ACN Girona.-L’Audiència de Girona ha començat a jutjar aquest dilluns deu acusats d’integrar una banda que, entre el juliol i l’octubre del 2017, va provocar una onada d’assalts violents al terme municipal de Bescanó (Gironès). Els processats s’enfronten a penes de fins a 57 anys i mig de presó per quatre robatoris amb violència i intimidació en casa habitada amb ús d’arma de foc, delictes de detenció il·legal i de pertinença a grup criminal. Segons la fiscalia, un cobrador del frac i un veí de la població que tenia deutes van orquestrar un pla per assaltar cases d’empresaris on sabien que hi havia “quantitats elevades de diners”. Durant la primera jornada del judici han declarat els processats, que han negat els fets.
El judici ha començat aquest dilluns a la secció quarta de l’Audiència de Girona i, segons l’assenyalament, està previst que s’allargui fins el dia 20. La fiscalia acusa deu persones d’integrar un grup criminal que va perpetrar fins a quatre assalts violents al Gironès l’any 2017. Durant el primer dia de judici, la majoria dels processats han respost només a les preguntes dels seus advocats, i ho han fet per negar totes les acusacions. Així, tots s’han desvinculat dels robatoris. També els qui, segons l’acusació pública, van orquestrar els assalts violents.La fiscalia sosté que un mecànic del municipi i un cobrador del frac que li reclamava uns deutes que tenia es van conxorxar per formar l’entramat criminal fent servir la informació privilegiada que tenia dels seus veïns: “Van idear organitzar un pla que tenia la finalitat de cometre assalts a habitatges de persones (principalment empresaris) que se suposava que tenien elevades quantitats de diners a casa”. Segons l’acusació pública, el mecànic, la seva dona i el seu germà s’encarregava d’assenyalar els objectius proposant domicilis “per executar els saquejos” i el cobrador de morosos va ser qui es va posar en contacte amb la resta de processats “coneguts seus de Barcelona” per dur a terme els assalts violents. D’aquesta manera, la fiscalia apunta que van cometre fins a quatre assalts violents. El ‘modus operandi’ sempre era el mateix: els lladres entraven als immobles amb el rostre totalment tapat i portant guants i llanternes, amenaçaven les víctimes amb armes de foc i armes blanques, les immobilitzaven lligant-les, saquejaven els domicilis i marxaven deixant les víctimes retingudes fins que es podien alliberar i demanar ajuda. Segons l’escrit de conclusions provisionals, el assalts violents van tenir lloc el 8 i el 29 de juliol, el 28 d’agost i el 7 d’octubre a l’Estanc Nou d’Estanyol, a la masia Can Tià, a Can Pla i a Can Bonic. La fiscalia sosté que els fets són constitutius de quatre delictes de robatori amb violència i intimidació a casa habitada amb ús d’arma de foc en concurs medial amb detenció il·legal, diversos delictes de detenció il·legal, pertinença a grup criminal i delictes lleus de lesions i danys. En funció de la seva suposada vinculació amb els fets, la fiscalia sol·licita penes d’entre 14 anys i mig fins als 57 anys i mig de presó, a banda de multes pels delictes lleus. Cobrar deutes pendentsAl judici, el mecànic ha negat que assenyalés objectius on perpetrar els robatoris entre els empresaris que coneixia i ha assegurat que un llistat que va passar al cobrador del frac era de persones que li devien diners per feines que els hi havia fet. Segons el seu relat, el seu objectiu era que el cobrador de morosos l’ajudés a cobrar els deutes per, al seu torn, cobrir les despeses que li reclamava una empresa. L’aleshores cobrador del frac, per contra, ha afirmat que se sent “utilitzat” i sosté que el mecànic va intentar espolsar-se responsabilitats de sobre implicant-lo en l’onada de robatoris. La resta de processats han negat haver participat en cap robatori i la majoria han dit que vivien a Barcelona i a L’Hospitalet i han assegurat que ni tan sols havien estat mai a les comarques gironines.
