Dimecres, 23 de juny de 2021 - Edició 1063
La República

Creixen un 13% les visites al CITE de CCOO tot i el tancament d’oficines presencials per la pandèmia

ACN Barcelona.-Les visites al Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO han crescut més d’un 13% durant el 2020, amb un total de 19.578 visites (+2.574). Aquest increment […]

Avatar
Agències 27/01/2021

ACN Barcelona.-Les visites al Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO han crescut més d’un 13% durant el 2020, amb un total de 19.578 visites (+2.574). Aquest increment xoca amb la realitat viscuda durant la pandèmia, ja que com ha admès el seu director, Carles Bertran, esperaven que les xifres caiguessin després que s’hagués de tancar totes les oficines presencials i es passés tota l’activitat a telemàtica. De fet, també les consultes han pujat, amb un 14,5% més que el 2019 i més de 4.000 consultes més, fins a les 32.954. En el cas dels usuaris, han crescut però més moderadament, amb 35 nous usuaris fins a 11.416. En relació a la situació laboral dels atesos, un 46,2% treballen, i d’aquests el 69,1% ho fan en situació irregular.

Durant la presentació de l’informe del 2020, Bertran ha remarcat que la majoria dels usuaris i les visites són de dones, amb un 58% i un 59%, respectivament.Pel que fa a les consultes fetes al CITE, la majoria han estat per qüestions relatives a l’arrelament social (23,5%), les targetes comunitàries (17%), els processos d’obtenció de l’autorització de residència (9%) i la renovació de l’autorització de treball (8,1%).Risc agreujat per la pandèmiaBertran ha alertat del risc que pateixen les persones en situació irregular, especialment en el marc d’una crisi com la derivada de la covid-19. Segons apunta, la seva precarietat es pot veure agreujada ara perquè no poden rebre ajudes en no tenir papers ni poden treballar de manera regular en no tenir la situació administrativa en regla. A això cal afegir-hi, també, les dificultats per engegar els tràmits amb el confinament i la saturació en algunes oficines. En aquest sentit, ha reclamat que es reformi “en profunditat” la llei d’estrangeria.El director del CITE ha assegurat que durant la pandèmia “s’ha decebut” les expectatives de molts col·lectius perquè “no s’ha donat sortida a la realitat que es viu”. “És absolutament necessària la reforma per regularitzar, no només dona resposta a les necessitats estructurals sinó que és una qüestió de drets humans”, ha dit.Situació legal de les persones atesesBertran ha detallat que del total de persones ateses, un 66,3% no tenen autorització. Aquest percentatge ha anat creixent en els darrers anys, amb un 47,1% el 2016 i un 59,3% el 2018.Pel que fa a la situació laboral, un 46,2% dels usuaris atesos treballa (5.270 persones). D’aquests, però, el 69,1% ho fan en situació irregular, amb un total de 3.642 persones ateses en aquesta situació. El director del CITE ha remarcat que això no és extrapolable a les dades de tot Catalunya, però ha apuntat que sí que és una dada molt significativa.Aquesta situació és especialment crítica en el cas de les dones, ja que el 72% de les usuàries ateses tenen una feina irregular, especialment amb tasques relacionades amb la feina de la llar (42,2%). En el cas els homes el sector que més destaca és l’agricultura (50,5%).Segons l’informe de CCOO, les persones amb treball irregular provenen majoritàriament de el Marroc i Colòmbia en el cas dels homes (5,9% i 4,3%) i d’Hondures i Colòmbia en el cas de les dones (10,5% i 9,1%).Perfil de les persones atesesBertran ha explicat que el 2020 s’ha mantingut el perfil més habitual de persones ateses, que són les dones llatinoamericanes, sense autorització administrativa que treballen de manera irregular i en feines de la llar.Pel que fa als principals països d’origen, destaquen el Marroc (13%), Colòmbia (12,4%), Hondures (8,1%), el Perú (7,7%), i Veneçuela (6,7%). Bertran ha remarcat que en el cas dels quatre darrers es confirma la tendència a l’alça els darrers anys de les persones ateses procedents de Llatinoamèrica.En el cas de la distribució per gènere, cal destacar el cas d’Hondures, on el 81% d’ateses són dones, davant un 66% al Perú, un 65% a Veneçuela i un 64% a Colòmbia. En el cas del Marroc les dones representen el 43%.En relació a l’edat, més de la meitat (54,8%) dels atesos tenen de 32 a 51 anys, i la segona franja més freqüent són els de 18 a 31 anys (27,5%). Això, segons Bertran, demostra com es comença a notar el caràcter estructural de la problemàtica, ja que en els darrers períodes era més freqüent trobar franges d’edat joves, que ara ja porten anys vivint aquí. Segons ha apuntat, això obliga a posar sobre la taula qüestions com com es dissenyarà el sistema de pensions per a persones amb una trajectòria professional irregular o bé amb uns salaris molt baixos.Segons les dades de CCOO, gairebé la meitat de les persones atesos venen derivades pels serveis socials o per els ajuntaments, mentre que prop del 40% hi van a través d’un company. El 67,4% viuen amb la família, un 36,2% estan casats i un 43,3% són solters.En relació al nivell d’estudis, la gran majoria tenen estudis mitjans (27,6% en dones i 19% en homes) però no parlen català i només l’entenen (34,7% en dones i 24,1% en homes).