicat 20 volums que reuneixen les cartes de Fuster amb personatges com ara Josep Pla, Josep Carner, Marià Manent, Salvador Espriu, Carles Riba, Agustí Bartra, Vicenç Riera Llorca, Aina Moll, Francesc de Borja Moll, Eulàlia Duran, Teresa Lloret, Josep M. Castellet, Xavier Casp, Miquel Adlert, Ernest Martínez Ferrando, Joan Triadú, Josep M. Llompart, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura, Joaquim Maluquer o Josep M. Castellet.
