ACN null – El sindicat CSIF ha demanat al Departament de Justícia l’administració de la medicació diluïda als interns als centres penitenciaris catalans. L’administració en pastilles provoca el “tràfic sistemàtic i continuat” de pastilles, segons el sindicat. “Que un reclús no prengui la seva medicació prescrita ja és perillós, però igual de perillós és que qui no l’ha de prendre s’automediqui de manera irresponsable per suplir la manca de psicotròpics i/o estupefaents”, diu en un comunicat. En tots dos casos, es crea l’alteració en el comportament de l’individu, que la majoria de vegades es tradueix en episodis d’agressivitat posant en perill la convivència i la seguretat d’interns i treballadors penitenciaris.
<strong>Morts a les presons per sobredosi</strong>
Els darrers casos ocorreguts la presó de Ponent (Lleida) deixen clara aquesta necessitat, segons CSIF. Els dies 22 i 23 d’abril es van viure nous episodis especialment greus, que van tenir com a resultat una mort nova d’un intern. Els dies anteriors els funcionaris ja havien advertit del trànsit massiu de pastilles, coincidint amb la fi del Ramadà. Aquesta mort no va ser un cas aïllat. Aquell cap de setmana es van produir aldarulls als mòduls 1, 2, 3, 6 i 7. Episodis que es van repetir els dies següents i es repeteixen sovint, posant en greu perill als treballadors, assegura el sindicat.
<strong>Més del 30% dels interns trafica amb la medicació de forma habitual </strong>
Des de CSIF estimen que més del 70% de la població reclusa que pren medicació psicotròpica ha traficat, almenys una vegada, amb aquesta medicació i que més del 30% per cent trafica amb aquesta medicació de forma habitual. “Després de diversos mesos d’observació, podem determinar que la medicació psicotròpica, presa de manera indeguda o simplement no presa, genera greus problemes de conducta. No cal dir que, atès el volum de població reclusa que pren medicació, resulta impossible portar el control i vigilància adequades”.
Per a CSIF és “irresponsable” que l’alt pressupost dedicat a la medicació de la població reclusa no tingui els efectes que hauria de tenir. És greu en quant a la medicació administrada setmanalment i és especialment greu en la medicació administrada diàriament, particularment en el grup terapèutic de les benzodiazepines, diu el comunicat. Aquestes substàncies són les més utilitzades pels interns amb altres interessos que no són la cura de la salut. Des de CSIF defensen la importància de la seguretat i la salut dels interns dels centres penitenciaris, que és un element clau també per a la seguretat dels professionals penitenciaris. “És l’administració qui ha de vetllar per això”, asseguren.
Des del sindicat sol·liciten als responsables dels serveis penitenciaris que, com més aviat millor, es dictin les ordres corresponents per administrar la medicació diluïda, tal com es feia fa anys sense cap mena de problema, a tots els centres penitenciaris de Catalunya i es contracti el personal adequat per evitar la càrrega de treball afegida al personal sanitari actual. Alhora, adverteixen que, si no són ateses les seves demandes, elevaran aquesta denúncia a les instàncies administratives i judicials oportunes.
La secció de CSIF a la presó de Ponent ha enviat una carta amb aquestes reivindicacions al director del centre penitenciari i al gerent de la regió sanitària de Lleida, Raül Llevot. Una carta similar ja es va enviar als mateixos càrrecs el 2019, sense obtenir resposta.
