Dimecres, 28 de setembre de 2022 - Edició 1525
La República

Deu anys de manifestacions multitudinàries de l’ANC per la Diada i de pressions constants als governs independentistes

ACN Barcelona – L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) compleix enguany deu anys com a entitat independentista. Constituïda el març del 2012 amb uns 5.000 socis i poc més de 3.500 simpatitzants, […]

Agències 17/09/2022

ACN Barcelona – L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) compleix enguany deu anys com a entitat independentista. Constituïda el març del 2012 amb uns 5.000 socis i poc més de 3.500 simpatitzants, l’ANC s’ha distingit tots aquests anys per la convocatòria de manifestacions multitudinàries per la Diada i per les constants pressions al Govern per assolir el seu objectiu: la independència de Catalunya. L’entitat independentista, ara ja amb gairebé 46.000 socis i més de 50.000 simpatitzants, només va donar un cert descans a l’executiu català per la manifestació prèvia al referèndum de l’1 d’octubre, quan va fer campanya pel sí. Fins i tot llavors, va mantenir el to exigent fent una crida a la desobediència si es prohibia el plebiscit.

Del ‘Catalunya, nou estat d’Europa’ al ‘Tornem-hi per vèncer. Independència’ han passat deu anys d’ascens de l’independentisme amb l’ANC com un dels grans motors de pressió als partits de govern per avançar cap a la secessió.

Durant tot aquest temps, l’entitat ha fet pinça amb Òmnium, organització històricament centrada en la promoció de la llengua i la cultura catalana que va passar a implicar-se en el moviment independentista i que, de fet, va organitzar la primera gran manifestació sobiranista contra la retallada de l’estatut d’autonomia el 10 de juliol del 2010: “Som una nació, nosaltres decidim”. En els últims deu anys, Òmnium ha passat de tenir poc més de 30.000 socis a tenir-ne uns 190.000, segons l’entitat.

<strong>Naixement de l’ANC</strong>

Enmig del malestar per l’Estatut i el dèficit fiscal de Catalunya amb l’estat espanyol, el març del 2012 es constitueix l’ANC amb un full de ruta que preveia celebrar “la Marxa cap a la independència i culminar-la amb una gran manifestació a Barcelona” per la Diada. Presidida per Carme Forcadell, l’entitat va organitzar la protesta ‘Catalunya, nou estat d’Europa’, que va aplegar milió i mig de persones segons la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB). L’ANC reclamava al Govern d’Artur Mas que fes “un pas per treballar per la independència”.

Mas estava centrat a reclamar el pacte fiscal al govern de Mariano Rajoy i no va anar a la concentració, però alguns membres del seu executiu sí que hi van participar. “No ha anat bé”, va constatar Mas quan va anar a Madrid per plantejar la seva proposta poc després de la gran mobilització de la Diada. El rebuig frontal de Rajoy va marcar un punt d’inflexió.

El Parlament va votar una moció que demanava una consulta sobre la independència i Mas va optar per avançar les eleccions al 25 de novembre del 2012. Uns comicis marcats pel dret a decidir i que van tenir com a resultat un segon mandat de Mas, que defensa mantenir el diàleg amb l’Estat, però que demana consens a Catalunya per encarar el procés per fer una consulta sobre l’autodeterminació.

<strong>Pressió pel 9-N</strong>

Les manifestacions de l’ANC per la Diada del 2013 i el 2014 van anar dirigides a reivindicar una consulta vinculant sobre la independència. Primer amb ‘La Via Catalana’, més d’un milió i mig de persones van fer una cadena humana per exigir una data i una pregunta de la consulta. Abans de finals d’any, el Govern de Mas les va anunciar i al gener es va demanar el traspàs de competències per poder convocar un referèndum consultiu, que es va desestimar.

Amb la performance en forma de V entre l’avinguda Diagonal i Gran Via – ‘V’ de “via, voluntat, votar i victòria”-, gairebé dos milions de persones convocades per l’ANC van pressionar el Govern perquè no es fes enrere amb el 9-N. “President, posi les urnes”, va ser la reclamació de Forcadell.

El 19 de setembre s’aprova la llei de consultes no referendàries amb els vots de CiU, ERC, ICV, CUP i PSC i el 9 de novembre del 2014 se celebra la consulta.

<strong>Petició de plebiscitàries</strong>

Després de la consulta, Mas anuncia la convocatòria d’eleccions anticipades pel 27 de setembre del 2015 i acorda anar en coalició amb ERC en la llista Junts pel Sí. En paral·lel, canvien els lideratges a l’ANC i Òmnium, amb Jordi Sànchez i Quim Torra com a nous presidents, respectivament.

Per tant, l’11-S va ser el primer dia de la campanya i l’ANC va convocar una concentració des de la Meridiana fins al Parlament (‘Via Lliure a la República Catalana’) per demanar als partits que “no equivoquin el rumb” i que facin dels comicis unes plebiscitàries sobre la independència. Hi van assistir 1,4 milions de persones segons la GUB i 2 milions segons l’ANC. Mas tampoc assisteix a aquesta concentració, però rep els convocants.

