Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Descobreixen una muralla, un fossat militar i la porta d’entrada ibèrica al jaciment del Coll del Moro de Gandesa

|

- Publicitat -

ACN Gandesa.-La campanya d’excavacions al jaciment del poblat ibèric del Coll de Moro a Gandesa ha descobert un tram de muralla, de 30 metres, i un fossat defensiu a la part nord, i també la porta d’entrada a l’assentament. La troballa s’ha fet pública aquest divendres després de tres setmanes d’intervenció. Els arqueòlegs expliquen que les troballes certifiquen que el poblat va ser una fortificació militar important al territori des dels seus inicis fins al període de la romanització i en destaquen el seu bon estat de conservació. En la pròxima campanya, es continuarà excavant la banda de la muralla i de l’entrada per verificar la data de la seva construcció, ja que per ara els experts daten la descoberta entre el segle III i IV abans de Crist.

Segons ha explicat el professor de la Universitat de Barcelona i codirector de les excavacions al Coll del Moro de Gandesa, Rafel Jornet, l’objectiu de la campanya d’aquest any ha estat delimitar les fortificacions del jaciment. L’actuació ha permès trobar un tram de muralla a la part nord de l’assentament. “Ha estat una sorpresa important perquè en alguns trams d’aquesta muralla hem pogut documentar 30 metres i en algunes parts la conservació arriba fins als dos metres d’alçada”, ha detallat Jornet. Així mateix, ha destacat la localització del fossat i de la porta monumental d’accés, ubicada a la zona est.Carme Belarte, investigadora d’ICREA a l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), ha explicat que la porta està delimitada per un passadís en forma d’embut que es va estrenyent i que es conserva en diversos metres d’alçada. La investigadora ha assenyalat que la porta es va reaprofitar durant l’època romana i republicana a l’inici de la romanització. “Es fa més estreta, i es construeixen uns murs; això ens confirma la importància d’aquesta fase, d’època romana, que hem documentat en diferents sectors dels jaciments”, ha indicat.En aquest sentit, Belarte ha subratllat que les troballes certifiquen que va ser un enclavament militar rellevant al territori. “Aquest jaciment és un punt molt important, fortificat, amb un significat defensiu, de control de territori, és un tipus de jaciment que es coneix a altres zones de Catalunya com a castelum”, ha afegit. A la vegada, ha recalcat el bon estat de les troballes. “Tot el jaciment té una potència impressionant, d’estat de conservació, des de la torre que és element que es coneix des de fa més temps a la muralla exterior; ara, però s’ha de seguir excavant perquè falta molt per baixar i pot tenir molta més monumentalitat”, ha apuntat.Tot i que des de les primeres campanyes, quan es van localitzar les estances ibèriques que indicaven el caràcter econòmic del jaciment, els arqueòlegs ja sospitaven que el poblat tenia una funció militar. “Ja havíem vist que per damunt d’aquestes estances s’havien construït una sèrie de murs, que dibuixaven una planta diferent de l’hàbitat i que ens remetien a una ocupació romana d’una certa importància, sempre hem trobat nivells romans abans d’excavar els ibèrics”, ha puntualitzat Belarte.La campanya d’excavació va començar el 21 de juny i s’ha allargat durant tres setmanes. Els treballs es van iniciar l’any 2014 i des de llavors s’han fet actuacions cada any. Una vintena de persones, entre estudiants de diverses universitats i professionals, han participat de les excavacions. L’objectiu de la pròxima campanya serà excavar les mateixes zones per verificar com funcionava el fossat i la cronologia de les construccions.L’Ajuntament necessita més recursos per conservar el jacimentL’alcalde de Gandesa, Carles Luz, ha celebrat la descoberta per la seva importància per al conjunt de l’arqueologia i el patrimoni de Catalunya. Tot i que ja s’han senyalitzat parts del jaciment, tal com estableix el pla director, la conservació de l’espai encara no està consolidada. Segons el batlle, l’Ajuntament treballa amb la Generalitat i el govern espanyol per sol·licitar ajudes que en permetin la preservació.”Estem davant d’un repte molt important, els treballs que es fan a l’estiu són molt importants, però necessitem més recursos per consolidar-lo, per tal que no es deteriori amb el temps perquè està a l’aire lliure”, ha afirmat. Per això, es planteja demanar ajuts com l’1% cultural, entre d’altres.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió