ACN Barcelona – Deu dels 11 morts en accidents de trànsit del primer semestre del 2022 a Barcelona eren conductors de moto, segons el balanç de sinistralitat que ha fet públic aquest dilluns l’Ajuntament. La majoria d’aquests accidents han estat per distraccions del propi motorista, que han caigut o impactat mortalment contra algun element de la carretera. Només en dos casos s’ha produït una col·lisió. Els 11 morts que ha deixat la primera meitat del 2022 són tres més que els 8 del 2021 i els 8 del 2019. La principal causa de la sinistralitat segueix sent la distracció. A més, s’han duplicat els positius d’alcoholèmia a la ciutat -4.700 al 2022 per 2.450 al 2021- amb gairebé el mateix nombre de tests (18.543 al 2021 i 19.061 aquest any).
La presentació del balanç de la sinistralitat del primer semestre a la ciutat de Barcelona que aquest matí han fet el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, la tinenta d’alcalde de Mobilitat, Laia Bonet, i l’intendent en cap de Seguretat Viària de la Guàrdia Urbana, Angel Borrell, ha posat el focus en la vulnerabilitat dels motoristes.
A més de suposar més del 90% dels morts a la xarxa viària de Barcelona en el que portem de 2022, també encapçalen la llista de ferits greus: 41 dels 83 que s’han registrat de gener a maig. La seva vulnerabilitat queda de manifest si es compara amb els cotxes, que participen en més accidents que les motos (2.300 dels cotxes per 2.200 de les motos), però no suposen cap mort en aquest primer semestre i només 4 dels ferits greus.
“És molt difícil explicar el per què d’aquest augment de morts de conductors de moto. Estadísticament les dades són molt petites. No ha canviat ni el nombre de vehicles que circulen ni les vies han patit canvis significatius “, ha dit l’intendent de la Guàrdia Urbana Àngel Borrell.
Batlle ha apuntat que la majoria d’aquests deu morts han perdut la vida en accidents provocats per ells mateixos, per excessos de velocitat i sobretot per distraccions, “per haver impactat contra una paret mitgera o divisòria de la ronda, per exemple”. El tinent d’alcalde també ha desglossat el tipus de moto que ha participat en aquests accidents mortals: un ciclomotor, cinc motos de 125 cc i quatre motos de cilindrades majors.
<strong>Batlle i Bonet apunten a la manca de formació viària</strong>
Però Batlle, que ha titllat de “lamentable” aquesta concentració de morts en el col·lectiu dels motoristes, ha suggerit una altra hipòtesis: la de la manca de formació en l’ús de la moto. Batlle ha assenyalat que la majoria dels conductors de motocicletes hi accedeixen per la via de tenir tres anys de vigència del carnet de cotxe. “Moltes vegades et trobes amb conductors que no han tingut una formació específica per conduir motos i això s’ha de tenir en compte”, ha afegit.
Una tesi que també ha estat secundada per la tinent d’alcaldia de Mobilitat, Laia Bonet, que ho ha estès al conjunt de conductors de tot tipus de vehicles de la ciutat. “En aquesta ciutat cada vegada hi ha menys cotxes registrats i, per tant, hi ha menys gent que ha rebut la formació viària que es rep en el procés de treure’s el carnet de conduir”, ha exposat. Bonet ha argumentat que la mobilitat de la ciutat ha canviat i que cada cop hi ha més conductors de vehicles de mobilitat personal o de bicicletes que circulen sense haver rebut cap formació viària.
Per això, tant Batlle com Bonet han suggerit que cal explorar la manera d’implementar campanyes de formació per a aquests conductors. Han precisat, però, que no es tracta d’un projecte que l’ajuntament hagi de posar en marxa properament, sinó una “reflexió” que han de fer tots els responsables de seguretat viària.
<strong>Pla de la moto i recollir més dades</strong>
Una altra de les mesures que el consistori té previstes per lluitar contra la sinistralitat de les motocicletes és la implementació d’un paquet de mesures que anomenen ‘Pla de Moto’ i que consistirà en campanyes de sensibilització, en la creació d’un Observatori de la Motocicleta i en recollir més dades dels atestats de sinistres on hi hagi intervingut una moto.
Una d’aquestes dades serà si en l’accident hi ha involucrada una moto de mobilitat compartida (una moto que es pot llogar per una estona al carrer a través d’una aplicació del mòbil), ja que, a dia d’avui, no es té una estadística particular de la sinistralitat d’aquestes motocicletes.
<strong>Baixen els accidents i els ferits</strong>
Tot i l’augment de morts en accidents de trànsit a la ciutat en el primer semestre de l’any (11 el 2022 per 8 el 2019 i el 2021), la dada més bona del balanç és que ha baixat el nombre d’accidents respecte al 2019 en un 24% en un moment en què els índex de circulació ja són com els d’abans de la pandèmia. I els ferits també es redueixen: el 2019 va deixar 6.000 ferits lleus i 103 de greus, i el 2022 en registra 4.490 de lleus i 83 de greus.
<strong>Augment de la sinistralitat dels patinets</strong>
Els que segueixen a l’alça en els índex de sinistralitat són els patinets i vehicles de mobilitat personal. El nombre d’accidents en els que hi estan involucrats no ha deixat de créixer des de fa quatre anys: el 2019 en van ser 187; el 2020, 189; el 2021, 334, i el 2022, 397.
Però Laia Bonet ha volgut relativitzar la situació: “És una qüestió que ens preocupa, però estem convençuts que, en proporció, el nombre d’usuaris d’aquests vehicles ha crescut molt més que els accidents on estan involucrats”.
<strong>Augment de positius</strong>
I pel que fa als positius d’alcoholèmia, la ciutat ha experimentat un creixement del 92% respecte a l’any passat (4.700 al 2022 per 2.450 al 2021) amb el mateix nombre de tests realitzats, si bé el nombre de locals d’oci que estan oberts ara és molt superior al que hi va haver durant el primer semestre de 2021.
