ACN Girona.-L’Audiència de Girona ha condemnat a 3 anys de presó l’acusat d’intentar violar una noia a l’exterior d’un bar de Lloret de Mar (Selva) la matinada de l’1 de setembre del 2019. La sentència recull que el processat va seguir la víctima fins a la rampa d’un pàrquing i la atacar. Els crits de socors de la víctima van alertar clients del bar, que van sortir a ajudar-la i es van creuar amb l’agressor fugint. La sentència recull que el processat es va acollir al dret a no declarar al judici però al darrer torn de paraula va assegurar que havien acordat mantenir relacions sexuals a canvi de diners. El tribunal remarca que “no és creïble” i, al final, les manifestacions del processat han servit per corroborar encara més l’intent d’agressió sexual.
La víctima i l’ara condemnat es van conèixer al bar on van mantenir una conversació breu “de to amistós”. La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Gonzalo Escobar, conclou que cap a les dues de la matinada, la noia va sortir del bar i es va dirigir cap a la rampa d’un pàrquing. L’acusat la va seguir i la va atacar, aprofitant que la noia s’havia abaixat els pantalons per orinar. “L’acusat es va abaixar els pantalons i la va subjectar amb força pels braços, provocant que la víctima caigués a terra”, recull la sentència que afegeix que el processat va intentar violar la víctima en dues ocasions però no ho va aconseguir. Els crits d’auxili de la víctima van alertar clients del bar, que la van anar a socórrer i es van creuar amb l’acusat fugint. Un dels testimonis va dir al judici que, en aquell moment, l’home s’estava cordant els pantalons. Durant l’atac, a l’acusat li va caure la cartera. Per això, una estona més tard, apunta el tribunal, va tornar a buscar-la. En aquell moment, els testimonis el van identificar i el van retenir fins que van arribar els Mossos d’Esquadra. Com a conseqüència de l’intent d’agressió sexual, la víctima va patir com a lesions físiques un esquinç al turmell i un equimosis a la cuixa dreta. A la víctima no la van poder localitzar i, per tant, no va declarar al judici. Tot i això, el tribunal remarca que hi ha multitud de proves que acrediten l’agressió sexual i la seva declaració al jutjat d’instrucció: “Existeixen múltiples elements de corroboració externa del relat dels fets realitzats per la víctima”. D’entrada, la declaració dels testimonis que la sala qualifica de “clarament rellevant”: “Els crits proferits per la víctima són escoltats pels testimonis, cosa que va provocar que anessin auxiliar-la”. Tot i que es van creuar amb el processat fugint i no van veure l’atac, es van trobar la víctima “estesa a terra, amb els pantalons abaixats i amb una lesió al turmell que li impedia posar-se dreta”. El tribunal també recull les declaracions dels Mossos d’Esquadra que van dir que la víctima estava en estat “de xoc” i molt nerviosa quan van arribar al lloc dels fets i l’examen dels forenses que van acreditar les lesions de la noia.Però la sentència també posa el focus en una darrera declaració que ha acabat sent incriminatòria: les manifestacions de l’acusat al darrer torn de paraula. El tribunal remarca que el processat es va acollir al dret a no declarar al judici però, al final de tot, va dir que ell i la víctima havien acordat mantenir relacions sexuals a canvi de 40 euros però que la noia va caure a terra, va començar a cridar i va fugir perquè es va “espantar”. “L’acusat pretén donar una explicació alternativa que no només no resulta creïble, sinó que resulta contrària a les evidències”, conclou la sala: “No és creïble, per no tenir cap lògica”.L’Audiència el condemna com a autor d’un delicte d’agressió sexual amb accés carnal en grau de temptativa i li imposa 3 anys de presó, la prohibició d’apropar-se a menys de 500 metres de la víctima durant 5 anys i llibertat vigilada durant 5 anys. Li aplica una atenuant per embriaguesa perquè en el moment dels fets anava begut. En concepte de responsabilitat civil, haurà d’indemnitzar la víctima amb 2.390 euros. La fiscalia sol·licitava l’expulsió del país per a l’acusat, que és d’origen colombià. El tribunal ajorna la decisió fins que es faci una vista sobre l’arrelament quan la sentència s’executi.
