ACN Barcelona.-Creadors emergents catalans viuen els efectes de la covid-19 com un “estroncament” de les seves carreres, en un moment en què tot just començaven a recollir els fruits d’anys de treball constant. La cancel·lació de contractacions i projectes destacats, alguns a punt d’internacionalitzar-se, temen que provoqui una certa involució creativa, però confien que el futur segueixi sent un espai per a la creació i el desenvolupament personal. Així ho han posat de manifest en declaracions a l’ACN la cantant Clara Molins (del grup Rombo), la dramaturga Queralt Riera, l’actor Francesc Cuéllar, l’artista multidisciplinari Pere Jou i la coreògrafa i ballarina Paloma Muñoz.
Un camí cap al Primavera SoundEl confinament del març va agafar el trio femení Rombo, enmig d’una gira de concerts que els havia de portar fins als escenaris del Primavera Sound. Malgrat la represa de l’estiu, la majoria de festivals va prioritzar grans noms, deixant músics més desconeguts lluny dels escenaris. Això ha provocat que el grup no actuï en públic des del passat febrer i que, des d’aleshores, s’estigui concentrant en fer cançons per no desactivar-se “per no desaparèixer com a grup”, explica la líder Clara Molins. Per a ella, quan no es tenen concerts a la vista, els assajos també es compliquen: “No estàs tan rodat i et rovelles”.Molins ha detallat que aquesta tardor tenien una actuació a la sala el Pumarejo de l’Hospitalet, però els feia por convocar la gent “en un moment tan crític”. Això fa que el grup no actuï en públic des del passat febrer i que des d’aleshores s’estigui concentrant en fer cançons per no desactivar-se, ja que “si no fas música desapareixes com a grup”.La cantant ha lamentat: “La pandèmia ens ha estroncat un moment molt dolç que era el moment de treure un segon disc, que era molt potent”, amb uns avançaments que estaven tenint bona repercussió i crítiques, i que havia fet que les cridessin del Festival Primavera Sound.Un any de cancel·lacions com a dramaturgaEn una línia similar s’expressa la dramaturga Queralt Riera, que va començar la seva carrera fa tres anys i ara podia estrenar obres entre Madrid i Barcelona, després de passar per la Sala Atrium i el Teatro Fernán Gómez. L’arribada de la pandèmia, però, va estroncar-li els plans. “El 2020 era l’any en què jo hauria d’haver estrenat quatre obres i, de moment, n’he estrenat tres i totes tres han quedat suspeses per la pandèmia”, ha lamentat.Malgrat que durant el primer confinament no va poder crear res, ara reconeix que es troba en ple procés creatiu de tres obres per encàrrec i una de pròpia i que se sent “activa i contenta”.Ha assenyalat que al primer confinament no va poder crear res, mentre que ara està escrivint tres obres que li han encarregat i una de pròpia, de manera que està “activa i contenta”.La segona aturada, pitjor que la primeraL’actor Francesc Cuéllar es va topar amb la pandèmia quan gravava la sèrie ‘Mercado central’ a Madrid, que es va poder seguir emetent perquè tenien un “bon calaix” d’episodis gravats; a banda, havia de reestrenar a la Sala Flyhard un text de la Concha Villa, que va saltar, i s’ha posposat al 2021.Més endavant, la tardor li va permetre estrenar en gira un text del Jordi Casanovas, ‘Alguns dies d’ahir’, que al novembre va quedar parat, i ha assegurat que l’ha afectat més l’aturada d’ara que la d’aleshores, ja que el novembre és normalment ple i de cop “es va passar a res”.El cop ha estat doble, assegura, perquè aquest segon tancament ha estat imprevist. Al març van tancar tothom, però ara ha estat per a “uns sí i els altres no”. “Aquesta vegada m’ha afectat més en l’àmbit personal, econòmic i professional”, ha afegit. Per a ell, la pandèmia ha permès que es consolidi la precarietat, i s’està trobant que a hores d’ara altres anys ja hauria pogut parlar amb algun teatre, mentre que el que detecta és “una paràlisi”. Cuéllar ha explicat que té la sensació que havia encetat un camí que encara que avancés a poc a poc, anava endavant i ara té “por de fer passes enrere”.Coreografia i arts vivesLa coreògrafa i ballarina Paloma Muñoz tenia una estrena al maig que, tot i intentar posposar-la a l’agost, va haver de suspendre. Explica que tenien molts plans i estaven a punt de començar una bonica projecció de la seva carrera a Suïssa i arreu d’Europa. “Va ser una mica trencar la il·lusió que teníem, estàvem contactant amb la Xina i estàvem molt il·lusionades a poder fer ‘bolos’ fora”, ha lamentat.L’artista multidisciplinari Pere Jou, que juntament amb Aurora Bauzà integren una companyia de “compositors que treballen amb el cos”, ha explicat que després d’haver estrenat peça fa poc es prenen aquest període d’incertesa gràcies a diverses beques i residències. Ha destacat que serà “més un període d’investigació i recerca i treball de portes endins”, ja que tenen l’estrena programada per la tardor de l’any vinent.Jou ha destacat que els seus projectes són a llarg termini i si bé és un “pal” això que està passant, són partidaris que tard o d’hora serà història, i en el seu cas no els ve d’una setmana o d’un mes”.
