Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Descobreixen l’estructura original del retaule d’alabastre del segle XV de la basílica de Castelló d’Empúries

|

- Publicitat -

ACN Castelló d’Empúries.-La campanya d’excavacions a l’interior de la basílica de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) ha posat al descobert part de l’estructura original del retaule d’alabastre del segle XV, que corona la basílica de Santa Maria. Segons les investigacions realitzades, el retaule hauria tingut una base en forma poligonal amb dos graons i bastida amb llosses de marbre. Tot fa pensar que es va desmuntar parcialment, probablement, durant el segle XVIII, i això ha provocat que durant més de 300 anys no s’hagi pogut veure aquesta part que va quedar oculta sota la base actual.

Important troballa a l’entorn del retaule d’alabastre que presideix la basílica de Castelló d’Empúries. Aquest dijous s’han presentat els resultats de la darrera campanya d’excavacions arqueològiques, que s’emmarquen en un projecte quadriennal que promou l’Institut d’Estudis Empordanesos i que impulsa la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, amb el finançament de la Generalitat, l’Ajuntament de Castelló i l’Institut Ramon Muntaner. La intervenció tenia un doble objectiu. Per una banda, demostrar els resultats obtinguts en l’exploració amb georadar que es va fer l’any 2007 a l’interior de la nau. Aquestes dades van proporcionar els primers indicis de construccions anteriors que correspondrien a les esglésies romànica i preromànica i, fins i tot, restes d’una possible ocupació anterior. En segon lloc, es volia estudiar el subsòl de la capçalera de l’actual temple. Concretament, a la zona de l’altar on es troba el retaule d’alabastre del segle XV. L’objectiu era respondre a diverses incògnites sobre el conjunt de l’estructura i també a algunes de la patologies que pateix l’edifici. En relació a aquesta intervenció, els arqueòlegs van fer una petita cala que ha permès constatar les seves sospites. La capçalera estava fonamentada sobre un desnivell important respecte de la nau, a uns 4 metres per sota de la plataforma on es va construir i els anteriors temples romànic i preromànic. 300 anys ocultA més, s’ha confirmat que la base original estava pavimentada amb les mateixes lloses de marbre que hi ha actualment, que allotjava un cor primitiu i un retaule de fusta. Aquest es va substituir per l’actual, a mitjan del segle XV. Inicialment, però, el retaule hauria tingut una base en forma poligonal –possiblement, d’hexàgon-, amb dos graons (ara, molt malmesos) i bastida amb lloses de marbre. També que la bancada estava decorada. Es creu que al voltant del segle XVIII es va desmuntar per construir l’actual i que es van sacrificar algunes de les peces de la bancada inferior. L’arqueòloga que ha dirigit les excavacions, Anna Maria Puig, diu que això va provocar que “durant 300 anys no s’hagués pogut veure”. Les troballes fetes s’acabaran ara d’analitzar i s’avaluarà la possibilitat de “restituir” la cota original de circulació de tota la zona del presbiteri de final del segle XIII. Amb aquesta restauració, es podrien recuperar peces originals del paviment que van ser aixecades al segle XVIII i donar al retaule l’alçada original que havia tingut en el moment de la seva instal•lació. El “empremta” de la base Puig assegura que es tracta d’una troballa important, tot i que només és “l’empremta”, el “negatiu” del que va ser l’estructura de suport del temple. En aquest sentit, ha afirmat que la voluntat és continuar excavant el temple. “La basílica és un punt clau en la nostra recerca”, ha assegurat. Per la seva banda, la cap del Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat, Maite Miró, ha assegurat que estan molt “satisfets” amb els resultats obtinguts. “Permeten constatar dades noves i interessants sobre la construcció i el retaule de Castelló d’Empúries, que donaran peu a estudis posteriors”, ha remarcat. Altres troballes de la campanya A banda d’aquesta troballa, la prospecció arqueològica que per primera vegada ha entrat a l’interior del temple gòtic també ha localitzat restes de l’església preromànica, del cor i un mur de grans dimensions. Inicialment es creia que podia pertànyer al temple romànic però que podria ser d’una construcció anterior. També s’ha trobat un amagatall amb més de 400 bales de plom que daten de la Guerra Gran.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió