Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Desarticulen una “paradeta financera” que utilitzava noms de famosos per atraure inversions fraudulentes

ACN Barcelona.-Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional han desarticulat una “paradeta financera” que utilitzava noms de famosos sense el seu consentiment per atraure inversions fraudulentes. La investigació s’inicia amb […]

Avatar
Agències 08/07/2021

ACN Barcelona.-Els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional han desarticulat una “paradeta financera” que utilitzava noms de famosos sense el seu consentiment per atraure inversions fraudulentes. La investigació s’inicia amb la recepció de diverses denúncies a través d’EUROPOL, provinents de diferents països de la Unió Europea, sobre estafes d’inversió en criptomonedes i diamants. A Espanya s’han registrat més de 300 denúncies, segons els Mossos. La investigació, coordinada per EUROJUST i EUROPOL, ha acabat amb la detenció de vuit persones- dos a Espanya, cinc a Bulgària i una a Israel- acusades de delictes d’estafa i blanqueig de capitals. S’estima que el frau supera els 8 milions d’euros a l’Estat i els 30 milions a la resta de països de la Unió Europea.

Les xifres estimades corresponen a estafes fetes durant els anys 2018 i 2019. Tots els detinguts conformaven una organització criminal internacional que simulava l’operativa d’una empresa de serveis d’inversió en criptomonedes i diamants. A banda, hi ha deu persones investigades, no detingudes, que eren les encarregades d’obrir comptes corrents a Espanya on es rebien transferències dels clients estrangers, i es canalitzaven a altres comptes a l’exterior. Persuadir el màxim nombre de víctimes per invertir El seu objectiu era persuadir el major número de víctimes possible perquè realitzessin inversions. Per això, elaboraven un sistema que simulava la prestació dels serveis que contractaven i que els servia de tapadora per fer-se amb el seu capital, fent-los creure que invertien en alta rendibilitat. A més, creaven programes informàtics des d’on els afectats podien controlar les seves suposades inversions, i aprofitaven per introduir-hi virus per cometre d’altres tipus de delictes informàtics.Les víctimes, que eren tant espanyoles com d’altres països de la Unió Europea, acostumaven a ser particulars amb certa capacitat d’estalvi, que validaven la inversió en veure que persones famoses, entre les que es trobaven empresaris, presentadors de televisió i esportistes d’elit, publicitaven els productes que oferia l’organització criminal.Durant la investigació s’han detectat 17 plataformes d’inversió, molt similars entre sí i anonimitzades, totes gestionades des de l’exterior, concretament des d’oficines ubicades a Bulgària i Macedònia del Nord. A nivell internacional s’han investigat dues plataformes més, s’han dut a terme dotze detencions i registres, a banda de sis ordres de retenció d’actius, per valor de més de dos milions d’euros, que afecten a Bulgària, Macedònia del Nord, Polònia, Suècia i Israel.