ACN Barcelona – L’Audiència de Barcelona ha condemnat a dos anys de presó i a entre quatre i 12 d’inhabilitació a sis exdirectius de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) pels delictes de prevaricació i revelació i ús d’informació reservada. En canvi, han estat absolts de malversació de fons públics en no quedar acreditat el perjudici causat a l’ACA per haver contractat el 2008 una UTE dirigida per dos exdirectius de l’organisme per millorar la qualitat de les aigües. Els quatre directius d’aleshores van facilitar informació a una UTE de dos exdirectius que va acabar guanyant la licitació de diversos contractes per 7,6 milions d’euros. La fiscalia demanava sis anys de presó i 7,6 milions d’euros d’indemnització.
Els condemnats són Manuel Hernández, director de l’ACA del 2007 al 2008; Joan Lluís Quer, director gerent de l’ACA del 2000 al 2004 i representant de la UTE que va guanyar el contracte; Josep Bou, cap de Planificació dels Usos de l’Aigua de l’ACA del 2000 al 2006, i el seu successor fins el 2009, Jordi Demòstenes Molist; el director de Planificació i Coordinació 2007 al 2010, Gabriel Borràs; i Antoni Munné, cap de la comissió tècnica per la implantació de la directiva marc europea de l’aigua del 2007 al 2008.
El fons de l’assumpte versava sobre si la contractació la UTE DMA-Gestió per a realitzar treballs d’adequació d’una directiva europea aprovada l’any 2000 per a la millora de la qualitat de les aigües, va ser irregular beneficiant de forma deliberada a aquesta UTE. La sentència conclou que, efectivament es va dur a terme una contractació fraudulenta i amb ús d’informació privilegiada que va beneficiar els contractats.
Així, la sentència absol els sis acusats del delicte de malversació i deixa sense efecte els embargaments que se’ls van aplicar. En canvi, condemna Manuel H.C. com a autor d’un delicte de prevaricació i als altres cinc com a inductors del mateix delicte. A Manuel Hernández, Gabriel Borràs, Jordi Demòstenes Molist i Antoni Munné els condemna a vuit anys d’inhabilitació per a càrrec o funció pública. A Joan Lluís Quer i Josep Bou els condemna a quatre anys d’inhabilitació. D’altra banda, els quatre primers han estat condemnats a dos anys de presó i quatre d’inhabilitació per un delicte de revelació d’informació reservada, mentre que els altres dos han estat condemnats a dos anys de presó per un delicte d’utilització d’informació reservada.
La Generalitat no estava personada en la causa com a perjudicada tot i que va portar els fets a la fiscalia. La Sindicatura de Comptes i el Tribunal de Comptes també van alertar de les suposades irregularitats comptables i de contractació pública.
