Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

De los Cobos diu que els Mossos no van canviar el pla inicial per l’1-O tot i que el fiscal ho va demanar

|

- Publicitat -

ACN San Fernando de Henares.-El tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que va coordinar el dispositiu policial de l’1-O, ha testificat aquest dilluns al matí a l’Audiència Nacional, durant el judici al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, i a l’excúpula de la Conselleria d’Interior, que ell va criticar des del primer dia el pla de la policia catalana per impedir el referèndum, i que està convençut que els Mossos no el van canviar tot i l’ordre de l’aleshores fiscal superior, José María Romero de Tejada. Segons ell, el pla estava pensat per un esdeveniment massiu legal i per evitar desordres públics, però no un referèndum il·legal. A més, creu que l’important va ser l’actitud dels agents, més que el número de policies.

En diverses respostes àmplies a preguntes molt genèriques del fiscal, i recordant sovint els fets provats de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O, Pérez de los Cobos ha criticat l’actitud dels Mossos, sobretot del seu major, i ha considerat que van mantenir una actitud “equidistant” entre los ordres de jutges i fiscals i les ordres del Govern, que alhora era l’organitzador del referèndum que la policia havia d’impedir. “Em semblava perillosíssim, perquè llençar un missatge d’equidistància a l’opinió pública no ajudava a solucionar el problema”, ha argumentat. També ha criticat que els serveis jurídics de la Generalitat analitzessin la suposada legalitat de l’ordre de la fiscalia.En el mateix sentit, li va cridar l’atenció que mentre els mandats de la fiscalia i del TSJC eren “meridianament clars” sobre l’obligació de la policia d’impedir la votació, els Mossos van “insistir en mantenir la seguretat ciutadana i l’ordre públic”, amb “referències constants a la seguretat i l’ordre públic”, utilitzant l’esment de la magistrada del TSJC de mantenir la convivència ciutadana. En canvi, en el pla no apareixien referències tant taxatives a l’impediment del referèndum.Aquesta sensació es va refermar el 28 de setembre en la reunió extraordinària de la Junta de Seguretat, en la qual, segons De los Cobos, tots els representants de la Generalitat, inclòs Trapero, van situar com a “bé superior” a preservar la convivència ciutadana. Ell mateix li va recordar a l’expresident Carles Puigdemont que el mandat del TSJC era clar i la seguretat ciutadana no podia servir “d’excusa” o “pretext”, però Trapero no li va donar suport explícit. “El major estava completament alineat amb els arguments dels convocants de l’activitat il·legal”, ha criticat. De fet, l’exconseller Joaquim Forn va reiterar, com ja havia fet per carta al ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido, que els Mossos no necessitaven el suport de Policia Nacional ni Guàrdia Civil, i Trapero no el va contradir, ha assegurat De los Cobos.En aquella reunió de la junta, la part catalana va dir que la Policia Nacional i la Guàrdia Civil només actuarien a requeriment dels Mossos, però el mateix De los Cobos va recordar que això era així fins la instrucció 6 de la fiscalia, però la instrucció 7 introduia la possibilitat que els cossos estatals actuessin per “iniciativa pròpia” en cas que l’ordre de la fiscalia no s’estigués complint. “La subsidiarietat de les forces de seguretat de l’estat havia desaparegut”, ha dit De los Cobos, i ha afegit que la interlocutòria del TSJC no canviava els aspectes nuclears de les ordres anteriors de la fiscalia. El coordinador policial també ha criticat que la reunió pretengués dissenyar els criteris d’actuació policial de l’1-O, cosa que ha comparat amb el fet que un piròman dissenyés un dispositiu de bombers per apagar un incendi forestal.Preguntat sobre si sabia que els Mossos havien advertit el 26 de setembre al Govern dels riscos per la seguretat pública si es mantenia el referèndum, De los Cobos ha dit que ho desconeixia, però ha explicat que el 28 de setembre a la nit, el comissari Ferran López li va explicar la reunió que havia tingut la cúpula del cos amb la cúpula del Govern aquella mateixa tarda.De los Cobos, a més, està convençut que els Mossos no van modificar el pla, tot i que el 23 de setembre ho havia demanat el fiscal superior. Segons ell, quan la magistrada Mercedes Armas va demanar-li un informe posterior a l’1-O, ell va demanar l’actuació que havia tingut cada cos policial, i Trapero li va adjuntar el pla seguit, que era “igual” que l’inicial. De fet, ha afegit que ni el fiscal superior ni la magistrada li van dir que els Mossos haguessin ampliat en 800 agents el dispositiu, tal com va dir Trapero durant el judici. Sí que li va dir Ferran López, que tenia una actitud “més col·laboradora”, ha admès, però també ha reconegut que feia temps que tenien molta “desconfiança” en l’actuació dels Mossos, sobretot per l’actitud “renuent” de Trapero.Els retrets de De los Cobos al pla inicial dels Mossos es basaven en diversos aspectes. Un inicial era que es dedicaven al diumenge 1-O uns 7.000 agents, menys que els 10.000 d’un dia laborable. En la documentació del pla no apareixia per enlloc l’expressió “impedir el referèndum”, i es comparava l’1-O amb les manifestacions de l’11 de Setembre o el 12 d’Octubre, “amb gent a favor i en contra, possibles enfrontaments de grups aïllats de partidaris i detractors; semblava que parlessin d’eleccions o partits de futbol”. Hi havia previstos tres nivells d’actuació, i el número d’agents s’incrementava, però no pas als col·legis electorals, sinó a seus de partits, edificis singulars i infraestructures crítiques.Un dels aspectes més discutits del pla dels Mossos era l’enviament de dos agents de seguretat ciutadana a cada col·legi. Durant el judici al Suprem De los Cobos va dir que no sabia que només anirien dos agents a cada col·legi, però aquest dilluns ha dit que mai van parlar de la qüestió perquè no van entrar en detalls tant concrets de coordinació. A més, ha afegit que els Mossos no els va explicitar que aquests binomis estarien tot el dia a les portes dels centres de votació, cosa que donava una “imatge de normalitat, legalitat i legitimitat” a la votació. Segons ell, el dispositiu va ser molt similar al del 9-N del 2014 i això va ser “perjudicial” per a l’actuació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.Però De los Cobos ha dit que el principal problema del dispositiu no eren els binomis, que ha recordat que no tots tenien vehicles, sinó els criteris d’actuació “inapropiats”, la insuficiència d’efectius, una “generació laberíntica i ineficaç de reforços” i el fet de no activar la Brimo. Tot això, “més pervers encara”, segons ell, pel fet de fer públics els criteris d’actuació als convocants i als participants en el referèndum, cosa que vulnerava el secret imposat per la fiscalia, ha dit.Així, Guàrdia Civil i Policia Nacional plantejaven que els Mossos podien tenir una actitud de col·laboració, d’inhibició o d’obstruccionisme. Pensaven que actuarien entre la col·laboració i la inhibició, però De los Cobos ha dit que van acabar actuant amb “cap col·laboració, la passivitat generalitzada i algun cas d’obstruccionisme”. “No pensàvem que arribessin a aquests nivells d’inacció”, ha dit.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió