ACN Blanes – A Blanes (Selva) hi viuen des del 6 d’abril de l’any passat 25 infants rescatats de la guerra d’Ucraïna. Són els integrants d’un orfenat de l’oest del país, ‘Native Home’, que va ser rescatat per l’ONG blanenca El Bon Samarità. En un inici, se’ls va donar una solució temporal perquè poguessin viure a Blanes mentre durava la guerra. Ara, en veure que el conflicte no acaba, es plantegen convertir l’estada en permanent. Per fer-ho, necessiten trobar un espai de residència per continuar convivint. “És molt important poder mantenir-los junts perquè són una família”, diu el director de l’organització, Jaume Torrado. En aquesta línia, estan en converses amb l’Ajuntament i la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA).
No va ser gens fàcil poder tramitar tant l’extracció i trasllat, aconseguir els permisos i la burocràcia necessària perquè fos possible dur a terme l’operatiu, però finalment van arribar a Blanes 31 infants d’entre 2 i 12 anys (22 orfes i 9 fills dels monitors) i 7 adults que els acompanyaven. Un any més tard, s’han quedat 25 nens i nenes i 3 adults (el director, la seva dona i la secretaria), perquè els qui han pogut tornar ja ho han fet.
Els que s’han quedat s’estan escolaritzant a l’escola de la localitat i comencen a parlar català. Després de la seva arribada, han viscut diverses etapes i, actualment, s’està en la tercera extensió d’un conveni que s’allargarà fins al juny. Ho han pogut fer gràcies a la col·laboració de voluntaris, entitats i institucions d’arreu. “El procés d’adaptació ha estat complex pels traumes que ja portaven els nens orfes de la guerra, però ara ja ho consideren com una segona llar”, detalla el director de l’ONG El Bon Samarità de Blanes, Jaume Torrado.
Actualment, viuen en un hostal del municipi, però a partir de juny, per poder convertir aquesta estada temporal en permanent, demanen poder disposar d’un espai exclusiu que es converteixi en la residència d’aquests orfes i d’altres en situacions similars. De moment, estan en converses amb l’Ajuntament i la DGAIA per mirar de fer-ho possible. L’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, detalla que “ja s’estan buscant solucions per oferir als infants un espai on viure i ajuts econòmics per fer activitats”. Un suport que volen que es promogui tant des del consistori, com des del sector privat.
L’única condició que posen des de l’orfenat és mantenir els infants en convivència i no separar-los en famílies, com podria oferir-los la DGAIA. “El director de l’orfenat ens demana viure tots junts perquè han crescut molt com a família; no era un orfenat molt gran i aquest any han fet un procés de suport enorme per la guerra”, explica Torrado. A més, detalla que “hi ha grups de tres o, fins i tot, cinc germans”.
En aquesta línia, el batlle blanenc ha avançat que s’estan estudiant possibles escenaris de futur, un dels quals seria posar a disposició un terreny municipal on construir un espai estable, obert a compartir i donar resposta a altres necessitats socials i col·lectius que hi hagi.
<strong> Acte commemoratiu del primer any</strong>
Divendres es va feu un acte a l’església evangèlica CCFEAM de Blanes per commemorar el primer any de l’arribada dels infants rescatats de la guerra d’Ucraïna i refugiats al municipi i agrair el suport rebut. Els menors van arribar el 6 d’abril de 2022. “Inicialment, es pensava que seria breu”, insisteix a dir el director de l’ONG, que afirma que durant aquest temps “els nens han fet un procés d’integració” i ara opten a quedar-se.
L’acte va començar amb el cant de dues cançons per part dels infants. La primera, cantada en català, va ser ‘Em dones força’, la versió de ‘You raise me up’ que va interpretar Sergio Dalma amb l’Escolania de Montserrat al disc de La Marató de TV3 del 2011. La segona era una cançó ucraïnesa que van cantar barrejant la seva llengua i el castellà.
També es va comptar amb l’aportació de la Solòmia, una noia ucraïnesa de 16 anys, que va explicar en català, après durant aquests mesos, com havia estat la seva experiència, destacant sobretot com li agradava viure a Blanes, on el què més li agrada és la platja i el mar que l’acarona.
Una altra aportació que va ser la del director de l’orfenat ucraïnès, Vitalii Zhilyak, acompanyat de la seva dona i la seva filla, qui en aquest cas va actuar com a traductora al català. El seu parlament, trencat per l’emoció que sentia, va ser per agrair totes les mostres de suport rebut durant tot aquest temps, recordant la traumàtica experiència que havia suposat veure com tot el que tenien s’esmicolava per la guerra.
A més, es va projectar a la sala un vídeo que resumia l’any viscut amb imatges i diversos testimonis dels mateixos infants, però també de cooperants locals i internacionals d’Hondures i els Estats Units lligats al projecte blanenc. Per simbolitzar l’agraïment a tantes mans que han sumat esforços amb l’objectiu comú d’ajudar, es va lliurar un reconeixement a la parella de voluntaris que dedica pràcticament les 24 hores del dia a atendre els infants: l’Helena –traductora ucraïnesa- i el seu home, en Quim, professor a l’Escola de Música del Col·legi Santa Maria.
