ACN Barcelona.-El Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona va tenir 445 persones internades el 2020, el 20,01% del total de l’Estat. D’altra banda, de les 84 persones que es van aïllar en habitacions preventives a l’Estat, 72 ho van ser al CIE de la Zona Franca. Aquests van ser majoritàriament per motius sanitaris. Així ho revela l’informe ‘Raó jurídica i desraó política’ del Servei Jesuïta a Migrants (SJM). Durant la presentació, han denunciat que el CIE de la Zona Franca és l’únic no ha recuperat les visites després de la pandèmia. L’advocat José Javier Ordoñez hi veu la voluntat “d’impedir que altres ulls mirin i altres oïdes escoltin què passa” i ha afegit que s’està aprofitant la pandèmia d’excusa.
Al conjunt de l’Estat van ser internades 2.224 persones i el CIE de Madrid és el que més en va acollir (465), per davant de Barcelona. Les xifres de l’informe ‘Raó jurídica i desraó política’ revelen la tendència a la baixa de la xifra de persones internades als CIE. El SMJ ha reivindicat però que l’objectiu és tancar completament aquests centres i han posat sobre la taula que el tancament per la pandèmia demostra que això és possible. Les xifres revelen que del total, es van identificar 42 menors, només un a Barcelona. La durada mitjana dels internaments és de 30,70 dies, que puja fins als 35,10 al centre de Zona Franca, la més alta de l’Estat. En total, 1.767 persones internades per acords de devolució, un 79,45% del total. Només la xifra de persones internades després de la seva entrada en pastera representa el 74,69% de tos els internaments. Hi va haver un 18,26% amb ordes d’expulsió 14,97% i un 2,25% amb denegació d’entrada. D’altra banda, el 14,97% dels interns ho van estar per estada irregular. En total, es van fer 1.904 devolucions i 1.835 expulsions, xifres molt inferiors a les 6.476 devolucions executades el 2019 i les 4.677 expulsions. Cal tenir en compte però que la pandèmia va comportar el tancament de fronteres i això va impossibilitar aquestes expulsions i devolucions durant uns mesos. Del total d’internats, 833 van quedar en llibertat per la impossibilitat de documentar, 694 van ser expulsades, 554 tornades per violació de prohibició d’entrada, 242 van sortir per una ordre administrativa o judicial, 145 van quedar en llibertat també per ordre judicial, 102 van ser traslladades a un altre CIE, 61 van quedar en llibertat perquè s’havia esgotat el termini màxim d’internament i 17 van ingressar a presó. Per tant, el SJM ha apuntat que el total de repatriacions forçoses és del 32,58% dels que van ser internats en un CIE. Davant d’això, s’ha preguntat perquè s’internen a tantes persones amb acord de devolució si la gran majoria acabarà sent posada en llibertat. Ana Bosch, coordinadora dels equips de visita als CIE, ha explicat que gràcies a les visites que sí poden fer al CIE de Madrid han observat que les detencions i internaments es van fer en base a aquells països que tenen fronteres obertes i a on sí es poden fer les devolucions. D’altra banda, han posat sobre la taula que aquestes dades els van arribar tard, cosa que els ha impedit que estiguin incloses en l’estudi. A més, són conscients que es tracta de xifres parcials i han tornat a denunciar l'”opacitat” dels CIE. La situació del CIE de Zona Franca L’informe posa un èmfasi especial en la situació que es viu al CIE de la Zona Franca. En aquest sentit, han recordat que el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona va obligar el gener passat la direcció a desenvolupar els drets dels interns a rebre visites i va fixar mesures preventives per la covid-19.Ordóñez ha lamentat però que això no està passant i ha criticat el “sobre aïllament” que pateixen els interns del CIE de la Zona Franca. A més, ha afirmat que ja una setmana després de la reobertura es van notificar quatre contagis per covid-19 i ha assegurat que no tenen coneixement de quin és el protocol que s’està seguint per garantir la seguretat sanitària als interns. L’advocat té clar que no hi ha raons sanitàries darrera d’aquesta decisió de no permetre les visites, ja que ha assegurat que sí que hi poden entrar altres col·lectius com els advocats. Ordóñez ha recordat que sí són possibles les visites a interns a les presos catalanes, fins i tot els vis a vis, i per això ha assegurat que “no hi ha qüestions objectives que puguin entrar dins de la lògica sanitària”. A més, ha explicat que la fiscalia no està en contra d’aquestes visites. La directora de Migra Studium, Mari Carmen de la Fuente, ha afegit que de les 84 persones que s’han comptat aquest any aïllades en habitacions preventives, 72 ho van ser al CIE de la Zona Franca. “Demostra que alguna cosa es vol amagar quan no se’ns permeten les visites”, ha manifestat. Durant els mesos fins al tancament del CIE al març per la pandèmia, el SJM va fer 56 visites ie s va fer el seguiment especialitzat de 22 casos, dels quals nou eren per acompanyament jurídic per demanar la llibertat abans del confinament, cinc per acompanyaments posteriors, quatre per persones amb malaltia mental, un per malaltia física i tres perquè eren presumptes menors. Però també es va fer el seguiment d’una agressió per part d’un altre intern, una altra policial i una queixa grupal. Aquest dissabte està convocada una concentració davant del CIE de Zona Franca per exigir el seu tancament. En línies generals, els impulsors de l’estudi reclamen que el govern espanyol s’abstingui d’adoptar qualsevol nova legislació que introdueixi o ampliï possibilitats d’internament, que es tornin a suspendre els internaments per la covid-19 i, si aquests continuen, que es garanteixin les condicions sanitàries de les persones, entre d’altres.
