ACN Barcelona.-El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, recull en el llibre ‘Ho tornarem a fer’ (Ara Llibres, 2019) els arguments en defensa de la desobediència civil com a “deure moral” davant lleis injustes. És tracta d’un manifest “personal i col·lectiu” després de més de 20 mesos a la presó i 52 sessions al judici de l’1-O que vol ser un “crit a l’esperança i contra la resignació i la frustració”. El líder d’Òmnium defensa que “amb més intel·ligència que mai ” s’ha de desafiar la repressió i perdre la por. En el terreny polític, Cuixart demana al sobiranisme que deixi de banda “el tacticisme de curta volada” per teixir estratègies “clares i compartides” i estableix com a “primer pas” mantenir viva la voluntat de “no renunciar a tornar-ho a fer”.
“Una llei no és justa només pel fet de ser llei. Per això, la desobediència civil és una forma perfectament legítima per denunciar lleis o decisions judicials considerades injustes”. És una de les principals premisses amb què Cuixart basa la defensa d’aquesta eina que considera com un “dret”. En aquest context, avisa que el problema no és la desobediència civil sinó l’obediència civil quan les lleis són injustes. I ha posat com a exemple que a l’estat espanyol l’obediència civil ha permès que s’hagin executat més de 600.000 desnonaments des del 2008.El llibre, que a partir d’avui dilluns es troba a les llibreries, inclou dues intervencions que Cuixart va fer durant el judici del Suprem i reflexions que ha escrit des de la presó de Soto del Real, a Madrid, i des de la presó de Lledoners, al Bages. El llibre coincideix amb l’aniversari del 10-J, nou anys després de la massiva manifestació convocada per Òmnium contra la sentència de l’Estatut i es presentarà el dijous 11 de juliol a la tarda a Barcelona. Cuixart defensa que no tindria sentit demanar un indult perquè l’objectiu no és sortir de la presó “a qualsevol preu” sinó resoldre democràticament el conflicte polític. “Un indult sense voluntat d’afrontar el problema per part de l’estat només revelaria la seva voluntat de perpetuar-lo en perjudici de les pròximes generacions”, argumenta en el llibre. En referència a la resposta a la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O, Cuixart aposta per la “mobilització permanent, pacífica i democràtica”, no tan sols per expressar la discrepància i protesta, sinó com una forma de “resistència i desafiament davant d’una situació totalment injusta”. I s’ha mostrat convençut que una sentència condemnatòria no farà que els catalans deixin de lluitar per l’autodeterminació.Encara sobre la sentència, Cuixart avisa que del resultat del judici depèn la qualitat de la democràcia a l’estat espanyol i a Europa perquè “les condemnes penals per protestar o per fer un referèndum també afecten la Unió Europea i tindran greus implicacions a escala internacional”. Pel que fa a les estratègies compartides pel sobiranisme, Cuixart treu importància al fet que ara mateix no se sàpiga ben bé ni com ni quan es tornarà a fer. Això, segons Cuixart, no pot ser motiu d’angoixa perquè “el primer pas, definitiu, és el de mantenir viva la voluntat de no renunciar a tornar-ho a fer”. “Ho tornarem a fer perquè hem decidit no retrocedir en allò que afecta l’exercici de drets fonamentals”, conclou.
