ACN Barcelona.-‘Transverse orientation’ és la nova creació de Dimitris Papaioannou, el coreògraf, dissenyador i intèrpret grec que farà parada al festival Grec des d’aquest diumenge i fins dimecres. L’artista va estrenar el 2017 ‘The great tamer’, una obra que en què els clarobscurs i les ombres eren aliats. A ‘Transverse orientation’, Papaioannou converteix la llum en protagonista i recupera la claror d’espectacles anteriors per explorar la destrucció dels vells models i la redescoberta dels valors originals. L’espectacle, que s’havia d’estrenar l’any passat al festival, transita entre el teatre físic i visual, les accions performatives i la poesia per parlar sobre la naturalesa humana i dibuixar el pas de les civilitzacions.
strenada a Lió, l’espectacle aborda la successió de les civilitzacions humanes sota la premissa que les generacions joves volen matar les més gran a mode de “supervivència”, que entén com una força “arcaica masculina” que transforma el passat en el futur. “En l’obra jugo amb el minotaure nou que mata el vell però que, alhora, el nou sempre està habitat per la vida del vell, de tot l’anterior. És una metàfora per treballar espiritualitat”, ha especificat.Malgrat la referència sobre la masculinitat, no apel·la al moviment feminista, sinó que d’homes com el seu pare, dels que coneix i de sí mateix. “La civilització està canviant. Celebro els temps que venen però aprecio l’energia del passat”, ha explicat durant la roda de premsa de presentació de l’espectacle aquest dijous. Papaioannou està interessat en les emocions però evita crear art molt obvi “en el terreny”. Busca que els espectadors s’emocionin a través “d’atmosferes meditatives”, però no vull “sabotejar” el públic fent plorar o cridar els actors. “Poso per davant l’energia que les emocions, que poden ser malenteses”, ha precisatParal·lelisme amb el moviment dels insectesL’orientació transversal es coneix com la capacitat que tenen alguns insectes -com les arnes i les papallones nocturnes- de mantenir un vol en línia recta avançant en un angle fix respecte als rajos d’una llum. Aquest és el moviment al qual Papaioannou fa referència quan parla de com la idea de Déu atrau la humanitat. El creador juga amb aquesta “metàfora” per treballar l’espiritualitat que neix a partir de l’aigua i de l’energia salvatge del toro. “Em puc sentir culpable d’explicar-ho així, és una descripció molt personal i no vull condicionar l’espectador, però en la recerca d’espiritualitat jugo molt amb l’escala, en buscar l’espiritualitat, una fragmentació de peces perquè l’espectador pugui construir el seu trencaclosques”, especifica. L’obra s’acompanya de la música de Vivaldi –”que té una energia molt neta que il·lumina l’atmosfera”, segons l’artista-, i la pintura de Picasso, Botticceli o Magritte.Papaioannou ha creat fins ara 25 produccions que van des d’espectacles de masses amb milers d’intèrprets fins a peces íntimes. Va dirigir les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i s’ha guanyat una consolidada reputació com a gran poeta escènic. A Barcelona, hi va poder estrenar el 1987 –amb només 27 anys- la seva primera peça a la desapareguda Biennal de Joves Artistes del Mediterrani i no havia tornat a la nostra ciutat fins a l’estrena de ‘The great tamer’.