L’independentisme assoleix la majoria absoluta al Parlament (JxSí 62 diputats i CUP 10) amb el 48% dels vots. A principis del 2016 s’arriba a un acord in extremis per investir Carles Puigdemont com a president amb el compromís de culminar la independència en 18 mesos.

<strong>Referèndum unilateral</strong>

Ja que a les eleccions no es va sobrepassar el 50% de vot independentista, no es van acabar considerant com unes plebiscitàries, però llavors es va començar a gestar la idea de convocar un referèndum. Amb mobilitzacions per tot el territori (‘A punt. Endavant república catalana’), l’ANC l’exigia encara que fos unilateral: “No dubteu a posar les urnes”. Cridaven a la unitat sobiranista i oferien suport per desobeir l’estat.

Per primera vegada hi assisteix el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i també la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Ja com a expresident, Mas també hi va.

“O referèndum o referèndum”, diu Puigdemont dies després un cop superada una qüestió de confiança. Es compromet a convocar-lo en un any. Així, la manifestació per la Diada del 2017 es va convertir en una concentració per demanar el sí al referèndum. L’ANC fins i tot agraeix el Govern haver convocat el plebiscit, però avisa que cal apostar per la desobediència si es prohibeix.

<strong>Presó i exili</strong>

La Diada del 2018 arriba marcada per les repercussions del referèndum de l’1-O: l’aplicació del 155, l’empresonament i l’exili dels líders que el van organitzar. Amb Quim Torra recentment investit com a nou president per refer el Govern després de la suspensió de l’autonomia, l’ANC convoca la manifestació ‘Fem la República Catalana’ per reivindicar l’1-O i reclamar que es faci efectiva la independència. També critica que el Govern ha fet “errors”, es demana assumir responsabilitats i preparar-se per un nou embat democràtic amb unitat.

Davant la divisió dels partits a les portes de la sentència del Suprem, la unitat va acabar sent la principal exigència de la manifestació del 2019 i l’ANC els hi retreu les discussions en públic “per repartiment d’engrunes”. A part de demanar l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats, la mobilització critica que es generin expectatives per un diàleg que no arriba i es crida a seguir la via unilateral. Segons la GUB, hi van assistir unes 600.000 persones. Després de la manifestació, els CDR i l’esquerra independentista es van dirigir cap al Parlament, on hi va haver aldarulls.

El 14 d’octubre el Tribunal Suprem condemna nou líders del ‘procés’ i comencen setmanes d’aldarulls al carrer de protesta i el bloqueig a l’aeroport de Tsunami. L’ANC va convocar a la delegació del govern espanyol el 15-O i va condemnar la violència a les mobilitzacions.

<strong>Divisió interna</strong>

La Diada del 2020 i el 2021 també van estar marcades per la divisió. “N’estem farts de la divisió i de la tàctica. I exigim ja una estratègia”, es va queixar Elisenda Paluzie, llavors presidenta de l’ANC, que va optar per concentracions molt petites per la pandèmia (‘#XarxaIndependència’). En total, 60.000 persones que es van haver de registrar, a part de la gent que va sortir al balcó per protestar.

“President, faci la independència”, va exigir Paluzie l’any següent. Unes 400.000 persones, segons ANC, 108.000 segons la GUB, van anar des de plaça Urquinaona fins a pla de Palau per reclamar unitat i independència sota el lema ’11-S. 1-O. Lluitem i guanyem la independència’. Tanmateix, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ERC, Junts i la CUP van assistir a la protesta.

En canvi, l’última manifestació per la Diada ha generat polèmica arran de la decisió d’Aragonès i ERC de no anar-hi en considerar que era una protesta contra el Govern i els partits. Independència o eleccions, amenacen amb llista cívica, crítica a la taula de diàleg i crítica a l’autonomisme.

‘Tornem-hi per vèncer. Independència’, va aplegar 700.000 assistents segons ANC i 150.000 segons la GUB, que van exigir “independència o eleccions”. A més, l’ANC amenaça amb una llista cívica insatisfeta amb la taula de diàleg amb el govern espanyol i al cap d’uns dies proposa declarar la independència el segon semestre del 2023.

Per primera vegada, Òmnium mostra incomoditat amb el missatge de l’ANC i fa una crida per recuperar una direcció estratègica de l’independentisme, ampliar “complicitats” amb els sobiranistes i “obrir un nou cicle” per resoldre el conflicte polític.

La ressaca de la Diada ha reactivat converses entre partits i entitats, però sobretot entre els socis de Govern per encarar la situació del ‘procés’ amb la vista posada al debat de política general del 27 de setembre. La proposta de l’ANC per fer la independència del 2023 no té el suport d’ERC, ni de Junts ni la CUP, però els partits continuen explorant com donar resposta a les veus de l’independentisme que demanen accelerar els passos cap a la secessió.