Divendres, 24 de setembre de 2021 - Edició 1156
La República

David Selvas apropa ‘El Màgic d’Oz’ al públic d’avui amb referències a l’ecologia, el bulling i el gènere fluid

ACN Barcelona.-El Teatre Condal estrena divendres una adaptació lliure del musical ‘El Màgic d’Oz’, en versió de David Selvas i La Brutal, que n’actualitza “els valors” per connectar-lo amb el […]

Avatar
Agències 03/12/2020

ACN Barcelona.-El Teatre Condal estrena divendres una adaptació lliure del musical ‘El Màgic d’Oz’, en versió de David Selvas i La Brutal, que n’actualitza “els valors” per connectar-lo amb el públic d’avui. “El viatge és el mateix”, matisa Selvas, però en canvi la càndida Dorothy és aquí una preadolescent rebel amb un aire a Billie Ellish, i els seus acompanyants, un espantaocells preocupat pel canvi climàtic, una lleona amb un gran cor que va ser víctima d’assetjament i, l’home de llautó, un robot sense gènere que busca la seva identitat. La producció, en aliança amb el Festival Grec, també ha sacsejat la parcel·la musical, amb un còctel de gènres, des del trap al pop, de la mà dels músics Arnau Vallvé i Paula Jornet.

David Selvas estrenarà a les portes del Nadal una versió “lliure” d’El Màgic d’OZ. La coproducció s’havia d’estrenar al Festival Grec a l’estiu però les circumstàncies han fet endarrerir fins ara, en unes dates nadalenques que ja acompanyen per a un clàssic del musical. Els seus protagonistes, els actors Elena Gadel, Mercè Martínez, Jordi Vidal, Marc Pociello, Robert González, Dámaris Aragón, Jana Galindo i Roser Dresaire. El director manté la història en la seva essència: un huracà s’endú la Dorothy i aquesta vol arribar a la ciutat Maragda per demanar-li al gran Màgic tornar a casa. No obstant això, el viatge de la protagonista es juga des d’una mirada actual, en la qual ella mateixa i els seus acompanyants hi tenen un paper decisius. A través seu hi apareixen la rebel·lia adolescent (Dorothty), la consciència ambiental (espantaocells), els abusos i maltractaments (lleona), i la identitat de gènere (el robot, en el lloc de l’home de llautó). “Crèiem important explicar aquesta història als nostres fills, nebots i nets perquè la visquessin des d’un lloc enriquidor per a ells. En aquest viatge dels quatre personatges cap allò que ja porten dins, era important que el lloc des d’on desplegar els personatges fos reconeixible pels nanos d’avui”, comenta Selvas.Els temes, o els valors, diu, són “coses que són d’avui i que a l’any 40 ja existien però no s’explicaven i ni tenien nom, i avui en dia gràcies a Déu, sí”, constata. La mateixa Dorothy ja no llueix la imatge càndida de la novel·la i la pel·lícula originals, sinó que segons Selvas té un aire “rebel” i una estètica que pot recordar la nova icona del pop Billie Ellish. “És una preadolescent que no sap quin és el seu lloc al món i que al final descobreix que la base de tot és comunicar-te amb qui tens al voltant. I a dir família als que són els teus, i que casa no és el lloc on ets sinó el lloc on estàs i com hi estàs”, explica. Músiques actuals i coreografies de Pere FauraEn aquesta sacsejada al musical hi té un pes específic la música, que ha estat composada expressament per Arnau Vallvé i Paula Jornet, amb una mirada també contemporània. Els dos músics han combinat gèneres musicals a plaer (pop, trap, reggae, entre altres) i vinculant un determinat estil a cada un dels personatges. “És com una barreja del que podríem sentir avui a la ràdio, que al cap i a la fi és el que els més petits escolten avui”, comenta Jornet. De la seva banda, el ballarí i coreògraf Pere Faura ha estat l’encarregat del moviment dels actors i les coreografies de tot l’espectacle. El vestuari dels característics –però renovats- personatges d’El Màgic d’Oz ha anat a càrrec de Maria Armengol. L’objectiu de La Brutal i del Grec era “fer una producció d’alt nivell pel públic familiar, amb un títol de gran atractiu”, diu David Selvas, convençut que amb la nova data d’estrena podrà ser també una obra “de referència pel Nadal i per a les escoles”, si s’allarga la temporada. El director també agraeix la col·laboració del Teatre L’Artesà, d’El Prat de Llobregat, on la companyia ha realitzat una residència tècnica de dues setmanes abans d’aterrar al Teatre Condal.