Dissabte, 19 de juny de 2021 - Edició 1059
La República

Condemnen el Vall d’Hebron per la mort d’una pacient que va caure mentre era a urgències

ACN Barcelona.-Un jutjat de Barcelona ha condemnat l’hospital Vall d’Hebron a indemnitzar amb prop de 145.000 euros els set fills d’una dona que l’agost del 2017 va morir després de […]

Avatar
Agències 23/02/2020

ACN Barcelona.-Un jutjat de Barcelona ha condemnat l’hospital Vall d’Hebron a indemnitzar amb prop de 145.000 euros els set fills d’una dona que l’agost del 2017 va morir després de patir una caiguda mentre era a urgències del centre. La dona, de 83 anys i amb diverses afectacions que li complicaven la mobilitat i la circulació sanguínia, va caure després que personal d’infermeria la deixés sola en una cadira per orinar. Per això, la magistrada creu que el personal de l’hospital no va actuar correctament i condemna l’asseguradora de l’Institut Català de la Salut (ICS) a indemnitzar la família.

Segons la sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN i que l’asseguradora no ha recorregut, cap a les 7 de la tarda del 12 d’agost del 2017 la dona, de 83 anys, va anar a urgències del Vall d’Hebron perquè feia quatre dies que tenia sagnat rectal. Un anàlisi va determinar que tenia anèmia i el metge digestiu de guàrdia va diagnosticar hemorràgia digestiva. Poc abans de mitjanit li van donar l’alta d’urgències i van decidir ingressar-la a planta. No obstant això, no es va arribar a fer l’ingrés a planta, i es va quedar en un box fins el dia 14.La dona tenia hipertensió arterial, colesterol alt, una vàlvula aòrtica artificial, anèmia, arítmia cardíaca, sobrepès, una pròtesi al genoll i dificultat per moure’s, cosa que la feia desplaçar en cadira de rodes.A les 7 del matí d’aquell dia va patir una caiguda que li va provocar un traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de nivell de consciència. En el registre d’infermeria consta que la pacient es va desmaiar i va caure en aixecar-se per orinar. Va ser sotmesa a un TAC cranial poca bans de les nou del matí, i se li va detectar un hematoma agut epidural a l’hemisferi dret, amb un moderat efecte massa. Dues hores després, un segon TAC va detectar un augment significatiu de l’hematoma amb un important efecte massa i el desplaçament d’estructures adjacents. Poc després de les 3 de la tarda se li va practicar una craniotomia descompressiva d’urgència, i es va quedar a l’UCI.Un anàlisi el dia següent, 15 d’agost, va detectar una important disminució de l’hemoglobina i un augment de leucòcits, però la dona estava en coma. Un nou TAC va determinar que tenia menys efecte massa i desplaçament gràcies al drenatge quirúrgic, però seguia la contaminació hemàtica i l’hemorràgia cerebral, cosa que probablement provocava isquèmia a l’artèria cerebral. Un TAC abdominal va detectar isquèmia al colon, però no es va detectar ni sagnat ni perforació. El dia 16 se li va retirar el drenatge cranial, i el dia 17 la unitat de gastroenterologia va dir que la causa de l’hemorràgia digestiva era una colitis isquèmica sense signes de complicació. Després d’una evolució neurològica desfavorable, va morir el 28 d’agost a causa del traumatisme cranial.Els fills de la pacient van al·legar que l’hospital no va valorar el risc de caiguda de la dona en les primeres 24 hores d’entrada a l’hospital i que la pacient presentava un alt risc de caiguda, cosa que obligava a que s’aixequés des de la cadira o del llit amb l’ajuda de professionals, cosa que no va passar en aquest cas.En canvi, l’asseguradora de l’ICS deia que la dona no necessitava cadira de rodes per desplaçar-se ni necessitava ajuda de terceres persones per fer els actes més essencials de la vida diària. També al·legava que no constava que la dona anés a l’hospital acompanyada ni