Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

De los Cobos diu que va ser Nieto qui va ordenar l’actuació policial de l’1-O sense sol·licitud dels Mossos

ACN San Fernando de Henares.-El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l’1-O, ha assegurat aquest dimarts que va […]

Avatar
Agències 28/01/2020

ACN San Fernando de Henares.-El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l’1-O, ha assegurat aquest dimarts que va ser l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto, qui va ordenar a primera hora del matí d’aquell diumenge que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil es dirigissin als col·legis electorals en veure la suposada “inacció” dels Mossos d’Esquadra. En veure que els Mossos, segons ells, no pretenien impedir les votacions, van decidir no esperar al requeriments de suport de la policia catalana i anar directament a centres de votació prèviament elegits. Això va suposar “trencar la coordinació” amb els Mossos, però “conservar la comunicació” amb el cos, principalment amb el comissari Ferran López, a qui no considerava “la mà dreta” de Trapero ni que li hagués ocultat la veritable actuació de la policia catalana.

De los Cobos ha volgut refermar la idea que ell no tenia capacitat de decisió sobre l’actuació policial, i menys encara sobre els Mossos, tenint en compte els debats jurídics que hi havia hagut sobre la seva figura. De fet, ha dit que tant el fiscal superior José María Romero de Tejada com la magistrada Mercedes Armas i els propis Mossos estaven d’acord en que el tinent coronel no podia donar ordres als cossos policials. De fet, ha arribat a dir que la direcció de l’operatiu era inicialment del fiscal i després de la magistrada, cosa que després ha matisat. Fins i tot ha dit que la coordinació del dispositiu no era d’ell en exclusiva, sinó del seu gabinet. “El comandament és unipersonal, no es comparteix ni es delega, per això es cobra més a finals de mes”, ha conclòs.En respostes a la defensa de Josep Lluís Trapero, De los Cobos ha insistit en assegurar que l’actuació dels cossos estatals estava prevista que fos a requeriment dels Mossos, com s’havia acordat amb la fiscalia, tot i que la interlocutòria del TSJC donava el mateix paper als tres cossos policials. No obstant, ha dit que hi havia “desconfiança” amb la policia catalana, per l’actitud del major Trapero i les declaracions públiques del Govern. Per això, van mantenir l’esperança en l’actuació dels Mossos fins l’últim moment. “Esperàvem que no posessin tota la carn a la graella, però no pas que deixessin la graella sense carn”, ha reblat. Fins i tot els dos dies previs, 29 i 30 de setembre, Guàrdia Civil i Policia Nacional van visitar alguns col·legis electorals per comprovar si s’hi havia organitzat concentracions, però no van desallotjar-los per no provocar incidents “greus” hores abans de l’1-O. “La substitució era l’últim recurs perquè era una decisió que no tenia marxar enrere, i només era en cas de tenir constància del caràcter generalitzat de la inacció”, ha argumentat.Finalment, el diumenge 1 al matí, en veure que els antiavalots dels Mossos no tancaven cap escola, De los Cobos es va reunir amb Nieto i els caps de la Policia i la Guàrdia Civil a Catalunya i van arribar a la conclusió que havien de passar al “pla B”, a l’actuació sense requeriment de la policia catalana. L’ordre, però, la va donar Nieto, ja que De los Cobos s’ha descrit en tot moment no pas com un comandament que podia donar ordres, sinó com un coordinador de cossos policials i, com a molt, supervisor de l’actuació dels cossos estatals. En tot cas, ha dit que si els dos cossos estatals no actuaven, “ningú ho faria”.”Li vam donar moltes voltes, va ser una decisió difícil i teníem dubtes que si els Mossos coneixien on operàvem, arribaria als manifestants, com va passar”, ha explicat. Per això també van decidir donar la mínima informació als Mossos. El que no ha sabut explicar és per què l’aleshores delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, va fer una roda de premsa a mig matí dient que els cossos estatals havien actuat a requeriment dels Mossos.Decebuts per l’actuació dels Mossos, De los Cobos va acudir el migdia de l’1-O al TSJC requerit per la magistrada Mercedes Armas, a qui Trapero havia demanat reunir-se per queixar-se de l’actuació dels antiavalots estatals. Tot i les crítiques del major, De los Cobos ha explicat que no va veure “oportú” criticar davant d’Armas l’actitud dels Mossos.Aquella tarda, el comissari dels Mossos Ferran López va enviar a De los Cobos un llistat amb col·legis tancats. El coordinador policial li va donar les gràcies i li va enviar una “abraçada”. Ho ha justificat dient que havien trencat la coordinació, però van voler “conservar una línia de comunicació” amb la policia catalana per no arribar a “mals majors” i perquè els Mossos no anessin més enllà d’on s’havien posicionat. “La situació era greu i l’horitzó que podia venir era pitjor, amb l’amenaça de la DUI, tensió al carrer i sensibilitat a flor de pell d’una gran part de la ciutadania; si això se’ns n’anava de les mans, podia haver-hi una confrontació civil”, ha alertat.”La meva actitud era molt quirúrgica: trencar la coordinació, però limitar els retrets procurant no contaminar la resta i salvaguardar una relació que necessàriament havia de continuar, perquè al contrari arribaríem a dos cossos de seguretat enfrontats als Mossos, cosa que semblava pitjor”, ha explicat. “Confiàvem que reconeguessin que s’havien equivocat i tornessin al costat bo”, ha afegit.De los Cobos ha dit que no va demanar al fiscal superior ni a la magistrada del TSJC Mercedes Armas que apartessin Trapero –tal i com ell va anunciar que hauria fet si hagués estat al comandament del dipositiu– perquè ell no era “qui” per fer una petició així. També ha dit, a la pregunta de Tubau sobre si era possible aturar el referèndum, que “ningú podia saber-ho, seria un futurible”.El que sí que va demanar a Armas, el 28 de setembre a la tarda, després de la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat, és que modifíqués la interlocutòria del dia 27 deixant clar que s’havia d’impedir el referèndum, ja que els Mossos i el Govern destacaven molt l’incís que s’havia de fer preservant la convivència ciutadana. Armas li va respondre que no canviaria la interlocutòria, ja que aquest esment no sortia a la part dispositiva, i aquest incís era dir que “l’aigua mulla”. Segons De los Cobos, la policia ha d’actuar amb proporcionalitat, oportunitat i congruència, però no ha de fer servir la força només si es veu atacada violentament, sinó també per fer complir mandats judicials, com era el cas.El coronel diu que no guarda rancor a TraperoL’advocada de Trapero ha preguntat a De los Cobos si guardava algun tipus de rancor o animadversió cap al major dels Mossos per la seva actuació i per les topades a fiscalia. “No, cap”, ha respost el coronel. La resta de defenses, de Cèsar Puig i Pere Soler, no han formulat preguntes. La vista continuarà aquest dimecres amb el testimoni del comissari dels Mossos Ferran López, mà dreta de Trapero durant aquella època i cap del cos durant el 155.