Dilluns, 26 de setembre de 2022 - Edició 1523
La República

Demostren que una proteïna terapèutica desenvolupada a Vall d’Hebron és capaç d’aturar el càncer de mama metastàtic

ACN Barcelona – Omomyc, una proteïna terapèutica desenvolupada al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i a la spin-off Peptomyc, ha demostrat per primera vegada que és capaç d’aturar el càncer […]

Agències 21/02/2022

ACN Barcelona – Omomyc, una proteïna terapèutica desenvolupada al Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i a la spin-off Peptomyc, ha demostrat per primera vegada que és capaç d’aturar el càncer de mama metastàtic. Fa temps que se sap que el gen MYC té una funció important en el desenvolupament de molts tipus de tumors, però hi ha certa controvèrsia sobre com pot afectar el desenvolupament de les metàstasis i alguns estudis suggereixen fins i tot que inhibir-lo podria potenciar-la. Investigadors del VHIO han analitzat l’eficàcia d’Omomyc, proteïna inhibidora de MYC, amb resultats molt positius tant en models in vitro com in vivo, en ratolins. L’estudi ha estat publicat a ‘Cancer Research Communications’, de l’Associació Americana de Recerca del Càncer.

“La resposta ha estat molt positiva i en tots els casos s’ha pogut comprovar que Omomyc té una activitat antimetastàtica important, en contra del que s’havia especulat”, explica el doctor Daniel Massó, investigador de Peptomyc i primer autor de l’article, en declaracions recollides pel VHIO.

“Fins ara havíem demostrat que Omomyc era eficaç controlant molts tumors primaris. Ara, a més, hem vist que també és un fàrmac eficaç per bloquejar la invasió, l’establiment i el creixement de les metàstasis en el càncer de mama”, afegeix la doctora Laura Soucek, codirectora de Recerca Translacional i Preclínica i cap del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals del VHIO, professora investigadora d’ICREA i cofundadora i directora executiva de Peptomyc. També han participat en aquest article per part del VHIO el Grup de Teràpies Experimentals dirigit per la doctora Violeta Serra i el Grup de Factors de Creixement del doctor Joaquín Arribas.

Fa dècades que la recerca oncològica ha posat de manifest que el gen MYC té una funció important en el desenvolupament de la pràctica totalitat dels tumors sòlids. No obstant això, també hi havia la creença generalitzada que era una diana inabastable. Ara bé, fa més de 20 anys, quan la doctora Laura Soucek va plantejar que això no havia de ser així.

Del treball de la doctora Soucek va néixer Omomyc, una miniproteïna capaç d’inhibir MYC, que, després de múltiples estudis preclínics, ja s’està provant en pacients, en un assaig clínic iniciat el maig de l’any passat al VHIO. Prèviament a l’assaig, Omomyc ja havia demostrat una activitat antitumoral potent en múltiples línies de cèl·lules tumorals i models de càncer en ratolí, independentment del teixit d’origen i de les mutacions.

Ara bé, totes les recerques fetes fins ara amb aquest fàrmac s’han centrat en tumors primaris i encara no se n’havia provat l’eficàcia contra la malaltia metastàtica. “Alguns estudis suggerien que MYC podia exercir una funció antimetastàtica, per la qual cosa inhibir-lo podria ser perjudicial. Però les dades que hem obtingut en la nostra recerca mostren tot el contrari”, apunta el doctor Massó.

Les metàstasis són genèticament inestables, la qual cosa significa que la informació del tumor primari d’un pacient pot no reflectir amb precisió les metàstasis, que a més poden variar de les unes a les altres. Això suposa una barrera important per a les teràpies dirigides. El fet que la inhibició de MYC sigui eficaç independentment del perfil mutacional del tumor ha fet que els investigadors del VHIO es plantegessin que l’ús d’aquest enfocament podria superar la barrera de la heterogeneïtat de les metàstasis.

Per demostrar aquestes hipòtesis, s’han plantejat una gran multitud d’experiments. S’han fet proves tant en models in vitro com en models de ratolí. En els primers s’ha provat l’eficàcia en tots els tipus de tumors, mentre que en els segons el treball s’ha centrat en el càncer de mama triple negatiu, una malaltia que necessita urgentment opcions terapèutiques millors, ja que és el de pitjor pronòstic.

Per comprovar els resultats de la teràpia s’han fet servir diferents models i tècniques d’imatge que permeten mesurar el desenvolupament dels tumors. “Hem vist que en ratolins modificats genèticament, Omomyc és capaç de fer que el tumor primari creixi menys, però també hem observat que impacta en el creixement de les metàstasis i en alguns casos les fa desaparèixer. Quan hem administrat Omomyc per via intravenosa, els resultats també han estat positius, ja que hem vist que es produïa una disminució del creixement del tumor i que s’allargava significativament la supervivència dels ratolins”, afirma el primer signant de l’estudi.

<strong>Potencial per al tractament de pacients</strong>

Encara que la recerca encara no s’ha dut a terme amb pacients, el treball del VHIO també ha volgut analitzar la possible repercussió de l’aplicació d’Omomyc. Per això els investigadors han analitzat bases de dades de pacients i han pogut comprovar que les dones amb càncer de mama que presentaven sobreexpressió dels gens que bloqueja Omomyc tenien una supervivència més baixa. “Això ens fa ser optimistes i pensar que, si aquestes pacients es tractessin amb el nostre fàrmac, potser podríem millorar-ne la supervivència”, diu el doctor Massó.