romangués al centre acompanyada d’algun dels fills. A més, també al·legava que la dona s’havia aixecat sense demanar ajuda, i que la causa de la mort no va ser la caiguda, sinó la producció d’un hematoma intracranial en una pacient descoagulada.En el judici, els fills de la dona van demanar un mapa del servei d’urgències, cosa que la magistrada va rebutjar, i el protocol vigent el 2017 per prevenir les caigudes a urgències. Un pèrit dels demandants va recordar que la dona tenia un alt risc de caiguda pels seus antecedents mèdics, i que, tot i seguir un tractament anticoagulant oral permanent, no es va prendre cap mesura previsora per evitar caigudes. De fet, el mateix dia de la caiguda, al registre d’infermeria consta que se la va classificar en nivell baix de risc de caiguda. Precisament, la magistrada veu “curiós” i sense gaire “sentit” que si els dies 12 i 13 no se li va fer cap anàlisi de risc de caiguda, es fes “curiosament” tot just el dia 14, quan se suposa que la dona estava dormint fins que va caure a les 7 del matí.L’única infermera que treballava en el moment de la caiguda va dir que ella no havia fet l’informe de risc de caiguda perquè acabava d’iniciar el seu torn i encara no havia vist la pacient. En canvi, l’hospital no va proposar com a testimoni l’infermera que va fer l’informe, cosa que la magistrada també veu “curiós”. A més, el protocol de prevenció de caigudes als hospitals de Catalunya diu que la valoració del risc s’ha de fer en les primeres 24 hores. Aquest protocol indica cinc factors de risc, dels quals la pacient en complia dos: mobilitat alterada i medicació de risc, ja que la dona prenia anticoagulants, diürètics i antihipertensius, i a més li van subministrar sedants la nit abans de caure. Igualment, el propi pèrit de l’hospital va reconèixer que la dona es movia amb una crossa en trajectes curts i que s’havia autoritzat l’ús d’una cadira de rodes per la seva inestabilitat, discapacitat amb mobilitat reduïda i dependència.Tot i que l’hospital assegura que li va dir a la dona que demanés ajuda per aixecar-se, no consta en cap document escrit. Segons un pacient proper que va veure la caiguda, personal d’infermeria la va ajudar a aixecar-se del llit per seure a la cadira per orinar, moment en el que va caure. Aquest testimoni va explicar que el personal d’infermeria va avisar els pacients que no s’aixequessin sols, sinó que demanessin ajuda als treballadors o familiars. La nit del 13 al 14, segons aquest testimoni, la pacient va trucar durant més d’una hora el timbre perquè el personal d’infermeria l’ajudés a aixecar-se per orinar. El llit estava molt alt i el van baixar amb motor, però el testimoni va sentir un gran cop i fins i tot la caiguda va fer moure el seu propi llit.Segons aquest testimoni, hi havia dos nois als peus del llit i una infermera al capçal, i el propi pacient va ajudar-los a pujar la dona altre cop al llit.Segons va explicar una infermera, la pacient va ser aixecada del llit i transferida a una cadira amb una falca o ampolla per orinar. Allà se la va deixar sola per preservar la seva intimitat, però la magistrada creu que això va ser un risc innecessari, ja que la cadira amb falca urinària té menys estabilitat que un llit o un vàter. “L’obstinació per preservar la intimitat havia de cedir davant la necessitat de preservar la integritat física”, afirma la sentència. “No té sentit que s’advertís els pacients de la necessitat de trucar i demanar ajuda als professionals per evitar caigudes i, en canvi, quan ho fan, se’ls deixi en una situació de major risc de caiguda”, rebla la magistrada.Per tot això, considera que el funcionament del personal d’infermeria del Vall d’Hebron no va ser el correcte, i obliga l’asseguradora a indemnitzar amb prop de 145.000 euros els set fills de la dona.