ACN Girona.-Desenes d’estudiants de diversos graus han participat aquest dijous en una protesta a la Universitat de Girona (UdG) en contra del requisit que fixa el domini d’una tercera llengua per a obtenir el títol. Els participants han lliurat instàncies davant del rectorat per denunciar la situació, que els impulsors calculen que afectaria uns 2.000 estudiants. Segons un dels representants del moviment sorgit de les aules de Dret, Jonathan Muela, aquest requisit no consta als plans d’estudi de la majoria de graus de la UdG però la universitat ho nega. El vicerector de Qualitat i Transparència, Pepus Daunis, assegura que l’obligació de tenir el B2 està inclosa a les memòries dels graus on s’aplica.
((En aquesta actualització s’afegeixen dades aportades per la UdG))Protesta en forma d’instàncies davant del rectorat de la UdG. Mobilitzats des de la facultat de Dret, desenes d’estudiants s’han concentrat davant l’edifici i han fet cua durant diverses hores per accedir al recinte i omplir unes el document on reclamen que s’aturi la mesura i se’ls expedeixin els títol.L’arrel del problema és el requisit d’acreditar el domini d’una tercera llengua en acabar el grau. En concret, el que seria l’equivalent al B2. Segons el vicerector Pepus Daunis, aquesta obligatorietat es va acordar al Parlament i per Consell de Govern de la UdG i s’aplica en diversos graus, entre ells a les facultats de Dret i Turisme. A la resta, s’aplicarà el curs que ve. També afirma que el requisit està inclòs a la memòria dels graus i que, per tant, els estudiants han estat informats “des del principi” de la necessitat d’acreditar el nivell en acabar per tal d’aconseguir la titulació.El representant del moviment sorgit a les aules de Dret, Jonathan Muela, en canvi, nega la major. Afirma que, no només no es preveu als plans d’estudis –a excepció de la carrera de Disseny i Desenvolupament de Videojocs- i que, a més, no s’ha publicat ni al BOE i al DOGC. “Entenem que no té empara legal”, assegura. Muela assegura que han mantingut diverses trobades amb membres del rectorat de la universitat i que el síndic de la UdG, Joan Manuel del Pozo, els ha donat la raó.De fet, afirma que la Universitat de Girona és la única que no aplica una moratòria en aquest sentit. També diu que va passar el mateix a la Universitat de Santiago de Compostela i que el Tribunal Superior de Justícia va donar la raó als estudiants.Muela calcula que la situació pot afectar entre 2.000 i 3.000 estudiants i diu que el propi rector els ha reconegut que la universitat no ha posat “les facilitats” per permetre que els estudiants obtinguin el nivell. “La gent que pot i té el títol no és perquè hi hagi fet estudiant el grau sinó perquè ha tingut recursos abans, amb la repercussió que això provoca que companya de la UB o l’Autònoma s’estiguin graduant sense això”, remarca.A més, assegura que s’han trobat amb un cas en què, tot i haver completat els crèdits, no se li expedeix el títol però, en canvi, se li pretén cobrar un recàrrec si es vol matricular en una altra carrera perquè es considera que és la segona.”Ho analitzarem”Daunis, en canvi, nega que l’afectació tingui aquestes dimensions i diu que, en relació al curs passat, es van resoldre tots els casos que els van arribar. “Ara ens trobem amb aquesta demanda i el que farem serà analitzar-la per donar-ho resposta, sempre en el marc de la legalitat contemplat”, assegura.En aquest sentit, diu que fomentaran “encara més” les mesures per facilitar l’acreditació. Entre elles, poder-ho convalidar si es fan assignatures en altres llengües, si es fan estades a l’estranger o pràctiques. Fins i tot, es plantegen abaratir els preus que imparteix el Servei d’Idiomes per fer-los més assequibles.L’Èric Guzmán, un dels afectatsUn dels estudiants que s’ha trobat amb aquesta problemàtica és l’Èric Guzmán. Va començar la carrera de Dret el 2016 i l’any passat va acabar els 240 crèdits del grau. El problema, però, és que no té el requisit de la tercera llengua i, per tant, la Universitat de Girona no li expedeix el títol. “He perdut un any, perquè no he pogut començar el màster que volia fer”, assenyala.El cas de l’Èric és un dels més recurrents. I és que la gran majoria d’estudiants del grau en Dret necessiten el màster de l’advocacia per poder exercir professionalment, però no el poden començar si no tenen expedit el títol. Diu l’Èric que ara està fent classes i preparant-se per poder satisfer un requisit que, assegura, ningú l’hi ha dit oficialment que necessita i que va assabentar-se’n a segon de carrera “casualment”.A més, també es queixa de la “discriminació” que va patir amb alguns companys que ha tingut al grau. L’Èric explica que els repetidors amb els que va coincidir quan va començar no han hagut de complir amb el requisit de la tercera llengua pel sol fet d’haver començat un any abans. “Els dos estudiem el mateix i a un se li demana un requisit i a l’altre no”, denuncia.Percentatges d’acreditacióSegons informa la UdG en un comunicat, aquest curs acadèmic hi ha sis graus que inclouen l’exigència d’acreditar una tercera llengua a la memòria de titulació: tres de la facultat de Dret, el grau de Disseny i Desenvolupament de Videojocs i dos graus de la facultat de Turisme. El percentatge d’estudiants que a hores d’ara consta que han presentat l’acreditació en una tercera llengua és: Turisme 93 %, Disseny i Desenvolupament de Videojocs 86 %, Dret des del 30 fins al 80%. Els resultats definitius encara no es poden conèixer perquè el període de presentació de l’acreditació serà vigent fins al moment de sol·licitar el títol. De cara al curs 2021-22, la universitat preveu un seguit d’actuacions per donar suport als estudiants. Com una prova de nivell gratuïta a tots els estudiants que entrin a la Universitat que els ajudi a detectar els seus coneixements de l’idioma, un pla de formació amb cursos de terceres llengües a un preu bonificat per als estudiants que necessitin acreditar-se o augmentar les possibles vies d’acreditació a través d’un treball final de grau en una tercera llengua, participant en un programa de mobilitat que inclogui docència en una tercera llengua o fent assignatures optatives en llengua anglesa.”La Universitat de Girona estudiarà totes i cada una de les sol·licituds presentades pels estudiants en relació amb el requeriment de l’acreditació lingüística i els donarà resposta jurídica d’acord amb el marc legal vigent”, conclou.
