Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024
Edició 2063

Els Països Catalans al teu abast

Dimarts, 19 de març del 2024

Crida per salvar el patrimoni lingüístic de la Segarra històrica

|

- Publicitat -

ACN Cervera.-La llengua tendeix a la normativització i la uniformització, de forma que part de la seva riquesa es pot anar perdent. És per aquesta raó que des de l’entitat l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES) s’ha impulsat un projecte filològic per preservar els mots i les expressions pròpies de la Segarra. Es tracta d’un formulari en línia obert a tothom, on de forma senzilla es pot registrar un mot o una expressió. Un cop completats els camps amb la informació necessària, el mot o l’expressió es publica automàticament i anònimament a una llista pública de la mateixa pàgina. Així doncs, a banda de recollir patrimoni lingüístic, la iniciativa també permet consultar-lo.

Fins ara, les contribucions rebudes sumen un total de 475 i a banda de registrar el mot també s’hi inclou el significat, l’àmbit d’ús i també el lloc on es fa servir. Així, s’hi poden trobar expressions com ‘cantar pavanes’, que significa gandulejar o jeure a la palla i s’utilitza a La Prenyanosa. Una altra entrada és la de ‘llogurt’ per dir iogurt, que es fa servir a Cervera. Alguns altres exemples de les entrades que es poden trobar en aquest web són ‘ambúrnia’ que significa un recipient gran per a líquids; un mot que es fa servir a Torà, o ‘cotxar’, que vol dir tapar-se i s’usa a la Curullada. Hi ha registres de mots que es fan servir a moltes comarques de Ponent, com per exemple ‘keds’ per anomenar les sabates esportives o ‘tros’ per fer referència als camps de cultiu. L’EFES impulsa l’estudi i la promoció de la Segarra històrica i natural. La crida per salvar el patrimoni lingüístic que han fet, no es vol limitar a la Segarra administrativa, sinó que també va dirigida a persones del sud del Solsonès, l’oest de l’Anoia, el nord de la Conca de Barberà, el sud-est de l’Urgell i l’est de les Garrigues. A partir de la informació recollida, l’entitat pretén crear una base de dades estable i, a llarg termini, confeccionar un atles lingüístic de la zona.

Publicitat

Segueix-nos a les xarxes

Més notícies

Opinió