Dimecres, 22 de setembre de 2021 - Edició 1154
La República

Cooperants en camps de refugiats avisen que la UE “no ha après la lliçó” i ara aplica polítiques migratòries més “dures”

ACN Barcelona.-Els cooperants que treballen en camps de refugiats europeus com els de Lesbos o els Balcans creuen que els líders de la Unió Europea “no han après la lliçó” […]

Avatar
Agències 18/08/2021

ACN Barcelona.-Els cooperants que treballen en camps de refugiats europeus com els de Lesbos o els Balcans creuen que els líders de la Unió Europea “no han après la lliçó” de la crisi migratòria de la guerra de Síria i que, de fet, ara apliquen polítiques migratòries “més a la defensiva, i més dures” que colpegen de ple als afganesos. L’advocada i encarregada d’incidència política de Legal Center Lesvos, Marion Bouchetel, recorda que un 80% dels refugiats al camp de Mavrovouni són provinents de l’Afganistan i la immensa majoria ja tenen un expedient d’asil rebutjat. L’ACNUR ha reclamat als estats aturar totes les deportacions per la situació inestable a l’Afganistan, mentre des de les ONGs avisen que l’actitud europea és “hipòcrita”.

“La majoria dels afganesos que intenten emigrar avui en dia pateixen devolucions violentes, il·legals”, explica el coordinador i cooperant de l’associació No Name Kitchen, Ricardo Fernández, que opera sobretot a les fronteres exteriors de la UE als Balcans. “Cada dia veiem atrocitats per part d’autoritats eslovenes, especialment croates, hongareses, ara també austríaques, i devolucions en cadena des d’Itàlia fins a Bòsnia”, afirma. Les arribades d’afganesos a les fronteres europees no han parat en els últims anys, malgrat que es parlés menys de la situació de conflicte al país. Al camp de Grècia on coopera Bouchetel, són majoria, i representen 1 de cada 4 dels demandants d’asil amb els que treballa Fernández. Per ara, l’ACNUR no ha detectat un increment en les sortides de l’Afganistan, però com les ONG, ja està alerta. De fet, els afganesos tenen el trist honor d’encapçalar la llista de desplaçats arreu del món. Asil rebutjat a la UEEls que en els últims temps han aconseguit creuar a la Unió Europea, en molts casos, han acabat en camps de refugiats com els de Mavrouvouni, on treballa Bouchetel. Aquesta cooperant explica que les peticions d’asil dels afganesos són sistemàticament rebutjades: ja sigui perquè, fins fa poc, alguns estats europeus consideraven l’Afganistan un país “segur” o perquè, des de Grècia, se’ls pretén enviar a Turquia amb el vistiplau de Brussel·les. L’ACNUR ha demanat que totes les deportacions d’afganesos s’aturin i es revisin els expedients dels que es volien repatriar al seu país. “Tenim molt clar que a l’Afganistan, en aquests moments, no es pot retornar a ningú, no hi ha cap província segura. La nostra petició als països és que mantinguin dins dels seus territoris les persones afganes, tinguin l’estatus que tinguin”, explica a l’ACN la portaveu de l’ACNUR a Espanya, María Jesús Vega. A l’Afganistan, remarca, “les condicions són de violència, de conflicte, amb violacions dels drets humans cada dia contra la població civil”. De fet, l’ACNUR informa que ja hi ha mig milió de desplaçats interns a l’Afganistan, i que el país viu una “emergència humanitària”. Una situació que fa temps que dura, però que no ha estat fins ara que ha fet canviar d’actitud o, com a mínim, de discurs, a alguns líders europeus. “Òbviament, l’Afganistan no és un lloc segur, i no ho ha estat en els últims 10 o 20 anys”, remarca Marion Bouchetel. “Ara, molts països, com França o Alemanya, han deixat de deportar gent a l’Afganistan, reconeixent que la situació és greu o perillosa. Però alhora, aquests mateixos països, i també Grècia, donen suport a l’externalització de la política migratòria amb Turquia”, critica. Segons ella, pretendre que Turquia és un lloc segur per als afganesos “és molt hipòcrita” per part de la UE. Ricardo Fernández, de l’organització No Name Kitchen, també critica aquest model de gestió migratòria que subcontracta a països tercers de la UE l’acollida dels refugiats. Segons ell, el model “falla” perquè els països d’acollida “no parteixen d’una voluntat humanitària, sinó econòmica”. “Es crea una dependència i hi ha xantatges”, recorda, citant per exemple els episodis d’obertura de fronteres recents a Turquia o, sense anar més lluny, al Marroc, amb Ceuta. El president francès, Emmanuel Macron, ha assegurat aquesta setmana que treballa amb altres estats europeus per “protegir” la Unió Europea davant d’una eventual arribada massiva i irregular de persones per la crisi afganesa. També la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha parlat de centrar esforços en ajudar els països “de la regió” veïna al país asiàtic perquè acullin refugiats i anticipar-se per no cometre els errors de l’última crisi migratòria. Però des de l’ACNUR, la portaveu María Jesús Vega recorda que la xifra de refugiats acollits a Europa és “insignificant” en comparació amb la població total desplaçada al món, i considera que la UE hauria de “donar exemple” i respondre als seus compromisos internacionals. En aquest sentit, demana que els 27 parlin “amb una sola veu”, i gestionin l’arribada de demandants d’asil “d’acord amb els estàndards de drets humans que tenen aprovats i dels que fan gala”. Però ni Marion Bouchetel ni Ricardo Fernández veuen possible que la UE apliqui, amb aquesta nova crisi migratòria, receptes millors. “Acabem de publicar un informe que parla de Lesbos com el cementiri dels drets humans, i això és exactament el que veiem: les polítiques migratòries gregues i europees s’endureixen més i més i els drets humans cada vegada són menys respectats”, diu Bouchetel. Fernández veu “missatges de compassió i empatia” entre alguns líders europeus, i té esperances en determinats grups polítics a l’Eurocambra per si poden aconseguir impulsar els visats humanitaris. I malgrat tot, és pessimista: “per la gent de Kabul, tot això arriba tard, i és lent”. Ell recorda que els europeus ja van dir que aprendrien la lliçó després de les guerres dels Balcans i Kosovo, però creu que “ha estat al revés” perquè “les fronteres s’han tancat més”. Als camps de refugiats, els afganesos que ja són a Europa esperen en un llimb legal saber què serà del seu futur, com explica Bouchelet: “Aquestes persones se senten molt rebutjades i abandonades en aquest camp, no saben quina és la sortida i, per ara, no hi ha una solució concreta per dir-los on aniran, ni quan. A més, hi ha molta frustració sabent que les seves famílies, al seu país, potser encara estan en una situació molt més complicada”.