ACN Barcelona.-L’Audiència Provincial de Barcelona ha acordat la citació com a investigats dels dos comandaments de la Policia Nacional que van dirigir l’actuació policial a l’institut Pau Claris l’1 d’octubre del 2017. La interlocutòria afirma que els agents eren els responsables d’una actuació policial que va ser “absolutament desproporcionada”. El text estima parcialment el recurs d’apel·lació interposat per Irídia contra tres agents en representació de quatre víctimes, perquè no s’exposa cap actuació del tercer agent policial que l’entitat demanava investigar. Aquests dos agents hauran de declarar com a investigats sobre quines van ser les ordres impartides per a executar l’actuació policial a les escales de Pau Claris i quina va ser la seva actuació.
Els agents que hauran de declarar són els encarregats de l’actuació a la zona de les escales i la zona de l’exterior de l’institut. El text indica que “no es pot descartar considerar-los partícips ja sigui per inducció, imprudència o qualsevol altre tipus de participació”.La interlocutòria afirma que van actuar amb “autonomia decisòria i funcional” i que els caps del grup “no van acreditar haver donat instruccions generals per carregar amb contundència o utilitzar més força de la mínima indispensable per exercir la seva funció”.”Visionant les imatges, és evident que l’actuació policial va ser en molts casos desproporcionada”, afirma la interlocutòria. Detallen que l’actuació policial “en molts casos resulta, indiciàriament, desproporcionada, innecessària i injustificada”.La interlocutòria descriu les actuacions amb aquestes paraules: “bufetades a algunes persones, llançar persones per les escales, agafar els cabells a dones i arrossegar-les, llançar al carrer bosses i efectes personals de la gent, i fins i tot un d’ells arriba a trepitjar les persones”.El magistrat Eduardo Navarro ha presentat un vot particular on defensa que calia desestimar els recursos interposats. Indica que cada agent s’hauria de responsabilitzar de les seves accions de forma individual. Navarro afirma que en tot cas els comandaments van tenir “una actitud passiva”. Afegeix que cada agent va actuar de forma “absolutament diferent”, sense respondre a unes “pautes d’actuació o ordres concretes”.
